Summary: | La aplicación de principios presenta dos problemas en relación con
la justificación de las decisiones judiciales: Primero, un principio no
permite que los hechos que constituyen la premisa fáctica sean
subsumidos en él; previamente, se deberá concretizar el principio.
Segundo, la eventual colisión de principios no permite justificar la
premisa normativa; previamente, se deberán ponderar los
principios.
La Constitución Española establece el deber de contribuir al
sostenimiento de los gastos públicos sujetándolo al cumplimiento
de cinco principios materiales de Derecho tributario. En este
trabajo, se busca determinar cómo se han concretizado los
principios materiales de Derecho tributario y cómo se ha
ponderado el principio que establece el deber de contribuir cuando
entra en colisión con otros principios constitucionales.
El objeto de estudio de este trabajo es la jurisprudencia del
Tribunal Constitucional español, desde 1980 a 2014.
Metodológicamente, se aplica el modelo de análisis lógico de
sistemas normativos desarrollado por la Teoría General del
Derecho. === L'aplicació de principis presenta dos problemes en relació amb la
justificació de les decisions judicials: Primer, un principi no permet
que els fets que constitueixen la premissa fàctica siguin subsumits
en ell; prèviament, s'haurà concretar el principi. Segon, l'eventual
col·lisió de principis no permet justificar la premissa normativa;
prèviament, s'hauran de ponderar els principis.
La Constitució espanyola estableix el deure de contribuir al
sosteniment de les despeses públiques subjectant-lo al compliment
de cinc principis materials de Dret tributari. En aquest treball, es
busca determinar com s'han concretat els principis materials de
Dret tributari i com s'ha ponderat el principi que estableix el deure
de contribuir quan entra en col·lisió amb altres principis
constitucionals.
L'objecte d'estudi d'aquest treball és la jurisprudència del Tribunal
Constitucional espanyol, des de 1980 a 2014. Metodològicament,
s'aplica el model d'anàlisi lògica de sistemes normatius
desenvolupat per la Teoria General del Dret.
|