Flora i vegetació de les planes i serres litorials compreses entre el riu Ebro i la serra d'Irta

• Main Author: Royo Pla, Ferran
• Other Authors: Torres Espuny, Lluís
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat de Barcelona 2006
• Subjects: Serra d'Irta; Fitosociologia; Fitogeografia de Catalunya; Comunitats vegetals mediterrànies; Ciències Experimentals i Matemàtiques; 58
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/952; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469217757

La tesi és un estudi florístic, fitogeogràfic i fitosociològic d'un territori de 1.300 km2, a cavall del País Valencià i del Principat de Catalunya. En el primer dels apartats, relatiu al medi físic, es fa una repassada a l'espai físic on s'ubica el territori estudiat, els aspectes geològics, hidromorfològics i edafològics, així com els climatològics. També s'hi analitza la intervenció humana, tant des del punt de vista de l'ocupació històrica del territori com del que això ha representat per al paisatge i la vegetació dominant. Finalment, s'incidix en aquelles figures de protecció que gaudixen els espais o determinades espècies que s'hi troben.El segon dels apartats correspon a l'estudi florístic i fitogeogràfic que inclou un catàleg. De cadascun dels tàxons, dels quals se n'ha pogut constatar directament o indirecta la seua presència al territori, s'indica les àrees i els ambients on creix i s'acompanya d'un mapa de distribució. Este mapa fa servir, com a unitats modulars, els quadrats UTM de 10 km de costat, en els que s'ha indicat la presència dels distints tàxons, així com el seu estatus de naturalitat. S'hi recullen 1.665 tàxons considerats com a plenament naturalitzats, dels que 1.549 han estat observats per l'autor; a banda, cal afegir 32 híbrids. Hi ha 191 tàxons més que no disposarien d'un estatus de plena naturalitat, però que si tenen entrada pròpia al catàleg. A més, hem considerat que les referències prèvies detectades de 120 tàxons serien insegures o errònies. Per a l'elaboració del catàleg florístic es va disposar d'una aïna del tot fonamental, una base de dades amb uns 82.000 registres. S'ha dut a terme una recopilació de noms populars (1.235) sobre els tàxons que s'inclouen al catàleg.L'element corològic més representat és, de llarg, el mediterrani, que si es considera en sentit estricte inclou el 51,83% de la flora, i un 60,18% si es fa en sentit ampli. Pel que fa a l'espectre taxonòmic, el fet més remarcable és l'elevada presència de monocotiledònies (20,84%) i la menor rellevància de pteridòfits (1,20%) i gimnospermes (0,48%). En darrer terme, en l'estudi de les formes vitals el grup més representat són els teròfits (36,64%), seguit dels hemicriptòfits (29,43%). En l'estudi de la vegetació hem reconegut comunitats pertanyents a 28 classes fitosociològiques i presentem inventaris de 189 associacions, de 178 de les quals s'han pogut confegir taules. Per un altre costat, s'esmenten 15 associacions més, la major part provinents de referències d'altri i, si són pròpies, no se'n va poder aixecar cap inventari. Per davall del nivell d'associació, a banda de les subassociacions típiques, se'n recullen 74 subassociacions més. El nombre d'inventaris recollits dins les taules és de 1.357, dels quals 335 han estat incorporats d'altres autors. Resten encara 42 inventaris propis d'associacions que no disposen de taula d'inventari, uns inventaris que apareixen en el text general de l'apartat de vegetació.La variabilitat fitosociològica descrita fins a la data se'ns ha mostrat insuficient per tal d'abastar la complexitat existent. Això ha fet que haguem necessitat descriure noves unitats sintaxonòmiques, bàsicament associacions i subassociacions. Es proposen fins a 7 associacions, 12 subassociacions i 3 variants noves; a més de 3 combinacions nomenclaturals noves, bona part de les quals (4 associacions, 3 subassociacions, 1 variant i 1 combinació nomenclatural) fan part de l'ordre Thero-Brachypodietalia.El paisatge vegetal, tot i que la presència de les àrees montanes interiors i del riu Ebro permeten l'establiment d'un bon grapat de comunitats eurosiberianes, apareix dominat per un conjunt de comunitats de clara vocació mediterrània o submediterrània. === The thesis is a floristic, phytogeographical and phytosociological study of a 1.300 km2 territory, between the Valencian Country and Principality of Catalonia.The first section, relative to the physical environment, is a review about the physical space. The human intervention is also analyzed, from the point of view of the historical occupation of the territory.The second section corresponds to the floristic and phytogeographical study and includes a taxa catalog, were every taxon is accompanied by a map of distribution. For the elaboration of the floristic catalog was used a data base with aproximately 82.000 records.1.665 taxa are picked up as fully naturalized, of that 1.549 have been observed by the author. There are 191 taxa more that would not have a status of full naturalness. Moreover, we have considered that the previous references detected of 120 taxa would be insecure or erroneous.A compilation of popular names (1.235) are included in the catalog.The more represented chorological element is, of length, the Mediterranean, strictly speaking includes 51,83% of the flora, and 60,18%, if we speak in the broad sense.In the vegetation study we have communities belonging to 28 phytosociologicals classes, have recognized and present inventories of 189 associations, of 178 of which tables have been able to be fixed. By another side, 15 associations more are mentioned. 