Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics

Introducció: Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una important causa de morbiditat psicològica i física entre les adolescents. Les causes d'aquests trastorns són múltiples i no del tot conegudes. S'han descrit diferents factors biològics, psicològics i socioculturals relacio...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Yáñez Juan, Aina Maria
Other Authors: Palao Vidal, Diego J.
Format: Doctoral Thesis
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2007
Subjects:
616
Online Access:http://hdl.handle.net/10803/4633
http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469123942
id ndltd-TDX_UAB-oai-www.tdx.cat-10803-4633
record_format oai_dc
collection NDLTD
language Catalan
format Doctoral Thesis
sources NDLTD
topic Influències parentals
Trastorns alimentaris
Adolescents
Ciències de la Salut
616
spellingShingle Influències parentals
Trastorns alimentaris
Adolescents
Ciències de la Salut
616
Yáñez Juan, Aina Maria
Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
description Introducció: Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una important causa de morbiditat psicològica i física entre les adolescents. Les causes d'aquests trastorns són múltiples i no del tot conegudes. S'han descrit diferents factors biològics, psicològics i socioculturals relacionats amb els TCA. A Espanya s'han realitzat molt pocs estudis, amb una mostra poblacional i representativa que permetin calcular la prevalença de TCA i encara menys que determinin la incidència d'aquestes patologies en els adolescents.Objectius: Estimar: a) la prevalença de comportaments alimentaris anòmals i TCA entre els nois i noies d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) (12-16 anys); b) la incidència de TCA entre els nois i noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys); i analitzar la influència de diferents factors sociodemogràfics, parentals i escolars en el desenvolupament d'un TCA.Metodologia: En aquest treball es presenten els resultats de diferents estudis. El primer és un estudi transversal realitzat a l'any 2001, amb una mostra de 3.147 nois i noies d'ESO i els seus pares. Es van recollir variables sociodemogràfiques, pes i alçada i un test sobre comportaments alimentaris anòmals (EAT-26) dels adolescents mitjançant un qüestionari administrat en els centres escolars. També és van recollir variables sociodemogràfiques, pes i alçada autodeclarats i l'EAT-26 dels pares dels adolescents mitjançant un qüestionari que es va fer arribar i es va recollir des dels mateixos centres escolars. En el segon estudi, realitzat a l'any 2003, es van enquestar a 2.280 nois i noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys). Es va utilitzar l'EAT-26 com a qüestionari d'screening i una entrevista clínica semi-estruturada per tal de realitzar el diagnòstic de TCA en els adolescents. També es van recollir variables sociodemogràfiques i hàbit tabàquic. I per últim, en les 600 noies que participaren en ambdós estudis (2001 i 2003) es va poder estimar la incidència acumulada i analitzar l'efecte de les variables recollides a l'any 2001 en el diagnòstic d'un TCA dos anys després.Resultats: La prevalença de comportaments alimentaris anòmals entre els nois d'ESO (12-16 anys) determinada per l'EAT va ser del 1% i entre les noies del 12%. La prevalença de TCA entre les noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys) determinada per entrevista clínica va ser del 3,5%. La incidència acumulada en dos anys d'un diagnòstic de TCA entre les noies de 3er i 4art d'ESO (14-16 anys) va ser del 2,2%. Entre les noies de 3er i 4art d'ESO (14-16 anys), no conviure amb la mare i fumar es van associar a la presència d'un TCA. Entre les noies de 1er i 2on d'ESO (12-14 anys) els comportaments alimentaris de les mares es van associar amb el desenvolupament d'un TCA als dos anys de seguiment; l'índex de massa corporal i l'edat puberal no van mostrar associació.Conclusions: La prevalença de TCA entre els nois i les noies de tercer i quart d'ESO (14-16 anys) de la comarca d'Osona és similar a la d'altres estudis internacionals. Els nostres resultats suggereixen que existeix un important paper de la mare, com a model de comportament alimentari, en l'aparició d'un TCA en les noies adolescents. S'observa una associació entre comportaments alimentaris anòmals en mares i filles adolescents, les noies que no conviuen amb la seva mare presenten un elevat risc de patir un TCA i les noies amb una mare amb comportaments alimentaris anòmals, presenten un elevat risc de desenvolupar un TCA als dos anys de seguiment. === Introduction: Eating disorders (ED) in adolescents are an important cause of psychological and physical morbidity. Although the cause of eating disorders is complex and hardly understood some biological, psychological, and sociocultural factors have been identified. There have been few studies in Spain, with a population based and representative sample, realized to calculate the prevalence of ED and even less to determine the incidence of these disorders among adolescents.Aims: To estimate: a) the prevalence of abnormal eating attitudes and ED among adolescents enrolled in secondary school (ESO) (12-16 years) ; b) the incidence of ED among adolescents of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years); and to analyze the influence of socio-demographic parental and school factors in the development of ED. Methods: 3,147 adolescents between 12-16 years and their parents were recruited in 20 secondary schools. Socio-demographic variables, weight, height and the Eating Attitudes Test (EAT-26), a test detecting abnormal eating attitudes of adolescents, were collected using a questionnaire. Self-reported weight and height and EAT-26 of the parents were also collected using a questionnaire sent and gathered from the school. In the second study, realized in the year 2003, 2,280 boys and girls of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) were included. The EAT-26 was used as a screening questionnaire and additionally a clinical semi-structured interview was used to diagnose. Socio demographic variables and smoking habits were also collected. Finally, 600 girls who attended both studies (2001 and 2003) were included in a novel analysis to estimate the cumulated incidence of ED and to describe the effect of the variables collected in the year 2001 in the diagnosis of a ED after two years of follow-up.Results: The prevalence of abnormal eating attitudes among the boys of ESO (12-16 years) determined by EAT-26 was 1% and among the girls 12%. The prevalence of ED among the girls of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) determined by clinical interview was 3.5 %. The ED cumulated incidence in two years of folow-up among the girls of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) was 2.2 %. Furthermore this 14-16 year aged girls, who were smokers and were not living with their mothers showed an increased prevalence of ED. The two years follow-up study showed that abnormal eating attitudes of mothers are strongly associated with the development of an ED. Contrariwise body mass index and menarcheal age did not show association with ED. Among the girls of first and second year of ESO (12-14 years) mother's abnormal attitudes are associated with the development of an ED at two years of follow-up.Conclusions: The prevalence of ED among adolescents of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) of Osona county is similar to other international studies. Our results futher suggest that there is an important role of the mother, as a model of eating habits for adolescents, which results in an higher risk for developing an ED. Our results show an association between eating disorders in mothers and daughters, girls who were not living with their mothers show a high risk of eating disorders and girls with eating disordered mother have a high risk to develop ED at two years of follow-up.
