Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica
1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand.La metodologia que...
| Main Author: | |
|---|---|
| Other Authors: | |
| Format: | Doctoral Thesis |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Universitat de Girona
1997
|
| Subjects: | |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/7978 http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469145937 |
| Summary: | 1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand.La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva?B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient.C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut.7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient .Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament.En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;...B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita.C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell.L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal. === In this thesis, the author tries to build and assess a conceptual pattern in order to interpret the learning process and to orientate the design and execution of pedagogical help strategies. Attention is called upon the following kind of questions: How do people learn?; What kind of actions and processes are developed in our learning projects?; How does context influence us?; What kind of messages from others make progress and acquisition easier?; In which situations do we need help and/or orientation?; What kind of help?; By what kind of means..?The pattern is based on the conception of the learning process as a personal experience where meanings, emotions, values and interests are interlaced ; and action mostly directed by the learner and anchored in his/her own mental reconstruction of the environment and of himself/herself in the environment. The author identifies three types of indicators or "texts" by means of which the kind of personal management that people make in their own learning process are often manifested in an analogical or metaphorical way: products and results: the different behaviours or chains of actions, internal or external; and the verbalisation by means of which they communicate and communicate each other their experience. Each of these indicator groups asks the educator an specific kind of reading and punctuation. That is why the author offers a discussion about their semantics and their syntax so that the educator can "read them" and establish strategic and set in a context intervention hypothesis. The qualitative analysis of the types of indicators obliges the educator to regard learning as a consequence of an idiosyncratic experience which carries a lot of personal meanings, an action focused on the environment from the person point of view. To understand the results and behaviours of an experience, we need to question personal elements such as the learner's beliefs, values, his/her experience stored in his/her memory, his/her mental habits, .In an attempt to arrange the complexity of the learning experience and to be able to understand it, the author pays attention to the consideration of three types of action categories: A.- In any proposal or personal learning initiative, learners adopt an attitude, anticipate to the action. The value of the projected experience, their capacity for success; they motivate themselves with idiosyncratic languages... This first stage is not always conscious and planned. It becomes a determining factor in the learning management. What the pupil learns can be even the opposite of what it is being taught. B.- The learner makes a personal strategy in order to face the project, his/her way of answering, habitual, often independent and not always conscious; that is to say, when memorising, solving a problem, writing a text, creating an image, understanding a theory, etc. ... the learner develops a chain of actions, the suitability of which determines the kind of result he/she will have. C.- The learner assesses his/her own results according to his/her own personal values network, and he/she draws out personal and inner conclusions which will influence, from his/her memory, future attitudes. He/she observes and perceives selectively, which is important not to forget, so that he/she tends to emphasise the experience data that certify his/her presuppositions more than those that can be questioned. These three groups of actions are not necessarily developed in a consecutive way. In the attitude, assessment is prospective; the personal strategy can be unnoticed in the eyes of the learner, as if it did not exist; the kind of assessment will also condition the attitude; ... They are interdependent actions. An alteration in one of them will facilitate changes in the whole process. All together points out a definition of a pattern, a way of looking at the learning process and make a comprehension of it more or less adequate and efficient, not a "reality". The author regards the educator as an assistance professional, a collaborator on the learning and developing processes of the learner. In this collaboration work, the educator carries out different tasks: He/She reads and evaluates the experience data and makes out his/her orientated hypothesis; he/she designs the kind of educational intervention and he/she carries it out; he/she also assesses its success and efficiency. In order to orientate the educational task, the author looks for support and suggestions in the confluence of two knowledge ambits: on one hand he collects scientific concepts and theories from witch he makes out his starting hypothesis; on the other band, be contrasts his theoretical pattern with his own experience, his data, observations and hypothesis. This thesis owes a lot to the Humanist Psychology contributions, mixed bag of a lot of ideas and projects in the fields of Philosophy, Psychology, Communication, Organisation.; in the second place, it owes a lot to the conception of living as personal creation, as what Viktor FRANKL thinks about values, meanings, ... as in the modem theory of communication, mental maps, right brain languages ... ; in the third place, it also owes to an outstanding emphasis towards the comprehension process of the other person, as an active individual building ideas and values, guidelines and representations, in the line of Carl ROGERS and, although from another point of view, of Paul WATZLAWIC, Gregory BATESON, ... and not forgetting the contribution of experts such as Salvador MINUCHIN, Mara SELVINl, Virginia SATIR and others from the view of family advisers. In the design of the helping strategy, any resort or intervention framework adapted to the context and the project of the learner is used: conceptual resorts based on the Systemic thoughts, the Transactional Analysis, the orientation focused on the person. the GestaIt, the Cognitive approach, the Neurolinguistics Programme (PNL), the Mental Management. In conclusion, each educator is unique. The author thinks we will look in vain for a pedagogy valid for all, technologically applicable. We would waste time wondering "what should be like" or "what has to do" the educator. He thinks it is better to understand "what he/she does" and "how can he/she do it even better" from his/her personal orientation and his/her theoretical pattern. That is why be believes it is useful to have patterns working in the routine. And this routine is specific, set in context, linked to the phenomena complexity. He is interested in this concretion, although it means an important limitation in the capacity to make ideas general. Besides, routine is articulated according to spontaneous patterns, integrated in the educator "being". A pattern that is "carried out" and "comes out" in each one of the actions the educator carries out. Real and experienced contexts give us enough time for a quiet reasoning, and a conscious and a thought-out answer. |
|---|