In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica
IN-QUIETUDS. NOMADISMES CONTEMPORANIS és un projecte artístic i teòric de recerca que investiga la mobilitat nòmada en la contemporaneïtat. El projecte es desenvolupa, d’una banda, a partir de la creació d’una sèrie de cinc obres de format divers però de base fonamentalment videogràfica: vídeocreac...
Main Author: | |
---|---|
Other Authors: | |
Format: | Doctoral Thesis |
Language: | Catalan |
Published: |
Universitat de Barcelona
2013
|
Subjects: | |
Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/134761 |
id |
ndltd-TDX_UB-oai-www.tdx.cat-10803-134761 |
---|---|
record_format |
oai_dc |
collection |
NDLTD |
language |
Catalan |
format |
Doctoral Thesis |
sources |
NDLTD |
topic |
Ciències Humanes i Socials 75 - Pintura |
spellingShingle |
Ciències Humanes i Socials 75 - Pintura Feliu i Fabra, Mireia In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
description |
IN-QUIETUDS. NOMADISMES CONTEMPORANIS és un projecte artístic i teòric de recerca que investiga la mobilitat nòmada en la contemporaneïtat.
El projecte es desenvolupa, d’una banda, a partir de la creació d’una sèrie de cinc obres de format divers però de base fonamentalment videogràfica: vídeocreació, obra sonora, instal•lació, etc. De l’altra, a partir d’una recerca teòrica i relacional entorn el concepte de nomadisme present en pràctiques itinerants tradicionals encara vigents, en la teoria crítica occidental i en l’art contemporani.
Les obres parteixen de la pròpia experiència de desplaçament viscuda per mi mateixa entre tres territoris: Barcelona, Nova York i el Sahel d’Àfrica Occidental, entre els anys 2002 i 2009. S’han desenvolupat a partir de l’acompanyament a diferents comunitats nòmades en aquests territoris: al Sahel d’Àfrica Occidental, famílies de l’ètnia africana peul de tradició ramadera i transhumant; a Barcelona, professionals del món del circ en el seu pas per la ciutat; a Nova York, habitants globals d’una de les majors urbs líquides –en termes de Zygmunt Bauman- d’ Occident.
La subjectivitat nòmada es planteja com a consciència compromesa que defuig l'organització centralitzada, codificada i preestablerta, per proposar noves estratègies d'actuació efectiva i afectiva en el nostre present global i dislocat, basades en l'esdevenir d'un viatge: compromís, capacitat d'adaptació, diàleg, maleabilitat, reconeixement de l’heterogeneïtat... El subjecte nòmada, precisament per la seva mobilitat, necessita d'una constant capacitat d'adaptació, la qual requereix consciència del territori i del temps en cada lloc nou on arriba, així com responsabilitat i diàleg envers els seus habitants. La reflexió sobre el concepte nòmada es realitza, doncs, tant a nivell individual i íntim (què significa casa, arrels, família, etc.) com a nivell col•lectiu, amb implicacions que afecten a la concepció i relació del subjecte amb el seu entorn (físic i cibernètic), i al tipus d’organització social, política i econòmica (territori, frontera, centralització, connectivitat, sistema, etc.).
Pel que fa a la teoria crítica, es parteix d’un pensament post-modern i post-estructuralista, i es centra en autors que aposten per una anàlisi interrelacional de la realitat on la mobilitat s’identifica com element clau de la contemporaneïtat. Els autors principals tractats són: Rosi Braidotti (concepte de subjectivitat nòmada), Gilles Deleuze i Felix Guattari (conceptes de rizoma i nomadologia), Zygmunt Bauman (relació entre mobilitat i globalització) i Nicolas Bourriaud (concepte d’artista radicant).
