Neumonía adquirida en la comunidad. Rentabilidad diagnóstica de las técnicas de detección de antígeno y genoma bacteriano en muestras obtenidas por punción transtorácica aspirativa

• Main Author: Ruiz González, Agustín
• Other Authors: Rubio Caballero, Manuel
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Spanish
• Published: Universitat de Lleida 1995
• Subjects: Ciències experimentals de la natura i la vida; 616.2 - Patologia de l'aparell respiratori
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/8258; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:8489727783

La pneumònia adquirida en la comunitat (NAC) constitueix una entitat en estreta relació amb el clínic. Per no ser una malaltia de declaració obligatòria resulta difícil trobar una equivalència numèrica per a aquesta afirmació. Woodhead i col·laboradors (1987), estimen que un metge general assisteix a una mitjana de 10 casos per cada 1000 habitants i any. En el nostre país, dos estudis realitzats recentment (Almirall et al, 1993 i Aguirre et al, 1993), llancen una incidència de 2.6 i 8.8 casos per 1000 adults i any, respectivament. Són nombrosos els estudis realitzats amb la finalitat de conèixer els agents causants de NAC i l'homogeneïtat dels seus resultats depenen, en gran part, de la població seleccionada, de les tècniques microbiológiques empleades, dels criteris diagnòstics utilitzats i de l'àmbit geogràfic on es desenvolupi l'estudi. Són nombrosos els microorganismes que són capaços de causar NAC, i no és el nostre objectiu una exhaustiva enumeració de cada un d'ells sinó, al contrari, realitzar una succinta posada al dia dels microorganismes que amb més freqüència es relacionen amb la NAC. === La neumonía adquirida en la comunidad (NAC) constituye una entidad en estrecha relación con el clínico. Por no ser una enfermedad de declaración obligatoria resulta difícil encontrar una equivalencia numérica para esta afirmación. Woodhead y colaboradores (1987), estiman que un médico general asiste a una media de 10 casos por cada 1000 habitantes y año. En nuestro pais, dos estudios realizados recientemente (Almirall et al, 1993 y Aguirre et al, 1993), arrojan una incidencia de 2.6 y 8.8 casos por 1000 adultos y año, respectivamente.Son numerosos los estudios realizados con el fin de conocer los agentes causantes de NAC y la homogeneidad de sus resultados dependen, en gran parte, de la población seleccionada, de las técnicas microbiológicas empleadas, de los criterios diagnósticos utilizados y del ámbito geográfico donde se desarrolle el estudio.Son numerosos los microorganismos que son capaces de causar NAC, y no es nuestro objetivo una exhaustiva enumeración de cada uno de ellos sino, al contrario, realizar una somera puesta al día de los microorganismos que con más frecuencia se relacionan con laNAC.