Les relacions socials entre iguals i l'amistat en l'adolescent amb sordesa, escolaritzat en centres ordinaris en modalitat educativa oral

La tesi planteja dos objectius:1. Conèixer les relacions d'amistat i interacció social de l'adolescent sord.- Descriure les experiències els conceptes i els valors d'amistat.- Analitzar les relacions sociomètriques en el context del grup-classe.- Analitzar els temes de conversa i els...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Rom Sedó, Mireia
Other Authors: Silvestre, Núria
Format: Doctoral Thesis
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2009
Subjects:
37
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/4776
http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469222119
Description
Summary:La tesi planteja dos objectius:1. Conèixer les relacions d'amistat i interacció social de l'adolescent sord.- Descriure les experiències els conceptes i els valors d'amistat.- Analitzar les relacions sociomètriques en el context del grup-classe.- Analitzar els temes de conversa i els interlocutors habituals.- Identificar les variables que influeixen en l'amistat, en la població adolescent amb sordesa.2. Verificar si existeixen semblances i diferències entre els adolescents amb sordesa i els oients, quant a l'amistat i la interacció social.Les variables analitzades es distribueixen en dos blocs: les variables influents o independents i les dimensions estudiades o variables dependents.Dintre del primer bloc, s'ha analitzat: - Les variables sociodemogràfiques (edat, sexe, classe social, presència de germans i graus de sordesa) - Les variables psicolingüístiques (nivell de llenguatge i comunicació, i característiques de personalitat) - Les variables educatives (característiques educatives de la família, característiques acadèmiques i escolars, i activitats extraescolars) Dintre del segon bloc s'ha analitzat: - Les experiències, els conceptes i valors d'amistat - La posició sociomètrica dintre del grup-classe - Els temes de conversa i interlocutors Parteix de la hipòtesi que les diferents variables independents influiran en les dimensions estudiades o variables dependents.Els instruments per a la obtenció de les dades consisteixen en una entrevista individual amb els diferents adolescents de la mostra, sobre l'amistat; un sociograma en els diferents grups-classe on hi ha l'adolescent sord i l'oient, i diferents qüestionaris a omplir pels alumnes i professorat respecte les variables estudiades. Quant als participants, la mostra està formada per vint adolescents sords i vint adolescents oients, escolaritzats a l'etapa secundària obligatòria i postobligatòria de cicles formatius i batxillerat. Per gèneres hi ha vint nois i vint noies, d'edats compreses entre els dotze i els dinou anys. Els adolescents sords tenen tots ells sordeses severes i pregones. Les conclusions principals obtingudes són les següents: 1. Els resultats mostren, en general, una important normalització en les relacions d'amistat i socials entre els adolescents sords i altres adolescents, tant oients com sords. 2. S'identifica un grup reduït d'adolescents sords, de major edat, amb menor interacció social. 3. Entre les diferents variables independents analitzades, la major part d'elles no mostren significació estadística sobre les variables dependents; només els aspectes pragmàtics del llenguatge, és a dir, la comunicació i la gestió de la conversa, mostren una clara influència sobre l'amistat i la posició social a classe, entre l'alumnat amb sordesa. 4. Establir relacions d'amistat amb altres adolescents sords pot ser especialment important per aquells nois i noies amb sordesa que mostren una vida social més feble. Finalment, la tesi recull diferents implicacions educatives que poden millorar la interacció social dels adolescents sords amb companys d'edat, tal com: 1. L'escolarització ordinària a temps complert, des de l'inici de l'escolaritat i amb agrupament d'alumnat sord en el mateix cicle educatiu. 2. La utilització de la llengua oral com a llengua de comunicació comuna entre l'alumnat sord i els companys oients de classe. 3. L'actitud empàtica i l'actuació metodològica del professorat envers l'alumnat amb sordesa. 4. La importància de la família en l'autonomia de l'adolescent amb sordesa. === This thesis raises two objectives: 1. To understand social interaction and friendships among deaf teenagers. - To describe the experiences, the concepts and the values of friendship. - To analyze the sociometric relationships in the context of group classes. - To analyze the themes of conversation and the usual interlocutors. - To identify the variables which influence friendships among deaf teenagers. 2. To establish whether similarities and differences exist between deaf and hearing adolescents, with regard to friendship and social interaction. The variables which have been analyzed are distributed into two blocks: influential or independent variables and researched dimensions or dependent variables. Within the first block we have analyzed: - Socio-demographic variables (age, sex, social class, number of siblings and degree of deafness) - Psycho-linguistic variables (level of language and communication and personality traits) - Educational variables (family educational background, academic characteristics and extracurricular activities) In the second block we have analyzed: - The experiences, concepts and values of friendship - The sociometric position within the group/class - Subjects of conversation and interlocutors This thesis is based on the hypothesis that the different independent variables influence the researced dimensions or dependent variables. The methods to obtain the data consist in conducting an individual interview with each of the adolescents in the study on the subject of friendship, a sociogram of the various groups/classes which include both deaf and hearing teenagers and various questionnaires to be filled out by the pupils and teachers with regard to the variables of the study. With regard to the participants, the sample consists of 20 deaf and 20 hearing teenagers, all of whom attend compulsory secondary education or post-compulsory schooling (ESO and Bachillerato). By sex, there are 20 boys and 20 girls, ranging from 12 to 19 years old. The deaf teenagers suffer either severe or profound deafness. The main conclusions obtained are as follows:1. The results show, in general, a significant normalization in friendships and social relationships between deaf teenagers and both other deaf or hearing teenagers. 2. We have identified a minority group of deaf teenagers, in the older age group, with less social interaction. 3. Among the different independent variables analyzed, the majority show no statistical significance with regard to dependent variables; only pragmatic aspects of language, by which I mean communication, development of conversation, show a clear influence on friendship and social position in class among deaf pupils. 4. Establishing friendships with other deaf teenagers may be especially important for those boys and girls with less developed social lives. Finally, this thesis highlights different educational implications which may improve the social interaction between deaf teenagers and their peers, such as: 1. Full-time mainstream education, throughout compulsory school age, with grouping of deaf pupils in the same educational cycle. 2. The use of oral language as the means of common communication between deaf and hearing pupils in class. 3. The methodology used by teachers and their ability to empathize with deaf pupils. 4. The importance of the family in relation to building deaf teenagers ́ independence.