Xarxes crítiques i polítiques públiques: els impactes del moviment per l’okupació a Catalunya i Madrid (1984-2009)

• Main Author: González García, Robert
• Other Authors: Gomà, Ricard
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2011
• Subjects: Moviments Socials; Polítiques públiques; Participació; Ciències Socials; 32
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/48643; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469445594

Aquesta tesi és una aproximació als estudis d’impacte polític dels moviments socials. Es parteix de la base d’una doble evolució paral·lela en els escenaris de govern i en les formes que prenen els moviments socials com a principals actors de l’acció col·lectiva en les actuals democràcies occidentals. Durant la dècada dels noranta es produeixen un seguit de canvis socials i polítics en les societats post-industrials i de la informació (Castells, 1998) que ens situen en nous paradigmes per l’anàlisi de les polítiques públiques i de l’acció col.lectiva. Per una banda, la crisi dels models tradicionals de govern, situa les polítiques públiques en escenaris de governança o govern en xarxa (Mayntz, 1993), i, per l’altra, sorgeix una nova generació emergent de moviments socials i noves formes d’interacció entre el poder polític i l’acció col·lectiva. Aquestes novetats ens emplacen a una reelaboració dels instruments analítics i conceptuals que històricament s’han produït tant des de la teoria de polítiques públiques com des de la teoria de moviments socials, per tal d’explicar a través de quins mecanismes, podem parlar d’una inserció efectiva de l’acció col.lectiva en les polítiques públiques als inicis del s. XXI. Dit d’una altra manera, les grans transformacions estructurals en què es troben immersos avui els països capitalistes avançats -en plena transició del model industrial cap a societats de la informació i el coneixement- exerceixen forts impactes de canvi sobre tres aspectes claus i interrelacionats de la realitat política. En primer lloc, les agendes públiques i de govern s’amplien cap a temàtiques radicalment noves (com la temàtica de Joventut). D’altra banda, les formes de l’acció col·lectiva crítica van estructurant xarxes d’acció més enllà de les formes partidistes i movimentistes clàssiques. I, finalment, els espais d’interacció entre actors públics i socials van explorant noves maneres de regular i gestionar els conflictes col·lectius. El repte d’analitzar i interpretar aquests impactes ha forçat un procés d’innovació teòrica i conceptual de gran abast que afetca, com a mínim, a tres aspectes cabdals. Per començar, la teoria de moviments socials revisa els seus instruments per tal d’analitzar els moviments novíssims i les emergents xarxes d’acció col·lectiva crítica. A continuació, la teoria de polítiques públiques entra de ple en el nou escenari de la governança com a marc referencial superador de l’anterior escenari de govern tradicional. Per acabar, la teoria de la democràcia, reelabora els seus supòsits a la llum dels nous instruments d’innovació democràtica-participativa. Per tal d’abordar aquests fenòmens, s’ha realitzat un estudi empíric de l’impacte del moviment per l’okupació en les polítiques públiques a dos territoris de l’Estat espanyol, Catalunya i Madrid, durant 25 anys, els que van de 1984 fins 2009. Efectivament, l’okupació ha estat un fenomen freqüentment desconegut, incomprès i reprimit, tot i que si donem un cop d’ull a les fonts teòriques i metodològiques que s’adopten habitualment per analitzar els moviments socials, veurem que son perfectament aplicables al moviment per l’okupació. Per tal d’estudiar la incidència del moviment, partirem d’una anàlisi històrica i comparativa, que avaluarà en paral·lel les evolucions del propi moviment i les de les polítiques públiques. L’estratègia metodològica i les tècniques utilitzades per desenvolupar l’estudi han estat predominantment qualitatives. D’altra banda, s’han utilitzat algunes dades quantitatives, sobretot per a dur a terme l’anàlisi de premsa sobre el moviment per l’okupació. La tècnica base de l’estudi ha estat l’entrevista semiestructurada i en profunditat a vint activistes del moviment per l’okupació, tot i que també s’han realitzat entrevistes a tècnics i polítics municipals i autonòmics, així com a membres del teixit associatiu. Per a seleccionar la mostra de les entrevistes, s’ha realitzat prèviament observació participant, la qual cosa ha portat també a explorar