Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La

Per als alumnes, la recuperació de coneixements i l'elaboració d'estratègies que serveixin de referent per a la revisió sol ser una operació especialment costosa. Amb la intenció d'ajudar els alumnes a vèncer aquesta dificultat, el procés de producció de textos escrits, en una situaci...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Busquets Gasulla, Joan
Other Authors: Perera i Parramon, Joan
Format: Doctoral Thesis
Language:Catalan
Published: Universitat de Barcelona 2005
Subjects:
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/1284
http://nbn-resolving.de/urn:isbn:8468954761
id ndltd-TDX_UB-oai-www.tdx.cat-10803-1284
record_format oai_dc
collection NDLTD
language Catalan
format Doctoral Thesis
sources NDLTD
topic Ciències de l'Educació
373 - Ensenyament primari i secundari
spellingShingle Ciències de l'Educació
373 - Ensenyament primari i secundari
Busquets Gasulla, Joan
Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La
description Per als alumnes, la recuperació de coneixements i l'elaboració d'estratègies que serveixin de referent per a la revisió sol ser una operació especialment costosa. Amb la intenció d'ajudar els alumnes a vèncer aquesta dificultat, el procés de producció de textos escrits, en una situació natural d'aula, sol culminar en la lectura i avaluació del textos dels alumnes per part del professor, que els els torna amb anotacions (marques i comentaris). Les anotacions del professor són un conjunt d'estimacions i instruccions que l'alumne ha d'interpretar i que remeten als sabers conceptuals i procedimentals. Si la correcció se situa en l'òptica de l'aprenentatge, l'escrit corregit pel professor pot esdevenir una lectura cooperativa: les anotacions del professor faciliten la relectura reflexiva de l'alumne, necessària per dur a terme la reparació i reescriptura del text.Pel fet que concebem el text com el resultat d'un treball dinàmic, que evoluciona al llarg de l'escriptura, concebem la correcció i la reescriptura com una part d'aquesta evolució. Per aquesta raó, centrem la recerca en la descripció i l'anàlisi de les anotacions del professor i les accions que aquestes anotacions activen en els alumnes, per mitjà del pla de recerca següent:1. L'explicitació dels referents teòrics que han orientat la configuració de la recerca.2. L'explicitació dels principis metodològics generals de la recerca. La recerca pren com a element organitzador les hipòtesis generades a partir de les situacions reals d'ensenyament i d'aprenentatge, problematitzades per l'investigador, tot situant l'aula com el lloc propici per a l'estudi de la interacció entre professor i alumnes.3. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, revisió i reescriptura de textos.4. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons relacionats amb la correcció, reparació i reescriptura de textos.5. La descripció del mètode d'obtenció de dades en tres grups d'alumnes de primer de batxillerat.6. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, reparació i reescriptura de textos. 7. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons corresponents a la correcció, reparació i reescriptura de textos. Hem estudiat el valor cooperatiu del procés, amb la intenció de generar algunes hipòtesis: en primer lloc, sobre la capacitat de motivar en l'alumne activitats reparadores (reemplaçar, afegir, suprimir i desplaçar); en segon lloc, sobre la capacitat d'orientar-lo a fer la tria apropiada; en tercer lloc, sobre la capacitat d'actualitzar en l'alumne els sabers conceptuals i procedimentals necessaris per solucionar els problemes; i, finalment, sobre la capacitat de motivar en l'alumne la reescriptura del text inicial i fer emergir, per mitjà de variacions no lligades a la correcció lingüística, la seva creativitat i la generació de nou pensament.8. La consideració de la reescriptura com un saber a aprendre és l'eix sobre el qual s'articula la conclusió.Al final, hem inclòs un annex, amb els protocols dels alumnes, les entrevistes als professors i els quadres de dades corresponents a cada un dels tres grups. === For the students, the recovery of knowledge and the elaboration of strategies that serve as a reference for the revision is usually a specially costly operation. With the intention of helping students to overcome this difficulty, the process of producing written texts in a natural situation inside a classroom, usually culminates in the reading and evaluation of the student's texts by the professor, who give them back with notes (marks and comments). The notes of the professor are a combination of evaluations and instructions which the student has to interpret and which go back to conceptual and proceedual knowledge.We have studied the cooperative value of the process with the intention of generating some hypothesis: in the first place, about the capacity to motivate the student to do repairing corrections (to substitute, add, eliminate and move); in the second place, about the capacity to direct him to make the appropriate choice; in the third place, about the capacity to bring up to date in the student the conceptual and proceedual knowledge necessary to solve problems and, finally, about the capacity to motivate the student to re-write the initial text and allow to emerge by variations not connected to linguistic corrections, their creativity and the generation of new thoughts. The consideration of the re-writing as a way to learn is the fundamental idea on which the conclusion is articulated.
