| Summary: | Tradicionalment en el món educatiu s'ha considerat que la principal interacció a l'aula era la de professor-alumne. Ara sabem que quan els alumnes interactuen per donar resposta a un problema complex es produeixen modificacions rellevants a nivell cognitiu i identitari, al mateix temps que s'afavoreix el procés de socialització. L'element decisiu, però, no és la quantitat d'interacció, sinó la seva naturalesa.
Aquest treball de tesi centra la seva atenció en l'anàlisi d'interaccions que es produeixen a l'aula de primària amb alumnes, quan aquests treballen en petits grups.
El nostre objectiu ha estat estudiar quin tipus d'enunciats emeten els alumnes i saber com els participants es posicionen i gestionen la interacció quan els punts de vista expressats a través dels enunciats esdevenen divergents. En aquest sentit, ens preguntem si els elements discusius que utilitzen els alumnes en la negociació dels punts de vista són els mateixos en el cas que l'eix vertebrador de la conversa sigui el text científic o bé el text narratiu.
Aquest estudi s'ha realitzat amb alumnes de cinquè d'Educació Primària d'una escola concertada de Sant Cugat del Vallès. Es tractava d'analitzar les converses orals entre els discents en dues situacions concretes d'aprenentatge. A la primera situació havien de donar resposta a un repte cognitiu que se'ls plantejava des de l'àmbit de la ciència. A la segona, el petit grup havia d'elaborar conjuntament un conte de ciència.
Aquestes dues tasques ens han permès analitzar com els alumnes negocien els punts de vista des del discurs científic però també des del narratiu.
La metodologia utilitzada per analitzar amb rigor les produccions orals dels alumnes s'ha fonamentat en el paradigma etnogràfic perquè ens permet comprendre els fenòmens que succeeixen en situacions educatives. Optar per un enfocament etnogràfic pressuposa una concepció múltiple i holística de la realitat. Holística perquè es considera el context social com un tot en cada component afecta els altres i en què el punt de vista dels qui intervenen i el context social es configuren entre ells. A partir del coneixement del context es pot arribar a interpretar la interacció perquè permet situar els esdeveniments.
Per dur a terme aquesta investigació hem tingut en compte les aportacions que des de les diferents disciplines, com ara l'Anàlisi del Discurs, l'Anàlisi del Discurs en Interacció, o l'Etnometodologia, s'han fet en el camp de la interacció oral. A la nostra investigació hem considerat molt especialment les contribucions provinents de la Teoria de l'Enunciació com a base per a la nostre recerca. En aquest sentit, els estudis duts a terme pel lingüista francès Alain Rabatel han estat fonamentals en aquest treball, sobretot perquè descriuen el marc de la plurifuncionaliat enunciativa de les interaccions però també perquè expliciten com es contrasten, com s'adhereixen i discuteixen els diferents punts de vista en el desenvolupament d'una conversa; és a dir, les posicions dels diferents subjectes en relació amb l'altre.
Hem constatat que la finalitat en l'emissió d'enunciats entre els participants va més enllà d'expressar el pensament propi; els alumnes intenten influir en els altres. Una part d'aquest treball ha consistit a analitzar, precisament, com els alumnes intenten influir en l'altre a partir dels enunciats que emeten, a partir d'allò que diuen i com ho diuen. Quan els nens negocien busquen en l'altre allo que els pot acostar; busquen aquella part d'ells mateixos que es troba en l'altre. Fins i tot, com hem vist, també des de les posicions més allunyades.
|
|---|