7 associations, 12 subassociations and 3 new variants; besides 3 new nomenclaturals combinations are described. The number of inventories picked up in the tables is 1.357, of which 335 have been incorporated by us from other authors. The vegetal landscape is dominated by a set of communities with a clear Mediterranean or sub-Mediterranean vocation, in spite of the presence of inner mountains areas and of the Ebro river, allows the establishment of a good bunch of Euro-Siberian community. === La presente tesis es un estudio florístico, fitogeográfico y fitosociológico de un territorio de 1.300 km2, a caballo entre el País Valencià y el Principat de Catalunya. En el primero de los apartados, relativo al medio físico, se describe el espacio físico donde se ubica el territorio estudiado, los aspectos geológicos, hidromorfológicos y edafológicos, así como los climatológicos. También se analiza la intervención humana, tanto desde el punto de vista de la ocupación histórica del territorio como su repercusión para el paisaje y la vegetación dominante. Finalmente, se incide en aquellas figuras de protección de que disponen los espacios o determinadas especies que en él se hallan.El segundo de los apartados se corresponde con el estudio florístico y fitogeográfico e incluye un catálogo. De cada uno de los taxones, de los cuales se ha podido constatar directa o indirectamente la presencia en el territorio, se indican las áreas y los ambientes en que crecen y se acompaña un mapa de distribución. Este mapa utiliza, como unidades modulares, las cuadrículas UTM de 10 km de lado, en las cuales se ha indicado la presencia de los distintos taxones, así como su estado de naturalidad. Se refieren 1.665 taxones considerados como plenamente naturalizados, 1.549 de los cuales han sido observados por el autor; a parte, habría que añadir 32 híbridos. Además 191 taxones más no dispondrían de un grado de plena naturalidad, aunque si tienen entrada propia en el catálogo. Así mismo, se considera que las referencias previas detectadas de 120 taxones serían inseguras o erróneas. Para la elaboración del catálogo florístico se dispuso de un instrumento fundamental, una base de datos con aproximadamente 82.000 registros. Se ha llevado a cabo una recopilación de nombres populares locales (1.235) sobre los taxones incluidos en el catálogo.El elemento corológico mayormente representado es el mediterráneo que, si se considera en sentido estricto, incluye el 51,83% de la flora, mientras que si se contempla en sentido amplio llega al 60,18%. En el espectro taxonómico, el hecho más remarcable es la elevada presencia de monocotiledóneas (20,84%) y la menor relevancia de pteridófitos (1,20%) y gimnospermas (0,48%). En el estudio de las formas vitales el grupo más representado son los terófitos (36,64%), seguido de los hemicriptófitos (29,43%). En el estudio de la vegetación se han reconocido comunidades pertenecientes a 28 clases fitosociológicas y se presentan inventarios de 189 asociaciones, de las cuales se han elaborado tablas de 178. Por otro lado, se mentan 15 asociaciones más, la mayor parte proceden de referencias ajenas y, si son propias, de éstas no se pudo levantar ningún inventario. Por debajo del nivel de asociación, a parte de las subasociaciones típicas, se indican 74 subasociaciones más. El número de inventarios incluidos en las tablas es de 1.357, de los cuales 335 han sido incorporados de otros autores. Quedan todavía 42 inventarios propios de asociaciones que no disponen de tabla de inventario y que aparecen en el texto general del apartado de vegetación.La variabilidad fitosociológica descrita hasta la fecha se nos mostró insuficiente para reflejar la complejidad existente. Esto hizo necesario describir nuevas unidades sintaxonómicas, básicamente asociaciones y subasociaciones. Se proponen 7 asociaciones, 12 subasociaciones y 3 variantes nuevas; además de 3 combinaciones nomenclaturales nuevas, buena parte de las cuales (4 asociaciones, 3 subasociaciones, 1 variante y 1 combinación nomenclatural) pertenecen al orden Thero-Brachypodietalia.El paisaje vegetal, a pesar que la presencia de las áreas montanas interiores y del río Ebro que permiten el desarrollo de un buen número de comunidades eurosiberianas, se encuentra dominado por un conjunto de comunidades de clara vocación mediterránea o submediterránea.