author2 Perera i Parramon, Joan
author_facet Perera i Parramon, Joan
Busquets Gasulla, Joan
author Busquets Gasulla, Joan
author_sort Busquets Gasulla, Joan
title Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La
title_short Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La
title_full Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La
title_fullStr Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La
title_full_unstemmed Correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, La
title_sort correcció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, la
publisher Universitat de Barcelona
publishDate 2005
url http://hdl.handle.net/10803/1284
http://nbn-resolving.de/urn:isbn:8468954761
work_keys_str_mv AT busquetsgasullajoan correcciodelserrorsalbatxilleratunainteraccioescritala
_version_ 1716826594139439104
spelling ndltd-TDX_UB-oai-www.tdx.cat-10803-12842015-10-09T04:16:47ZCorrecció dels errors al batxillerat: una interacció escrita, LaBusquets Gasulla, JoanCiències de l'Educació373 - Ensenyament primari i secundariPer als alumnes, la recuperació de coneixements i l'elaboració d'estratègies que serveixin de referent per a la revisió sol ser una operació especialment costosa. Amb la intenció d'ajudar els alumnes a vèncer aquesta dificultat, el procés de producció de textos escrits, en una situació natural d'aula, sol culminar en la lectura i avaluació del textos dels alumnes per part del professor, que els els torna amb anotacions (marques i comentaris). Les anotacions del professor són un conjunt d'estimacions i instruccions que l'alumne ha d'interpretar i que remeten als sabers conceptuals i procedimentals. Si la correcció se situa en l'òptica de l'aprenentatge, l'escrit corregit pel professor pot esdevenir una lectura cooperativa: les anotacions del professor faciliten la relectura reflexiva de l'alumne, necessària per dur a terme la reparació i reescriptura del text.Pel fet que concebem el text com el resultat d'un treball dinàmic, que evoluciona al llarg de l'escriptura, concebem la correcció i la reescriptura com una part d'aquesta evolució. Per aquesta raó, centrem la recerca en la descripció i l'anàlisi de les anotacions del professor i les accions que aquestes anotacions activen en els alumnes, per mitjà del pla de recerca següent:1. L'explicitació dels referents teòrics que han orientat la configuració de la recerca.2. L'explicitació dels principis metodològics generals de la recerca. La recerca pren com a element organitzador les hipòtesis generades a partir de les situacions reals d'ensenyament i d'aprenentatge, problematitzades per l'investigador, tot situant l'aula com el lloc propici per a l'estudi de la interacció entre professor i alumnes.3. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, revisió i reescriptura de textos.4. L'explicitació dels principis teòrics que han orientat el procés d'obtenció dels patrons relacionats amb la correcció, reparació i reescriptura de textos.5. La descripció del mètode d'obtenció de dades en tres grups d'alumnes de primer de batxillerat.6. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons: a) els corresponents als alumnes: els lingüístics i culturals, els relacionats amb l'escriptura de textos i els de representació de la norma; i b) els corresponents als professors: les creences amb relació a la correcció, reparació i reescriptura de textos. 7. La descripció i l'anàlisi dels resultats obtinguts i l'establiment dels patrons corresponents a la correcció, reparació i reescriptura de textos. Hem estudiat el valor cooperatiu del procés, amb la intenció de generar algunes hipòtesis: en primer lloc, sobre la capacitat de motivar en l'alumne activitats reparadores (reemplaçar, afegir, suprimir i desplaçar); en segon lloc, sobre la capacitat d'orientar-lo a fer la tria apropiada; en tercer lloc, sobre la capacitat d'actualitzar en l'alumne els sabers conceptuals i procedimentals necessaris per solucionar els problemes; i, finalment, sobre la capacitat de motivar en l'alumne la reescriptura del text inicial i fer emergir, per mitjà de variacions no lligades a la correcció lingüística, la seva creativitat i la generació de nou pensament.8. La consideració de la reescriptura com un saber a aprendre és l'eix sobre el qual s'articula la conclusió.Al final, hem inclòs un annex, amb els protocols dels alumnes, les entrevistes als professors i els quadres de dades corresponents a cada un dels tres grups.For the students, the recovery of knowledge and the elaboration of strategies that serve as a reference for the revision is usually a specially costly operation. With the intention of helping students to overcome this difficulty, the process of producing written texts in a natural situation inside a classroom, usually culminates in the reading and evaluation of the student's texts by the professor, who give them back with notes (marks and comments). The notes of the professor are a combination of evaluations and instructions which the student has to interpret and which go back to conceptual and proceedual knowledge.We have studied the cooperative value of the process with the intention of generating some hypothesis: in the first place, about the capacity to motivate the student to do repairing corrections (to substitute, add, eliminate and move); in the second place, about the capacity to direct him to make the appropriate choice; in the third place, about the capacity to bring up to date in the student the conceptual and proceedual knowledge necessary to solve problems and, finally, about the capacity to motivate the student to re-write the initial text and allow to emerge by variations not connected to linguistic corrections, their creativity and the generation of new thoughts. The consideration of the re-writing as a way to learn is the fundamental idea on which the conclusion is articulated.Universitat de BarcelonaPerera i Parramon, JoanUniversitat de Barcelona. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura2005-10-13info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/1284urn:isbn:8468954761TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)catADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccess