Problema del món natural a la fenomenologia, El

• Main Author: Fernández Ramos, Francisco
• Other Authors: Sales i Coderch, Jordi R., 1943-
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat de Barcelona 2003
• Subjects: Ciències Humanes i Socials; 14 - Sistemes i punts de vista filosòfics
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/2037; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:8468877077

El filòsof txec Jan Patocka (1907-1977) ha dedicat el gruix de la seua obra i del seu pensament a la problemàtica del món natural. Desde el seu treball d'habilitació, "El Món Natural com a Problema Filosòfic" (1936), el qual segueix molt de prop la concepció husserliana de la "Lebeswelt", fins la seua última obra, els "Assaigs Herètics sobre la Filosofia de la Historia" (1987), on el món natural és vist com el món pre-històric, hi ha tot un llarg camí de reflexió, els ingredients fonamentals de la qual són el pensament de la concepció fenomenològica de Husserl i Heidegger, tot i que també recull idees de H. Arendt y E. Fink.Si recorrem amb ell aquest camí, veiem com el món natural passa a ser, ja en l'obra de Husserl, el simple correlat de l'actitud natural, és a dir, la suma de tots els ens actuals i possibles, per passar a ser l'horitzó previ de creença que fa possible que hi hagi quelcom així com un ens que, a més de ser, existeix. Aquest horitzó o sòl universal de creença és al qual s'ha d'adreçar, en primer instància l'epokhé. Aquesta, però, trobarà a les anàlisis de la consciència interna del temps, l'últim i definitiu obstacle per poder comprendre el món natural i les possibles actituds de l'home (fonamentals a la fenomenologiahusserliana) com quelcom atemporal. És per això que la ciència de la Lebenwelt haurà de buscar elfonament de la seva apodicticitat en la mateixa Història (radicalment fàctica) de l'home.Justament estudiant la problemàtica relació entre el Ser i el Temps comença l'obra del segon dels filòsofs objecte de la meva recerca històrica. En efecte, després de l'obra de Heidegger, ja no es pot parlar d'un món natural ahistòric, sinó que el món, com a part essencial del seu ser-al-món, té com a condició de possibilitat la història, ja que la historicitat és un existenciari del Dasein. L'home no és un ens del món natural, sinó que la naturalesa com a tal només apareix a la Història humana.Si entenem la intencionalitat husserliana no ja en un limitat sentit teòric, sinó com la pura i simple vida que, en l'home es transforma en existència, tenim la concepció de l'autor txec (ell afirma que inspirada en Fink) de la mundanitat com a moviment pur, en el sentit aristotèlic en què "ser" no és una altra cosa que "arribar a ser". D'aquí que el món no pugui ser entès d'una altra manera que com "món històric", del qual, el "món físic" concebut pel mecanicisme és només una manera històricament determinada deentendre el món.Si, a més, tenint en compte (com fa J. Patocka) tota la reflexió de H. Arendt al voltant de la "Vita Activa" (treball, producció i acció), tenim la possibilitat de recuperar una acepció del "món natural", no ja com el món de la naturalesa, sinó com el món del treball, que és mostra com un element per naturalesa antihistòric, permetent l'existència de pobles la simple subsistència biològica en sentit ampli sembla omplir totes les seves aspiracions. La veritat i la llibertat són aspiracions que només poden aparèixer en una comunitat en la qual la permanència biològica no ho és tot. És això el que el filòsof txec anomena "moviment de veritat" a aquell moviment de l'existència, ja implícit en el Mite, però que, quan es fa temàtic que dóna lloc al naixement de la Història, la Filosofia i un projecte Eticopolític en sentit propi, i allò que constitueix el llegat europeu i la seva identitat com a "cura de l'ànima".