El subjecte en desplaçament, l’immigrant, el turista, el viatger errant, s’han convertit en figuracions puntals de la cultura occidental. Així mateix, la mobilitat instantània del capital i de la comunicació ha accelerat exponencialment el procés de globalització econòmica amb conseqüències socials (major jerarquització), polítiques (pèrdua de poder dels Estats), i culturals (homogeneïtzació progressiva dels territoris). Davant d’aquest tipus de mobilitat característica del procés de globalització dins un sistema capitalista, la importància d’una subjectivitat nòmada també s’aborda des de l’anàlisi d’un ingent art contemporani, sobretot electrònic, centrat en el qüestionament i la creació de propostes alternatives a la concepció oficial de territori, cartografia i tecnologia digital, les quals comparteixen categories nascudes d’una consciència itinerant: errància, deriva, descentralització, perifèria, pràctica afectiva, etc.: Fronteres (Barcelona, CCCB, 2007); Post-it City. Ciutats Ocasionals (CCCB, 2008); Periferia (Madrid, Centro de Arte 2 de Mayo, 2009); banquete_nodos y redes (Karlsruhe, ZKM, Center for Art and Media, 2009); etc.
Des de la creació artística i l’experiència estètica i a través d’aquest assaig teòric i crític, doncs, IN-QUIETUDS. NOMADISMES CONTEMPORANIS vol ser una reflexió sobre la subjectivitat nòmada i les seves implicacions, posant en relació la pràctica vivencial personal, experiències de nomadisme tradicional que encara perduren, la teoria crítica occidental i l’art contemporani, sempre tenint com a eix vertebrador el concepte de nomadisme, nucli d’aquesta Tesi Doctoral. === REST-LESSNESS. CONTEMPORARY NOMADISMS is an artistic and theoretical research project that explores the nomadic mobility in contemporary society.
The project consists, on one hand, in a series of five artworks with an audiovisual base. Pieces reflect about nomad mobility from my own experience of sharing this practice with contemporary nomadic communities in three territories between 2002 and 2009, focusing specially on the migrating tradition of Fulani ethnic shepherds in Western Sahel, professional circus workers in Barcelona and “global” inhabitants in New York.
On the other hand, the project develops a theoretical research about the concept of nomadism, relating the following fields:
1. My own experience of displacement between 3 territories (2002-2009): Barcelona, African Western Sahel, New York.
2. Nomad contemporary practices in these territories: professional circus workers in Barcelona, Fulani ethnic sheperds families in Senegal and Mali, “global” inhabitants in a liquid city like New York.
3. Authors from contemporary Western critical theory: Rosi Braidotti (concept of nomadic subjectivity), Gilles Deleuze and Felix Guattari (concept of rizome and nomadology), Zygmunt Bauman (relation between mobility and globalization), Nicolas Bourriaud (concept of radicant).
4. Contemporary art practices that propose alternative conceptions about territory, as they share a nomadic awareness through a displacement experience: wanderings, drifting, decentralization, periphery, etc.
Nomadic subjectivity is understood as a compromised consciousness that refuses any kind of organization centralized, pre-codified and pre-established. Instead, it proposes new strategies based on the "becoming" of a journey experience: the capacity of adaptation, of dialogue, of malleability, assuming the heterogeneity... The important role of nomad concept in contemporariety implies also two levels: first, an individual and intimate level: what does home mean? What does roots?... Second, a collective level, which affects the relationship between the subject with his/her environment (both physical and cybernetic), and the social, political and economical organization of territories. In this level, concepts like: State, border, centralization, connectivity, horizontality, rizome, contradiction, net, system, etc., are key to understand contemporary complexity.
REST-LESSNESS. CONTEMPORARY NOMADISMS, in this way, aims to investigate about contemporary implications of nomadic subjectivity from both voices interrelated: art creation and critical theorical research. === IN-QUIETUDES. NOMADISMOS CONTEMPORÁNEOS es un proyecto artístico y teórico que investiga la movilidad nómada en la contemporaneidad.
El proyecto se desarrolla, por una parte, a partir de la creación de una serie de cinco obras de base videográfica. Éstas parten de la propia experiencia de desplazamiento vivida por mí misma y acompañando a diferentes comunidades nómadas entre tres territorios: en el Sahel de África Occidental, familias de la etnia africana peul de tradición ganadera y trashumante; en Barcelona, profesionales del mundo del circo en su paso por la ciudad; en Nueva York, habitantes globales de una de las mayores urbes líquidas -en términos de Zygmunt Bauman- de Occidente.
Por otro lado, el proyecto desarrolla una investigación teórica sobre el concepto de nomadismo, relacionando los siguientes campos :
1. La propia experiencia del desplazamiento entre los tres territorios descritos (2002-2009).
2. Prácticas nómadas contemporáneas en estos territorios: profesionales del circo familias transhumantes peul, habitantes "globales" occidentales.
3. Teoría crítica contemporánea: Rosi Braidotti (concepto de subjetividad nómada), Gilles Deleuze y Félix Guattari (concepto de Rizoma y nomadología), Zygmunt Bauman (relación entre movilidad y globalización), Nicolas Bourriaud (concepto de artista radicante).
4. Prácticas artísticas contemporáneas que proponen concepciones alternativas sobre el territorio, compartiendo categorías nacidas de una conciencia nómada: errancia, deriva, descentralización, periferia...
La subjetividad nómada se plantea como conciencia comprometida que evita la organización centralizada, codificada y preestablecida, proponiendo nuevas estrategias de actuación en nuestro presente global y dislocado, basadas en el devenir de un viaje: compromiso, capacidad de adaptación, diálogo, maleabilidad, heterogeneidad... El sujeto nómada, precisamente por su movilidad, necesita de una constante capacidad de adaptación, la cual requiere conciencia del territorio y del tiempo en cada lugar nuevo donde llega, así como responsabilidad y diálogo con sus habitantes. La reflexión sobre la importancia del concepto nómada se realiza tanto a nivel individual e íntimo (qué significa casa, raíces, familia, etc.), como a nivel colectivo, afectando a la relación del sujeto con su entorno (físico y cibernético), y al tipo de organización social, política y económica (frontera, centralización, conectividad, red, sistema, etc.), resultando clave para comprender la complejidad contemporánea. |
author2 |
Vela, Alicia |
author_facet |
Vela, Alicia Feliu i Fabra, Mireia |
author |
Feliu i Fabra, Mireia |
author_sort |
Feliu i Fabra, Mireia |
title |
In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
title_short |
In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
title_full |
In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
title_fullStr |
In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
title_full_unstemmed |
In-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
title_sort |
in-quietuds. nomadismes contemporanis. de la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estètica |
publisher |
Universitat de Barcelona |
publishDate |
2013 |
url |
http://hdl.handle.net/10803/134761 |
work_keys_str_mv |
AT feliuifabramireia inquietudsnomadismescontemporanisdelapracticavivencialilasubjectivitatcriticaalexperienciaestetica |
_version_ |
1716667766009757696 |
spelling |
ndltd-TDX_UB-oai-www.tdx.cat-10803-1347612014-05-23T04:12:39ZIn-quietuds. Nomadismes contemporanis. De la pràctica vivencial i la subjectivitat crítica a l’experiència estèticaFeliu i Fabra, MireiaCiències Humanes i Socials75 - PinturaIN-QUIETUDS. NOMADISMES CONTEMPORANIS és un projecte artístic i teòric de recerca que investiga la mobilitat nòmada en la contemporaneïtat. El projecte es desenvolupa, d’una banda, a partir de la creació d’una sèrie de cinc obres de format divers però de base fonamentalment videogràfica: vídeocreació, obra sonora, instal•lació, etc. De l’altra, a partir d’una recerca teòrica i relacional entorn el concepte de nomadisme present en pràctiques itinerants tradicionals encara vigents, en la teoria crítica occidental i en l’art contemporani. Les obres parteixen de la pròpia experiència de desplaçament viscuda per mi mateixa entre tres territoris: Barcelona, Nova York i el Sahel d’Àfrica Occidental, entre els anys 2002 i 2009. S’han desenvolupat a partir de l’acompanyament a diferents comunitats nòmades en aquests territoris: al Sahel d’Àfrica Occidental, famílies de l’ètnia africana peul de tradició ramadera i transhumant; a Barcelona, professionals del món del circ en el seu pas per la ciutat; a Nova York, habitants globals d’una de les majors urbs líquides –en termes de Zygmunt Bauman- d’ Occident. La subjectivitat nòmada es planteja com a consciència compromesa que defuig l'organització centralitzada, codificada