Una ciència de l'home, una ciència de la societat:Frenologia i magnetisme animal a Catalunya, 1842-1854

• Main Author: Nofre Mateo, David
• Other Authors: Nieto-Galan, Agustí
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2006
• Subjects: Marià Cubí i Soler; Magnetisme animal; Frenologia; Ciències Humanes; 1
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/5171; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:846900462X

La frenologia i el magnetisme animal van ser dues de les moltes pràctiques mèdiques alternatives que van aparèixer a finals del segle XVIII, principalment als països de parla alemanya. La frenologia té el seus orígens en les recerques que va realitzar el metge alemany Franz Joseph Gall (1758-1828) sobre l'anatomia i la fisiologia del cervell. La doctrina de Gall era una combinació de teoria del cervell i de ciència del caràcter que es basava en la idea que la ment es trobava en el cervell i que aquest estava format per vint-i-set òrgans localitzats en diferents àrees del cervell. El magnetisme animal, també anomenat mesmerisme en els països de parla anglesa, va aparèixer de la mà de la tradició ocultista europea i sota la influència del newtonianisme i de la correspondent proliferació de fluids que, com l'electricitat o el calòric, va caracteritzar el període final de la Il.lustració. El metge alemany Franz Anton Mesmer (1734-1815) provà de donar una explicació del poder curatiu dels imants basant-se en les lleis de la natura. Mesmer estava convençut de l'existència d'un fluid universal ("magnetisme animal"), present en tots els éssers humans i sensible a l'acció de l'electricitat i dels imants naturals ("magnetisme mineral"). L'aplicació d'imants o electricitat al cos d'una persona malalta permetria reforçar l'acció de la quantitat de fluid, restaurant així el balanç corporal i l'harmonia del sistema nerviós del pacient. A Catalunya, la frenologia i el magnetisme animal es van popularitzar conjuntament amb la fisionomia i la tradicional teoria dels temperaments, formant part d'una amalgama de pràctiques que es presentava com una autèntica ciència de l'home i de la societat. La popularització d'aquestes pràctiques va tenir el seu punt àlgid durant la dècada de 1840 i 1850, un període d'importants canvis polítics, socials i culturals a la societat catalana. Al llarg dels diferents capítols de la tesi, s'estudien les activitats que realitzaven els frenòlegs i els magnetitzadors catalans, prestant especial atenció a les activitats desenvolupades pels indianos Marià Cubí (1801-1875) i Magí Pers i Ramona (1803-1888). També s'estudien les audiències que assistien a les activitats dels frenòlegs i dels magnetitzadors, alhora que s'analitzen els elements de seducció que presentaven les "noves ciències". S'analitzen també les reaccions que les "noves ciències" van despertar entre els sectors més conservadors de les elits intel.lectuals catalanes, així com les actituds vers el nou coneixement de figures claus de la medicina catalana del XIX, com Pere Mata (1811-1877), Pere Felip Monlau (1808-1871) o Antoni Pujadas (1811-1881). L'estudi de les seves actituds vers la frenologia i el magnetisme animal permet determinar quines van ser les estràtegies d'apropiació de les "noves ciències" que van desenvolupar els sectors afins al liberalisme progressista en un context que els era especialment hostil.