| Summary: | Aquesta tesi la portava reflexionant el seu autor des de feia força temps; és una visió del Carlisme com a col·lectiu polític, des de la Guerra Civil fins a 1976, a través de tot el Règim franquista i els inicis d’una Transició amb prou feines insinuada. Els seus trets essencials es divideixen en tres aportacions: naturalesa sociopolítica del Carlisme, conservació dels idearis de la Tradició hispana (evolutiva i oberta però permanent en l’essencial) i reacció davant l’intent, sorgit als anys 70, de desvirtuar-ne el contingut doctrinal com a drecera per tal d’assolir el Poder en moments en què aquest objectiu resultava, a més, utòpic i impossible.
|
|---|
