| Summary: | [EN] This research presents a reflection on the diversification of those collective
artistic practices from the 90s heavily influenced by political activism and
social engagement movements; and how, since the beginning of the new millennium
there have been displacements and intersections between artistic and
architectural practices and activism blurring its boundaries.
The study shows the moments in which collaborative and transdisciplinary
work of a rebellious and activist character attains meaning due to the
increasing global capitalist order, finding the inescapable memory of the avantgarde
by combining art and every day life.
By looking at different contexts, we chart an initial route through activism
from the 60s to the 80s, showing resistance practices in latitudes away
from the hegemonic art centres, such as Latin America, and its importance in
contemporary practice. Part of the research has been focused on observing these
new strategies of action and ways of promoting the construction of social space
on an anthropometric scale, that is, from participatory and community practices,
alternative circuits, social relations, direct interventions and affective experience,
with the last section focusing on the experience in Spain.
We present the resurgence of cross-disciplinary groups formed from art,
architecture, sociology, anthropology, philosophy, pedagogy, mapping, law, among
other disciplines that together with all citizens, share a common objective: making
and taking part in the city. The work covers the reformulation of artistic activism,
institutional critique and a social movement approach in the 'mainstream'
city, understood as a space of struggle and resistance against the neoliberalising
laboratory in which financial powers have turned cities in XX and XXI centuries. === [ES] Esta investigación presenta una reflexión sobre la diversificación de las
prácticas artísticas colectivas que han estado impregnadas por el activismo político
y el compromiso social desde la década de los 90, en la llamada era de la
globalización y cómo a partir del nuevo milenio se han producido intersecciones
y desplazamientos entre práctica artística, práctica arquitectónica y activismo,
desdibujando sus límites.
El estudio muestra los momentos en el que el trabajo colaborativo, transdisciplinar,
de carácter contestatario y activista adquiere sentido debido al creciente
orden capitalista mundial, encontrando en estas prácticas el recuerdo ineludible
de las vanguardias por anexionar arte y vida cotididana.
Observando contextos diferentes, hemos trazado una ruta por el activismo
desde la década de los 60 hasta la década de impasse de los 80, en la que
se ralentiza el carácter político de las prácticas políticas, mostrando prácticas de
resistencia en latitudes alejadas de los centros de arte hegemónicos, como América
Latina, que se han extendido a las prácticas contemporáneas. Se ha focalizado
parte de la investigación en observar esas nuevas estrategias de acción y formas de
promover la construcción del espacio social desde el arte participativo y comunitario,
los circuitos alternativos, las relaciones sociales, las intervenciones directas,
la experiencia afectiva, actitudes producidas y reproducidas a escala antropométrica,
centrando la última parte en lo acontecido en el Estado español.
Hemos presentado el resurgimiento de colectivos transdisciplinares formados
desde el arte, la arquitectura, la sociología, la antropología, la filosofía, la
pedagogía, la cartografía, el derecho -entre otras tantas disciplinas- que junto al
conjunto de la ciudadanía, han participado de un objetivo común: hacer ciudad y
participar de ella. El trabajo recoge las reformulaciones del activismo artístico y
la crítica institucional o la aproximación a los movimientos sociales en la ciudad
maisntream, entendida ésta como un espacio de lucha y resistencia frente al laboratorio
neoliberalizador en el que losespacio de lucha y resistencia frente al laboratorio
neoliberalizador en el que los poderes financieros han convertido a las
ciudades de los siglos XX y XXI. === [CAT] Aquesta recerca presenta una reflexió sobre la diversificació de les pràctiques
artístiques col·lectives que han estat impregnades per l'activisme polític i
el compromís social des de la dècada dels 90, en la trucada era de la globalització
i com a partir del nou mil·lenni s'han produït interseccions i desplaçaments entre
pràctica artística, pràctica arquitectònica i activisme, desdibuixant els seus límits.
L'estudi mostra els moments en el qual el treball col·laboratiu, transdisciplinar,
de caràcter contestatari i activista adquireix sentit a causa del creixent
ordre capitalista mundial, trobant en aquestes pràctiques el record ineludible de
les avantguardes per annexionar art i vida quotidiana.
Observant contextos diferents, hem traçat una ruta per l'activisme des
de la dècada dels 60 fins a la dècada d'impasse dels 80, en la qual es ralenteix el
caràcter polític de les pràctiques polítiques, mostrant pràctiques de resistència
en latituds allunyades dels centres d'art hegemònics, com Amèrica Llatina, i que
s'han estès a les pràctiques contemporànies. S'ha focalitzat part de la recerca a
observar aqueixes noves estratègies d'acció i formes de promoure la construcció
de l'espai social des de l'art participatiu i comunitari, els circuits alternatius, les relacions
socials, les intervencions directes, l'experiència afectiva, actituds produïdes
i reproduïdes a escala antropomètrica, centrant l'última part en l'esdevingut en
l'Estat espanyol.
Hem presentat el ressorgiment de col·lectius transdisciplinars formats
des de l'art, l'arquitectura, la sociologia, l'antropologia, la filosofia, la pedagogia,
la cartografia, el dret entre d'altres disciplines, que al costat del conjunt de la
ciutadania, han participat d'un objectiu comú: fer ciutat i participar d'ella. Aquest
treball recull les re-formulacions de l'activisme artístic, la crítica institucional i
l'aproximació als moviments socials en la ciutat maisntream, entesa aquesta com
un espai de lluita i resistència enfront del laboratori neoliberal en el qual els poders
financers han convertit a les ciutats dels segles XX i XXI === Molina Vázquez, MDC. (2016). Colectividad y construcción del espacio social. Algunas disidencias e intersecciones entre las prácticas artística y arquitectónica en el tardocapitalismo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63465 === TESIS
|
|---|