i preestablerta, per proposar noves estratègies d'actuació efectiva i afectiva en el nostre present global i dislocat, basades en l'esdevenir d'un viatge: compromís, capacitat d'adaptació, diàleg, maleabilitat, reconeixement de l’heterogeneïtat... El subjecte nòmada, precisament per la seva mobilitat, necessita d'una constant capacitat d'adaptació, la qual requereix consciència del territori i del temps en cada lloc nou on arriba, així com responsabilitat i diàleg envers els seus habitants. La reflexió sobre el concepte nòmada es realitza, doncs, tant a nivell individual i íntim (què significa casa, arrels, família, etc.) com a nivell col•lectiu, amb implicacions que afecten a la concepció i relació del subjecte amb el seu entorn (físic i cibernètic), i al tipus d’organització social, política i econòmica (territori, frontera, centralització, connectivitat, sistema, etc.). Pel que fa a la teoria crítica, es parteix d’un pensament post-modern i post-estructuralista, i es centra en autors que aposten per una anàlisi interrelacional de la realitat on la mobilitat s’identifica com element clau de la contemporaneïtat. Els autors principals tractats són: Rosi Braidotti (concepte de subjectivitat nòmada), Gilles Deleuze i Felix Guattari (conceptes de rizoma i nomadologia), Zygmunt Bauman (relació entre mobilitat i globalització) i Nicolas Bourriaud (concepte d’artista radicant). El subjecte en desplaçament, l’immigrant, el turista, el viatger errant, s’han convertit en figuracions puntals de la cultura occidental. Així mateix, la mobilitat instantània del capital i de la comunicació ha accelerat exponencialment el procés de globalització econòmica amb conseqüències socials (major jerarquització), polítiques (pèrdua de poder dels Estats), i culturals (homogeneïtzació progressiva dels territoris). Davant d’aquest tipus de mobilitat característica del procés de globalització dins un sistema capitalista, la importància d’una subjectivitat nòmada també s’aborda des de l’anàlisi d’un ingent art contemporani, sobretot electrònic, centrat en el qüestionament i la creació de propostes alternatives a la concepció oficial de territori, cartografia i tecnologia digital, les quals comparteixen categories nascudes d’una consciència itinerant: errància, deriva, descentralització, perifèria, pràctica afectiva, etc.: Fronteres (Barcelona, CCCB, 2007); Post-it City. Ciutats Ocasionals (CCCB, 2008); Periferia (Madrid, Centro de Arte 2 de Mayo, 2009); banquete_nodos y redes (Karlsruhe, ZKM, Center for Art and Media, 2009); etc. Des de la creació artística i l’experiència estètica i a través d’aquest assaig teòric i crític, doncs, IN-QUIETUDS. NOMADISMES CONTEMPORANIS vol ser una reflexió sobre la subjectivitat nòmada i les seves implicacions, posant en relació la pràctica vivencial personal, experiències de nomadisme tradicional que encara perduren, la teoria crítica occidental i l’art contemporani, sempre tenint com a eix vertebrador el concepte de nomadisme, nucli d’aquesta Tesi Doctoral.REST-LESSNESS. CONTEMPORARY NOMADISMS is an artistic and theoretical research project that explores the nomadic mobility in contemporary society. The project consists, on one hand, in a series of five artworks with an audiovisual base. Pieces reflect about nomad mobility from my own experience of sharing this practice with contemporary nomadic communities in three territories between 2002 and 2009, focusing specially on the migrating tradition of Fulani ethnic shepherds in Western Sahel, professional circus workers in Barcelona and “global” inhabitants in New York. On the other hand, the project develops a theoretical research about the concept of nomadism, relating the following fields: 1. My own experience of displacement between 3 territories (2002-2009): Barcelona, African Western Sahel, New York. 2. Nomad contemporary practices in these territories: professional circus workers in Barcelona, Fulani ethnic sheperds families in Senegal and Mali, “global” inhabitants in a liquid city like New York. 3. Authors from contemporary Western critical theory: Rosi Braidotti (concept of nomadic subjectivity), Gilles Deleuze and Felix Guattari (concept of rizome and nomadology), Zygmunt Bauman (relation between mobility and globalization), Nicolas Bourriaud (concept of radicant). 