Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives

• Main Author: Martínez i Torres, Mercè
• Other Authors: Boada i Calbet, Humbert
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat de Barcelona 1993
• Subjects: Aprenentatge; Competència comunitativa; Comunicació humana; Ciències de la Salut; 159.9
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/2638; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469278710

Hem situat l'inici de l'estudi de la comunicació a partir del moment que s'accepta que hi ha dos sistemes de regles diferents, unes que regeixen el llenguatge i unes altres que permeten la comunicació entre els éssers humans. Moment en el qual la comunicació es constitueix en objecte d'estudi. Dickson proposa, l'any 1981, diferenciar els estudis sobre comunicació en dues tradicions; la sociolingüística i la referencial. A la proposta de Dickson (l981b, 1982b) s'afegiria una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica fent un intent per superar les crítiques d'artificialitat experimental fetes a la tradició referencial amb la incorporació d'aspectes ecològics a la investigació, així com d'un marc teòric més ampli que permetés la integració de les aportacions de la psicologia soviètica i de les teories sobre el discurs. S'obriria així una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica.Pensem que aquesta última proposta que reuneix el rigor científic del paradigma referencial amb el respecte a les situacions naturals pot oferir explicacions més acurades del comportament comunicatiu i del seu desenvolupament. El fet d'incorporar l'experimentador a l'intercanvi comunicatiu assegura que aquestes es puguin dur a terme malgrat les dificultats de material, i ens dóna tant la mesura d'allò que l'individu pot fer tot sol com del que pot fer amb el suport del seu company i de l'adult. Obtenim, doncs, dades completes sobre les capacitats comunicatives en una situació d'intercanvi real, on cada interlocutor té la facultat de provocar canvis qualitativament observables en la conducta comunicativa de l'altre, com en qualsevol situació comunicativa habitual.Malgrat la manca de models teòrics sobre l'intercanvi comunicatiu que permetin planificar investigacions, les dades obtingudes al llarg d'aquestes dècades pel paradigma referencial han generat un ampli coneixement sobre les habilitats i capacitats que requereix un subjecte per a comunicar eficaçment. A partir d'aquest coneixement hem elaborat un esquema que recull i organitza una situació d'intercanvi comunicatiu referencial entre l'emissor, l'experimentador i el receptor.