| Summary: | Gestionar conflictes de manera eficient s'ha convertit en una preocupació universal (Lipsky i altres, 2003). Més enllà del fet, de tots sabut, que els conflictes són consubstancials a la vida en societat, avui dia cal tenir present que les relacions interpersonals són antagòniques i a la vegada complementàries, que el món s'ha globalitzat i que els conflictes, en moltes ocasions, són molt més complexos que abans. En definitiva, que vivim un constant canvi de paradigma i <em>“quan canvien els paradigmes, el món mateix canvia amb ells</em>” (Khun, 1962). Els casos de tres grans empreses americanes (Coca-Cola, PECO Energy i Schering-Plough) solen citar-se, entre d'altres, com a exemples representatius de la dècada dels noranta que, liderant sectors molt diferents, però amb una insatisfacció compartida amb les fórmules tradicionals de resolució dels seus conflictes, van generar nous i reeixits models d'organització interns de gestió d'aquests conflictes. El desenvolupament d'aquesta nova àrea del <em>management</em> en les grans organitzacions dels EUA va suposar, en el seu moment, una nova realitat per a les organitzacions, i va comportar la realització de diversos estudis aplicats liderats per grups de recerca de diferents universitats, models a seguir avui dia, tant per la seva metodologia com pels resultats efectius i concloents que han proporcionat. El present treball té per objecte resumir les principals conclusions d'aquests estudis amb la finalitat de proporcionar les claus del canvi cap a una gestió eficient dels conflictes en l'àmbit empresarial que passen, en moltes ocasions, com veurem, per l'ús adequat de la mediació en una determinada tipologia de conflictes de l'empresa.
|
|---|