metodologíes com la investigació acció participativa o la recerca activista. Finalment i a la llum del marc teòric, s’ha portat a terme una variant de l’anàlisi del discurs per tal de treballar el material recopilat en les entrevistes. La tesi s’estructura en tres parts. La primera, que consta de tres capítols, desenvolupa i readapta eines teòriques i analítiques tant des de la perspectiva de l’anàlisi de polítiques públiques com des de la teoria de moviments socials. El primer capítol revisa les teories de moviments socials, cercant elements per a l’estudi del seu impacte. El segon es centrarà en les aportacions que provenen del camp de l’anàlisi de polítiques públiques i que expliquen el canvi dels escenaris de govern tradicional als de governança, avançant les implicacions que això té per a l’acció col·lectiva i els moviments socials. Es parteix des d’una perspectiva crítica amb un context de globalització neoliberal i de retirada dels Estats del Benestar. La segona part de la tesi és el resultat d’un treball empíric sobre l’evolució del moviment per l’okupació, i dels seus impactes polítics a Catalunya i Madrid en els darrers 25 anys, S’estructura, com la primera, en tres capitols. El primer (capítol 4) actua de marc socio-històric, mentre que els altres dos, fan referència a amdòs casos d’estudi: el cinqué està dedicat al cas de Catalunya i el sisé al de Madrid. Catalunya i Madrid esdevenen dos casos ideals per a comparar ja que presenten una sèrie de característiques similars, però són també prou diferents i ens donen diversitat en les configuracions de les variables explicatives del nostre model analític. Així, tant Madrid com Catalunya tenen una metròpoli dominant i comparteixen el fet de ser els territoris amb més espais urbans abandonats i amb uns preus més alts de l’habitatge. Ambdós són també espais de forta tradició de mobilització social i prou densos per a trobar massa crítica en l’expressió de qualsevol contradicció política. Amb la tercera part es cobreixen dos objectius. En primer lloc, el capítol 7 explicita les principals conclusions a les que ha arribat aquesta tesi a nivell teòric, conceptual i epistemològic. Finalment, en el capítol 8 es contrasten els dos estudis empírics amb una anàlisi comparativa dels principals resultats. Així mateix, es desenvolupen unes conclusions generals sobre l’impacte del moviment per l’okupació en les polítiques públiques a l’Estat espanyol. En definitva, amb aquesta tesi doctoral es pretén generar un espai de reflexió teòrica i de recerca empírica que connecti els elements de canvi en les teories de moviments socials i de l’anàlisi de les polítiques públiques, i aprofundeixi a través d’un cas concret. L’objectiu d’aquesta tesi és, doncs, analitzar els espais d’acció col·lectiva crítica més innovadors, com és el cas del moviment okupa i la seva xarxa, des de l’angle de la seva incidència en els nous camps de la política pública, (en aquest cas, i sobretot, els de Joventut i Habitatge) , per mitjà de processos d’interacció que entren de ple en les noves concepcions d’una governança radicalment democràtica. Aquesta tesi posa fi a una llarga trajectòria doctoral que començà amb la tesina sobre el moviment per l’okupació a Catalunya, l’any 2001. Ara bé, no es tracta d’un punt i final, ja que en el decurs de la tesi s’ha acumulat prou material i interès per seguir cap a diverses fites en un futur post-doctoral. Per exemple, resta per fer un estudi comparatiu dels impactes de l’okupació en les polítiques públiques a Catalunya i a l’Estat espanyol, amb els que es produeixen a Holanda, Suïssa, Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia. === Esta tesis es una aproximación a los estudios de impacto político de los movimientos sociales. Se parte de la base de una doble evolución paralela en los escenarios de gobierno y en las formas que toman los movimientos sociales como principales actores de la acción colectiva en las actuales democracias occidentales. Durante la década de los noventa se producen una serie de cambios sociales y políticos en las sociedades post-industriales y de la información (Castells, 1998) que nos sitúan en nuevos paradigmas para el análisis de las políticas públicas y de la acción colectiva. Por un lado, la crisis de los modelos tradicionales de gobierno, sitúa las políticas públicas en escenarios de gobernanza o gobierno en red (Mayntz, 1993), y, por la otra, surge una nueva generación emergente de movimientos sociales y nuevas formas de interacción entre el poder político y la acción colectiva. Estas novedades nos emplazan a una reelaboración de los instrumentos analíticos y conceptuales que históricamente se han producido tanto desde la teoría de políticas públicas como desde la teoría de movimientos sociales, para explicar a través de qué mecanismos, podemos hablar de una inserción efectiva de la acción colectiva en las políticas públicas en los inicios del s. XXI. Dicho de otra manera, las grandes transformaciones estructurales en qué se encuentran inmersos hoy los países capitalistas avanzados -en plena transición del modelo industrial hacia sociedades de la información y el conocimiento- ejercen fuertes impactos de cambio sobre tres aspectos claves e interrelacionados de la realidad política. En primer lugar, las agendas públicas y de gobierno se amplían hacia temáticas radicalmente nuevas (como la temática de Juventud). Por otro lado las formas de acción colectiva crítica van estructurando redes de acción más allá de las formas partidistas y movimentistas clásicas. Y, finalmente, los espacios de interacción entre actores públicos y sociales van explorando nuevas maneras de regular y gestionar los conflictos colectivos. El reto de analizar e interpretar estos impactos ha forzado un proceso de innovación teórica y conceptual de gran alcance que afecta, como mínimo, a tres aspectos capitales. Para empezar, la teoría de movimientos sociales revisa sus instrumentos con el objetivo de analizar los novísimos movimientos y las emergentes redes de acción colectiva crítica. A continuación, la teoría de políticas públicas entra de lleno en el nuevo escenario de la gobernanza como marco referencial superador del anterior escenario de gobierno tradicional. Finalmente, la teoría de la democracia, reelabora sus supuestos a la luz de los nuevos instrumentos de innovación democrático-participativa. Para abordar estos fenómenos, se ha realizado un estudia empírico del impacto del movimiento okupa en las políticas públicas en dos territorios del Estado español, Cataluña i Madrid, durante 25 años, los que van de 1984 a 2009. Efectivamente, La okupación ha sido un fenómeno frecuentemente desconocido, incomprendido y reprimido, a pesar de que si revisamos las fuentes teóricas y metodológicas que se adoptan habitualmente para analizar los movimientos sociales, veremos que son perfectamente aplicables al movimiento por la okupación. Para estudiar la incidencia del movimiento, partiremos de un análisis histórico y comparativo, que evaluará en paralelo las evoluciones del propio movimiento y las de las políticas públicas. La estrategia metodológica y las técnicas utilizadas por desarrollar el estudio han sido predominantemente cualitativas. De todas formas, se han utilizado algunos datos cuantitativos, sobre todo para llevar a cabo el análisis de prensa sobre el movimiento por la okupación. La técnica base del estudio ha sido la entrevista semiestructurada y en profundidad a veinte activistas del movimiento por la okupación, aunque también se han realizado entrevistas a técnicos y políticos municipales y autonómicos, así como a miembros del tejido asociativo. Para seleccionar la muestra de las entrevistas, se ha realizado previamente observación participante. Finalmente y a la luz del marco teórico, se ha llevado a cabo una variante del análisis del discurso con el objeto de trabajar el material recopilado en las entrevistas. La tesis se estructura en tres partes. La primera, que consta de tres capítulos, desarrolla y readapta herramientas teóricas y analíticas tanto desde la perspectiva del análisis de políticas públicas como desde la teoría de movimientos sociales. El primer capítulo revisa las teorías de movimientos sociales, buscando elementos para el estudio de su impacto. El segundo se centra en las aportaciones que provienen del campo del análisis de políticas públicas y que explican el paso de los escenarios de gobierno tradicional a los de gobernanza, adelantando las implicaciones que esto tiene para la acción colectiva y los movimientos sociales. Todo ello se realiza desde una perspectiva crítica, añadiendo el contexto de la globalización neoliberal y de retirada de los Estados del Bienestar a todo este marco. La segunda parte de la tesis es el resultado del trabajo empírico sobre la evolución del movimiento por la okupación, y de sus impactos políticos en Catalunya y Madrid en los últimos 25 años. Se estructura, como la primera, en tres capítulos. El primero (capítulo 4 de la tesis) actúa de marco socio-histórico, mientras que los otros dos, hacen referencia a ambos casos de estudio: el quinto está dedicado al caso de Cataluña y el sexto al de Madrid. Cataluña y Madrid son dos casos ideales para comparar puesto que presentan una serie de características similares, pero son también lo suficiente diferentes y nos dan diversidad en las configuraciones de las variables explicativas de nuestro modelo analítico. Así, tanto Madrid como Cataluña tienen una metrópoli dominante y comparten el hecho de ser los territorios con más espacios urbanos abandonados y con unos precios más altos de la vivienda. Ambos son también espacios de fuerte tradición de movilización social y lo suficientemente densos para encontrar masa crítica en la expresión de cualquier contradicción política. Con la tercera parte se cubren dos objetivos. En primer lugar, el capítulo 7 sirve para explicitar las principales conclusiones a las que ha llegado esta tesis a nivel teórico, conceptual y epistemológico. Finalmente, en el capítulo 8 se contrastan los dos estudios empíricos con un análisis comparativo de los principales resultados. Asimismo, se desarrollan unas conclusiones generales sobre el impacto del movimiento por la okupación en las políticas públicas en el Estado español. En definitiva, con esta tesis doctoral se pretende generar un espacio de reflexión teórica y de investigación empírica que conecte los elementos de cambio en las teorías de movimientos sociales y los de análisis de las políticas públicas, y profundice a través de un caso concreto. El objetivo de esta tesis es, pues, analizar los espacios de acción colectiva crítica más innovadores, como es el caso del movimiento okupa y su red, desde el ángulo de su incidencia en los nuevos campos de la política pública, (en este caso, y sobre todo, los de Juventud y Vivienda), por la vía de procesos de interacción que entran de lleno en las nuevas concepciones de una gobernanza radicalmente democrática. Esta tesis pone fin a una larga trayectoria doctoral que empezó con la tesina sobre el movimiento por la okupación en Cataluña, el año 2001. Ahora bien, no se trata de un punto y final, puesto que en el decurso de la tesis se ha acumulado el suficiente material e interés para seguir hacia varios hitos en un futuro post-doctoral. Por ejemplo, cabria hacer un estudio comparativo de los impactos de la okupación en las políticas públicas en Cataluña y en Estado español, con los que se producen en Holanda, Suiza, Alemania, Gran Bretaña o Italia. === This dissertation is an approach to the study of the social movements’ public policies impacts. The starting point is a double and parallel evolution in government scenarios as well as in ways social movements take as main actors of collective action in Western current democracies. During nineties decade several social and political changes are produced in post-industrial and information societies (Castells, 1998). These changes drive us to new paradigms for public policies and collective action analysis. On one hand, traditional government models crisis situates public policies in governance–or network government–scenarios (Mayntz, 1993). On the other hand, a new generation of social movements as well as new ways of interaction between politics and collective action appear. These new processes engages us to the (re)elaboration of analytic and conceptual instruments, which have been historically produced both from the public policies theory and from the social movements theory. So we could explain through which kind of mechanisms we can talk about an effective insertion of collective action in policy networks in the beginning of XXI century. In other words, great structural transformations of advanced capitalistic countries–in the transition of the industrial model to the informational and knowledge societies– exercise strong changing impacts on three interrelated aspects of the political reality. On the first place, public and government agendas move to subjects that are really new (e.g. youth subject). On a second place, collective critical actions are structuring action networks beyond parties and classical movements. And finally interaction spaces between public and social actors are exploring new ways to regulate and negotiate collective conflicts. The challenge of analyzing and interpreting these impacts needs to look for a theoretical and conceptual innovation, which touches at least three capital aspects. First, social movements theory revises its instruments to reach out the new movements and the emergent networks of critical collective action. Second, public policies theory enters totally in a new scenario of governance as a frame reference that goes way beyond the traditional government. And finally democracy theory (re)elaborates its concepts through new instruments of participatory democracy. To analyze these issues, an empirical study about the impact of squatting movement in public policies has been done in tow places of Spain–Catalonia and Madrid. The analysis has focused on the last 25 years–from 1984 to 2009. In fact, squatting has been frequently an unknown and repressed issue, even though if we analyze theoretical and methodological references–used now a days to study social movements–we’ll see they are perfectly applicable to the squatting movement. In order to study the incidence of squatting movement we start from a historical and comparative analysis which will evaluate at the same time both the evolutions of the movement itself and the public policies evolutions. Methodological strategy and techniques used to develop this study have been mainly qualitative. Any way, some quantitative data have been used–specially to do the newspaper analysis based on squatting movement. The study basic technique has been the semi-structural and deep interview to twenty activists from squatting movement–even though some interviews to politicians and technicians from the councils as well as to social network members have also been performed. To select the interviews sample a previously participant observation has been done. Finally and according to the theoretical frame, a variation of discourse analysis has been applied in order to work with the gathered material. The dissertation is structured in three parts. The first one–equivalent to three chapters–develop and (re)adapt analytical and theoretical tools–both from the public policies analysis and social movements theory. The first chapter revises social movement’s theories searching for elements to study their impact. The second chapter is centered on contributions that come from the public policies analysis field which explain the shift from the traditional government scenarios towards governance ones. All this is studied from a critical perspective taking to account the neoliberal globalization context and the fall of Welfare State. The second part of the thesis is the result of the empirical work based on squatting movement evolution and their impacts on public policies in Catalonia and Madrid during the last 25 years. It also has three chapters. The first one (the forth of the thesis) represents a socio-historical frame, while the other tow presents the study cases–the fifth one corresponds to Catalonia ant the sixth one corresponds to Madrid. Catalonia and Madrid are dominant metropolis. Both are territories with several urban abandoned spaces as well as with high renting prizes. At the same time, both are cities with a strong social mobilization tradition and with an enough density to find a critical mass that can express any political contradiction. The third part of the thesis has tow objectives. On one hand, the seventh chapter has the function to establish the main conclusions at the level of theoretical, conceptual and epistemological issues. Finally, the eighth chapter contrasts the tow empirical studies comparing the most relevant results. Besides, it develops some general conclusions on the impact of squatting movement on public policies for the Spanish State. Definitively, this dissertation tries to generate a theoretical reflection and empirical research space to connect shifting elements both in social movement’s theory and public policies analysis going deeper through a concrete case of study. The objective of this dissertation has been to analyze the most innovating critical collective action spaces. That is the case of squatting movement and its network. So we can find some incidences on Living or Youth Policies, which can be considered as new conceptions of radical democratic governance. Thinking to the future there are some lines that can continue this research, for instance, a comparative study between Catalonia and Madrid as well as other places from the Spanish State–or even other European countries such as Holland, Switzerland, Great Britain, Germany or Italy.