| Summary: | Al llarg de la història, la visualització d’imatges s’ha estès a pràcticament qualsevol àmbit: pintura, fotografia, medicina o educació, són alguns exemples que il•lustren la importància de la imatge en les diferents societats.
Estudis previs han demostrat que la visualització d’imatges té conseqüències en l’àmbit psicològic i emocional de l’usuari. Majoritàriament aquests estudis han enfocat els seus esforços a aprofundir com les imatges poden influir emocions i en la seva mesura.
Amb el nostre treball pretenem avançar un pas més. La imatge per si mateixa té una mancança d’importància ja que és l’usuari qui la veu, interpreta i associa un significat. En el moment de la visualització, depenem de factors que influeixen en la generació de les emocions com ara el mitjà on es veu la imatge, la tipologia de la mateixa, l’usuari o l’ambient en el qual es realitza tot aquest procés, tots ells factors que haguessin d’haver-se tingut en compte a l’inici del procés: el moment del disseny de la imatge.
De manera empírica hem obtingut dades que demostren com l’usuari, la imatge i el mitjà influeixen en el procés de generar una emoció. Les diferències obtingudes ens han de servir com a premisses en el disseny de continguts, de manera que siguem capaços de personalitzar cada element de l’estudi (usuari, imatge i mitjà) per maximitzar l’empatia de la informació visual, en concret per al nostre cas, el món de la imatge arquitectònica. === A lo largo de la historia, la visualización de imágenes se ha extendido a prácticamente cualquier ámbito: pintura, fotografía, medicina o educación, son algunos ejemplos que ilustran la importancia de la imagen en las distintas sociedades.
Estudios previos han demostrado que la visualización de imágenes tiene consecuencias en el ámbito psicológico y emocional del usuario. Mayoritariamente estos estudios han enfocado sus esfuerzos en ahondar cómo las imágenes son capaces de influir emociones y en su medición.
Con nuestro trabajo pretendemos avanzar un paso más. Una imagen por si sola carece de importancia ya que es el usuario quien la ve, interpreta y asocia a un significado. En el momento de la visualización, dependemos de factores que influyen en la creación de las emociones: el medio en el que se visualiza la imagen, la tipología de la misma, el usuario, el ambiente en el que se realiza dicho proceso, etc., y que debieran haberse tenido en cuenta en el inicio del proceso: el momento del diseño de la imagen.
De manera empírica hemos obtenido datos que demuestran cómo el usuario, la imagen y el medio influyen en el proceso de generar una emoción. Las diferencias obtenidas nos deben servir como premisas en el diseño de contenidos de manera que seamos capaces de personalizar cada elemento del estudio (usuario, imagen y medio) para maximizar la empatía de la información visual, en concreto para nuestro caso, en el mundo de la imagen arquitectónica. === Throughout history, imagery visualization has extended practically to all fields: painting, photography, medicine or education, are some of the examples that illustrate the importance of imagery in different societies.
Previous studies have demonstrated that imagery visualization has implications in the user’s psychological and emotional ambit. Mostly, these studies have focused their efforts in how and to what extent imagery is capable of influencing emotions.
In our work, we pretend to go one step further. An image by itself lacks importance without the user who sees, interprets and associates a meaning. When viewing, we are dependent on factors that influence the emotional creation: the environment in which the image is visualized, the typology, the user, the surroundings where this process occurs, etc. and should have been taken into account at the beginning of the process: the moment when designing the image.
In the empirical way, the data we have obtained, demonstrate how the user, imagery and environment influence the process of generating an emotion. The differences obtained must serve as premises in the designing of the contents so that we are capable of personalizing every element of the study (user, imagery and environment) in order to maximize the empathy of the visual information, in our case, architectural imagery.
|
|---|