4. Contemporary art practices that propose alternative conceptions about territory, as they share a nomadic awareness through a displacement experience: wanderings, drifting, decentralization, periphery, etc. Nomadic subjectivity is understood as a compromised consciousness that refuses any kind of organization centralized, pre-codified and pre-established. Instead, it proposes new strategies based on the "becoming" of a journey experience: the capacity of adaptation, of dialogue, of malleability, assuming the heterogeneity... The important role of nomad concept in contemporariety implies also two levels: first, an individual and intimate level: what does home mean? What does roots?... Second, a collective level, which affects the relationship between the subject with his/her environment (both physical and cybernetic), and the social, political and economical organization of territories. In this level, concepts like: State, border, centralization, connectivity, horizontality, rizome, contradiction, net, system, etc., are key to understand contemporary complexity. REST-LESSNESS. CONTEMPORARY NOMADISMS, in this way, aims to investigate about contemporary implications of nomadic subjectivity from both voices interrelated: art creation and critical theorical research.IN-QUIETUDES. NOMADISMOS CONTEMPORÁNEOS es un proyecto artístico y teórico que investiga la movilidad nómada en la contemporaneidad. El proyecto se desarrolla, por una parte, a partir de la creación de una serie de cinco obras de base videográfica. Éstas parten de la propia experiencia de desplazamiento vivida por mí misma y acompañando a diferentes comunidades nómadas entre tres territorios: en el Sahel de África Occidental, familias de la etnia africana peul de tradición ganadera y trashumante; en Barcelona, profesionales del mundo del circo en su paso por la ciudad; en Nueva York, habitantes globales de una de las mayores urbes líquidas -en términos de Zygmunt Bauman- de Occidente. Por otro lado, el proyecto desarrolla una investigación teórica sobre el concepto de nomadismo, relacionando los siguientes campos : 1. La propia experiencia del desplazamiento entre los tres territorios descritos (2002-2009). 2. Prácticas nómadas contemporáneas en estos territorios: profesionales del circo familias transhumantes peul, habitantes "globales" occidentales. 3. Teoría crítica contemporánea: Rosi Braidotti (concepto de subjetividad nómada), Gilles Deleuze y Félix Guattari (concepto de Rizoma y nomadología), Zygmunt Bauman (relación entre movilidad y globalización), Nicolas Bourriaud (concepto de artista radicante). 4. Prácticas artísticas contemporáneas que proponen concepciones alternativas sobre el territorio, compartiendo categorías nacidas de una conciencia nómada: errancia, deriva, descentralización, periferia... La subjetividad nómada se plantea como conciencia comprometida que evita la organización centralizada, codificada y preestablecida, proponiendo nuevas estrategias de actuación en nuestro presente global y dislocado, basadas en el devenir de un viaje: compromiso, capacidad de adaptación, diálogo, maleabilidad, heterogeneidad... El sujeto nómada, precisamente por su movilidad, necesita de una constante capacidad de adaptación, la cual requiere conciencia del territorio y del tiempo en cada lugar nuevo donde llega, así como responsabilidad y diálogo con sus habitantes. La reflexión sobre la importancia del concepto nómada se realiza tanto a nivel individual e íntimo (qué significa casa, raíces, familia, etc.), como a nivel colectivo, afectando a la relación del sujeto con su entorno (físico y cibernético), y al tipo de organización social, política y económica (frontera, centralización, conectividad, red, sistema, etc.), resultando clave para comprender la complejidad contemporánea.Universitat de BarcelonaVela, AliciaPuig, EloiUniversitat de Barcelona. Departament de Pintura2013-06-28info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion386 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/134761TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |