Aproximación a una teoría de la afectividad

• Main Author: Gil Juárez, Adriana
• Other Authors: Ibáñez Gracia, Tomás
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Spanish
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 1999
• Subjects: Emocions; Afectivitat; Discurs; Ciències de la Salut; 316
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/5454; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469120170

L'emoció és sempre social. Encara que des del punt de vista dominant, les emocions són la constància i prova irrefutable que els individus existeixen, i que són esgrimides com la prova empírica que ells són les nostres unitats d'anàlisis, el que tenim entre mans quan parlem d'emocions, és la societat sencera posada en escena en format persona. Aquesta necessària sociabilitat de les emocions ens ajuda a entendre que no és una simple casualitat que les emocions adequades es corresponguin als valors dominants de la societat. Al voltant d'una mostra d'emoció, s'aconsegueix desplegar una intensa activitat social destinada a orientar-la cap al més convenient: reprimir-la o fomentar-la, però sempre per a mantenir o canviar una determinada relació social. En la nostra societat, l'emoció representa el què l'individu ÉS amb majúscules. L'emoció és un procés. Allò emocional no ve donat sinó que es construeix, i per això, es pot construir a determinats subjectes com més emocionals que altres, per a poder garantir d'aquesta forma que mai podran formar part dels individus de ple dret. Subjectes com ara dones, nens, vells i gent del tercer món per exemple, es diu que són presa fàcil de les emocions i per tant exclosos de la racionalitat i de la democràcia dels individus. Però el fet que l'emocional funcioni com dispositiu de control social també possibilita la transformació social. Les emocions són, en la nostra societat, els indicadors de l'agència, per això la gent s'apropia de les normes culturals, però no de manera passiva, reflexiona amb la finalitat de resoldre les contradiccions i de produir intel·ligibilitat a mesura que construeix les seves identitats. Els individus reproduïm l'estructura social perquè tenim llibertat d'acció i d'emoció. L'emoció és discursiva. Les emocions es parlen o se silencien, però el més remarcable és que existeix un discurs sobre l'inefable en el cas de l'afectivitat. Les emocions es construeixen precisament en les narracions, no precedeixen a les narracions ni les succeeixen, passen en el moment mateix de la conversa encara que aquesta discorri en silenci, perquè el significat d'aquest silenci ja ho hem acordat lingüísticament. Els eixos. Aquestes tres afirmacions giren al voltant de dos eixos, mateixos que apareixen al llarg de tota la tesi i que a l'especificar-se donen lloc a les tres afirmacions. El primer és que les emocions són un dispositiu de control social i per tant són un procés de reproducció de la societat tal com és convenient avui dia. Atès que en la nostra societat la configuració de les emocions les vincula al cos, sembla que el cos hagi_de ser el nou terreny d'estudi, però aquí s'afirma que el cos és absolutament secundari. L'afectivitat té efectes corporals i depèn del cos per a expressar-se i en això no es diferencia del discurs, però aquest 'una mica més' que té a part del llenguatge és pura i simplement la seva característica d'acció. És la seva possibilitat de generar efectes immediats, d'establir a través de determinades pràctiques afectives relacions de poder. Que són més poderoses perquè ens hem oblidat del seu origen social i les hem col·locat allà on sembla que ens governen sense que ens adonem i on sembla que reflecteixen la veritat de l'individu: el cos. I sens dubte, una de les maneres que ha resultat més eficaç per a mantenir i reproduir cossos amb emocions individuals és el consum. El segon eix és el consum. El consum requereix emoció, requereix ser un acte de plaure en si mateix perquè l'economia no sigui tan avorrida i no hagi de recórrer als brutals mètodes de la industrialització. Establir les relacions en termes de consum, deixa molt clar que si volem veure alguna relació entre el nostre interior i el nostre exterior, cal pagar per això. És la via més fàcil i amena d'apropiació del món, fins i tot del propi cos i de les pròpies emocions. El consum d'emocions i les emocions com a consum donen compte del procés de creació i manteniment de la nostra societat actual. Psicosociologia emocional. Aquestes afirmacions i aquests eixos, suggereixen un punt de vista que s'ha anomenat Psicosociologia emocional, a la qual de moment li pertoquen dos quefers, el primer l'ètica i el segon els intersticis. La primera perquè en un espai on el que predomina és el control i el consum, els valors es troben en les emocions. Dintre d'un projecte ètic lligat al Construccionisme social, l'objectiu d'una teorització sobre les emocions és aconseguir que l'afectivitat no sigui reduïda a estats abstractes i absoluts transcendents als individus. D'aquí la importància de recuperar-les per a l'anàlisi psicosocial. Els segons perquè donada la ferma creença en la manca de control de les emocions, els individus es veuen impel·lits a desplegar tot un seguit de mecanismes de control, vigilància, gestió i adequació per a sentir correctament en tot moment. Per aquest motiu, la psicologia social té un espai d'estudi en les esquerdes de la normalitat, estar allí quan les expectatives no es compleixen i donar compte d'aquestes "fallades" en el sistema. Apunts metodològics. L'abordatge de les emocions requereix de l'anàlisi de la conversa per a fer explícit que és allí on es construeixen, on es dóna significat a les situacions i se les hi comença a "sentir" com a emocions, sempre d'acord amb les exigències del moment. Serviria per a evidenciar una vegada i una altra que allò que se sent com íntim i privat és recognoscible, equivalent i tremendament freqüent en tots i cadascun de nosaltres, però no per universal si no per negociat en la interacció social. L'emoció té un subjecte igual que ho té el discurs. Mentre que les emocions s'usen i adquireixen sentit per les seves relacions entre elles, tenen un subjecte posicionat emocionalment, amb un lloc de ple dret en l'entramat emocional. El subjecte que és producte de les paraules ho és també de les emocions. Però també es requereix una pragmàtica de les emocions, ja que l'emoció s'enuncia i de fet és una enunciació. Hauríem de teoritzar per quines coses serveixen les emocions i quines coses es poden fer amb elles, quines realitats construeixen, quins tipus de subjectes creen o necessiten i com són les relacions que s'estableixen entre elles. És important canviar les emocions, sentiments, passions i altres afectes menors pel constructe afectivitat, per a deixar clar sense adjectius, que aquesta afectivitat és social. === La emoción es siempre social. Aunque desde el punto de vista mainstream, las emociones son la constancia y prueba irrefutable de que los individuos existen, y que son esgrimidas como la prueba empírica de que éstos son nuestras unidades de análisis, lo que tenemos entre manos cuando hablamos de emociones es la sociedad entera puesta en escena en formato persona. Esta necesaria sociabilidad de las emociones nos ayuda a entender que no es una simple casualidad el que las emociones adecuadas se correspondan a los valores dominantes de la sociedad. Alrededor de una muestra de emoción se consigue desplegar una intensa actividad social destinada a orientarla hacia lo más conveniente: reprimirla o fomentarla, pero siempre para mantener o cambiar una determinada relación social En nuestra sociedad, la emoción representa lo que el individuo ES con mayúsculas. La emoción es un proceso. Lo emocional no viene dado si no que se construye, y por ello, se puede construir a determinados sujetos como más emocionales para poder garantizar de esta forma que nunca podrán formar parte de los individuos de pleno derecho, sujetos como mujeres, niños y tercer mundo, presa fácil de las emociones y por lo tanto excluidos de la racionalidad y de la democracia de los individuos. Pero el hecho de que lo emocional funcione como dispositivo de control social también posibilita la transformación social. Las emociones son, en nuestra sociedad, los indicadores de la agencia, por ello la gente se apropia de las normas culturales, pero no de manera pasiva, reflexiona con el fin de resolver las contradicciones y producir inteligibilidad a medida que construye sus identidades. Los individuos reproducimos la estructura social porque tenemos libertad de acción y de emoción. La emoción es discursiva. Las emociones se hablan o se silencian, pero lo más remarcable es que existe un discurso sobre lo inefable en el caso de la afectividad. Las emociones se construyen precisamente en las narraciones, no preceden a las narraciones ni las suceden, pasan en el momento mismo de la conversación aunque esta discurra en silencio, porque el significado de dicho silencio ya lo hemos acordado lingüísticamente. Los ejes. Estas tres afirmaciones giran alrededor de dos ejes, mismos que aparecen a lo largo de toda la tesis y que al especificarse dan lugar a las tres afirmaciones. El primero es que las emociones son un dispositivo de control social y por lo tanto son un proceso de reproducción de la sociedad tal y como es conveniente hoy en día. Dado que en nuestra sociedad la configuración de las emociones las vincula al cuerpo, parece que el cuerpo deba ser el nuevo terreno de estudio, pero aquí se afirma que el cuerpo es absolutamente secundario. La afectividad tiene efectos corporales y depende del cuerpo para expresarse y en ello no se diferencia del discurso, pero ese 'algo más' que tiene aparte del lenguaje es pura y simplemente su característica de acción. Es su posibilidad de generar efectos inmediatos, de establecer a través de determinadas prácticas afectivas relaciones de poder. Que son más poderosas porque nos hemos olvidado de su origen social y las hemos colocado allá donde parece que nos gobiernan sin que nos demos cuenta y donde parece que reflejan la verdad del individuo: el cuerpo. Y sin duda, una de las maneras que ha resultado más eficaz para mantener y reproducir cuerpos con emociones individuales es el consumo. El segundo eje es el consumo. El consumo requiere emoción, requiere ser un acto de placer en sí mismo para que la economía no sea tan aburrida y no tenga que recurrir a los brutales métodos de la industrialización. Establecer las relaciones en términos de consumo deja muy claro que si queremos ver alguna relación entre nuestro interior y nuestro exterior hay que pagar por ello. Es la vía más fácil y amena de apropiación del mundo, incluso del propio cuerpo y de las propias emociones. El consumo de emociones y las emociones como consumo dan cuenta del proceso de creación y mantenimiento de nuestra sociedad actual. Psicosociología emocional. Estas afirmaciones y estos ejes, sugieren un punto de vista que se ha llamado psicosociología emocional a la que por el momento atañen dos quehaceres, el primero la ética y el segundo los intersticios. La primera porque en un espacio donde lo que predomina es el control y el consumo, los valores se encuentran en las emociones. Dentro de un proyecto ético ligado al construccionismo social, el objetivo de una teorización sobre las emociones es conseguir que la afectividad no sea reducida a estados abstractos y absolutos trascendentes a los individuos. De ahí la importancia de recuperarlas para el análisis psicosocial.Los segundos porque dada la firme creencia en la incontrolabilidad de las emociones, los individuos se ven impelidos a desplegar toda una serie de mecanismos de control, vigilancia, gestión y adecuación para sentir correctamente en todo momento. De ahí que la psicología social tenga un espacio de estudio en las grietas de la normalidad, estar allí cuando las expectativas no se cumplen y dar cuenta de estos "fallos" en el sistema. Apuntes metodológicos. El abordaje de las emociones requiere del análisis de la conversación para hacer explícito que es allí donde se construyen, donde se da significado a las situaciones y se las comienza a "sentir" como emociones, siempre de acuerdo con las exigencias del momento. Serviría para evidenciar una y otra vez que aquello que se siente como íntimo y privado es reconocible, equivalente y tremendamente frecuente en todos y cada uno de nosotros, pero no por universal si no por negociado. La emoción tiene un sujeto igual que lo tiene el discurso. En tanto que las emociones se usan y adquieren sentido por sus relaciones entre ellas, tienen un sujeto posicionado emocionalmente, con un lugar de pleno derecho en el entramado emocional. El sujeto que es producto de las palabras lo es también de las emociones. Pero también se requiere una pragmática de las emociones, puesto que la emoción se enuncia y que de hecho es una enunciación, deberíamos teorizar por qué las emociones sirven para hacer cosas, qué cosas se pueden hacer con ellas, qué realidades construyen, que tipo de sujetos crean o necesitan y como son las relaciones que se establecen entre ellas. Es importante cambiar las emociones, sentimientos, pasiones y otros afectos menores por el constructo afectividad, para dejar claro sin adjetivos que dicha afectividad es social. === Emotion is always social. From a mainstream point of view, emotions are the evidence that individuals exist. However, emotions are a social matter, so it is easy to understand why there is a perfect correspondence between emotions and social values. In order to maintain or reproduce any social relation, punishment or encouragement is displayed when we get emotional because one emotion is equivalent to what individual is. Emotion is a process. Emotion is not tacked for granted, is socially constructed. For this reason some social subjects are constructed as more emotional than others, like woman, children and all the third world. In this way, they can never be normal citizen, that is, rational, democratic and male normal persons. People appropriate emotions as cultural rules or norms, but not in a passive way. They think in order to solve contradictions and produce intelligibility as they construct their identities. Individuals reproduce social structures because they have freedom of action. In addition, as members of collectivities, they have the chance to transform these social structures. Emotions are the markers of agency.Emotion is a Discourse. The most remarkable point in discourses on emotion is that their meaning rests in the fact that we cannot talk about it. We are told by our common sense that nothing emotional can be explained or that at least we lose it when we put it into words. But even silence is linguistic, because its meaning was also established previously. These affirmations are based on two important axes. First one, emotions are a social device of control. Throughout our body, wishes and gender they reproduce social order. Cultural meanings are not only given and shared; they are also fragmented and contested. It is at the intersection of the personal and the social that emotions and social order coincide. Second one, emotions are consumed. Nowadays, the proof of our freedom, of we can choose at every single moment what we want is that we can buy it. Emotions confirm societal values.Methodological notes. We need conversational analysis to account for the precise moment when emotions occur. However, we need also pragmatics to explain what powerful relationships are sustained and what kind of subject is constructed in current emotions. Eventually, an 'Emotional Social Psychology' is suggested like a discipline that is interested in ethics as the very foundation of emotions, and in the possibilities and practices of resistance. In other words, a social constructionist discipline that likes to think that something as important as emotions are not reduced to abstract and absolute states of human being. Emotions are always social.