Modernització i pervivència de la vila rural com a subjecte històric durant el S.XX. Les festes de Sant Antoni i el Cant de l'Argument a la vila d'Artà (Mallorca)

• Main Author: Vives Riera, Antoni
• Other Authors: Nash, Mary
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat de Barcelona 2008
• Subjects: Subjectivitat històrica; Poesia oral; Pagesia conservadora; Elits locals; Illes Balears; Història contemporània de Mallorca; Cultura popular; Ciències Humanes i Socials; 572; 93
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/1998; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469151730

Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança. === Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.