The international distribution of the ecological footprint: an empirical approach

• Main Author: Teixidó Figueras, Jordi Josep
• Other Authors: Duro Moreno, Juan Antonio
• Format: Doctoral Thesis
• Language: English
• Published: Universitat Rovira i Virgili 2013
• Subjects: 33 - Economia; 504 - Ciències del medi ambient
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/127106

La desigualtat internacional en el volum de recursos naturals consumits per part dels diferents països és un aspecte clau en un context internacional on l’escassetat d’aquests recursos es fa cada cop més palesa. En conseqüència, es generen tensions geopolítiques que posen traves a l’objectiu últim d’un desenvolupament sostenible, tant des del punt de vista ecològic com social. La tesi analitza empíricament l’evolució i les causes d’aquesta desigualtat i proposa mesures de política ambiental emmarcades en la governabilitat internacional per la sostenibilitat. Concretament, la tesi té com a principal objectiu l’anàlisi de la distribució internacional de la Petjada Ecològica (PE), com a indicador de consum de recursos naturals. L’anàlisi proposat contribueix a la tradició literària de l’Economia Ecològica que tracta qüestions distributives des de l’enfocament de l’Economia de la Desigualtat. L’anàlisi es justifica des de quatre racons d’aquesta literatura: en primer lloc, considera que l'escenari d'escassetat de recursos exigeix un seguiment minuciós de la distribució d’aquests. En segon lloc, des d’un plantejament normatiu, es defensa la necessitat de perseguir una distribució equitativa dels recursos naturals. En tercer lloc, la governabilitat global per temes ambientals pot millorar considerablement la seva eficàcia si té en compte els patrons de la distribució internacional. Finalment, les teories d'intercanvi ecològic desigual serveixen de paraigües teòric des de l’economia política. La metodologia utilitzada per a l’anàlisi distributiu de la PE és la de l’Economia de la Desigualtat. Aquesta metodologia, àmpliament acceptada en l’anàlisi de la distribució de la renda, s’ha utilitzat de manera més aviat escassa per avaluar qüestions de l’economia ambiental i ecològica. En aquest sentit, la tesi aporta discussions que permeten adaptar aquestes eines empíriques a l’anàlisi de la desigualtat ecològica (en lloc de la merament econòmica). Per tant, a més de les contribucions purament empíriques, la tesi aporta contribucions metodològiques. Addicionalment, la tesi també analitza la distribució internacional de la PE des de l’enfocament de la polarització. === Ecological distribution refers to the social, spatial and temporal asymmetries in the human use of environmental resources and services. This doctoral thesis focusses on empirical analyses of such ecological distribution from an Inequality economics perspective and also makes its primary contribution in this area. We analyse the international distribution of natural resource consumption as measured by the Ecological Footprint (henceforth, EF). Our main contributions represent an assessment of the international distribution of EF by analysing its change over time, as well as its underlying drivers. In the process, some methodological aspects are discussed in order to properly repurpose them from the income inequality viewpoint to that of environmental inequality. Additionally, the inequality approach has been complemented by the polarization approach. The thesis has been orientated towards contributing to the discussion of the range of topics found in the ecological economics literature, which usually have been tackled with different methodologies: firstly, the current scenario of resource scarcity unavoidably demands the monitoring of the distribution issues; secondly, fair consumption natural resources is also driven by the ethical motivation of environmental justice; thirdly, global environmental governance may improve its effectiveness if it considers distributional issues; and finally, the political economy of ecologically unequal exchange may underlie the distribution of natural resources itself. The conclusions drawn from the analyses point towards using the information derived from distributional analyses as an additional tool in order to build a more sustainable and equitable world. On the other hand, the conclusions are framed under a political economy umbrella and so contribute to the discussion of unequal exchange theories and world-system analyses.