author2 Palao Vidal, Diego J.
author_facet Palao Vidal, Diego J.
Yáñez Juan, Aina Maria
author Yáñez Juan, Aina Maria
author_sort Yáñez Juan, Aina Maria
title Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
title_short Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
title_full Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
title_fullStr Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
title_full_unstemmed Trastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràfics
title_sort trastorns alimentaris en la població adolescent. factors familiars i sociodemogràfics
publisher Universitat Autònoma de Barcelona
publishDate 2007
url http://hdl.handle.net/10803/4633
http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469123942
work_keys_str_mv AT yanezjuanainamaria trastornsalimentarisenlapoblacioadolescentfactorsfamiliarsisociodemografics
_version_ 1716591830289612800
spelling ndltd-TDX_UAB-oai-www.tdx.cat-10803-46332013-07-11T03:34:13ZTrastorns alimentaris en la població adolescent. Factors familiars i sociodemogràficsYáñez Juan, Aina MariaInfluències parentalsTrastorns alimentarisAdolescentsCiències de la Salut616Introducció: Els trastorns de comportament alimentari (TCA) són una important causa de morbiditat psicològica i física entre les adolescents. Les causes d'aquests trastorns són múltiples i no del tot conegudes. S'han descrit diferents factors biològics, psicològics i socioculturals relacionats amb els TCA. A Espanya s'han realitzat molt pocs estudis, amb una mostra poblacional i representativa que permetin calcular la prevalença de TCA i encara menys que determinin la incidència d'aquestes patologies en els adolescents.Objectius: Estimar: a) la prevalença de comportaments alimentaris anòmals i TCA entre els nois i noies d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) (12-16 anys); b) la incidència de TCA entre els nois i noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys); i analitzar la influència de diferents factors sociodemogràfics, parentals i escolars en el desenvolupament d'un TCA.Metodologia: En aquest treball es presenten els resultats de diferents estudis. El primer és un estudi transversal realitzat a l'any 2001, amb una mostra de 3.147 nois i noies d'ESO i els seus pares. Es van recollir variables sociodemogràfiques, pes i alçada i un test sobre comportaments alimentaris anòmals (EAT-26) dels adolescents mitjançant un qüestionari administrat en els centres escolars. També és van recollir variables sociodemogràfiques, pes i alçada autodeclarats i l'EAT-26 dels pares dels adolescents mitjançant un qüestionari que es va fer arribar i es va recollir des dels mateixos centres escolars. En el segon estudi, realitzat a l'any 2003, es van enquestar a 2.280 nois i noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys). Es va utilitzar l'EAT-26 com a qüestionari d'screening i una entrevista clínica semi-estruturada per tal de realitzar el diagnòstic de TCA en els adolescents. També es van recollir variables sociodemogràfiques i hàbit tabàquic. I per últim, en les 600 noies que participaren en ambdós estudis (2001 i 2003) es va poder estimar la incidència acumulada i analitzar l'efecte de les variables recollides a l'any 2001 en el diagnòstic d'un TCA dos anys després.Resultats: La prevalença de comportaments alimentaris anòmals entre els nois d'ESO (12-16 anys) determinada per l'EAT va ser del 1% i entre les noies del 12%. La prevalença de TCA entre les noies de 3er i 4rt d'ESO (14-16 anys) determinada per entrevista clínica va ser del 3,5%. La incidència acumulada en dos anys d'un diagnòstic de TCA entre les noies de 3er i 4art d'ESO (14-16 anys) va ser del 2,2%. Entre les noies de 3er i 4art d'ESO (14-16 anys), no conviure amb la mare i fumar es van associar a la presència d'un TCA. Entre les noies de 1er i 2on d'ESO (12-14 anys) els comportaments alimentaris de les mares es van associar amb el desenvolupament d'un TCA als dos anys de seguiment; l'índex de massa corporal i l'edat puberal no van mostrar associació.Conclusions: La prevalença de TCA entre els nois i les noies de tercer i quart d'ESO (14-16 anys) de la comarca d'Osona és similar a la d'altres estudis internacionals. Els nostres resultats suggereixen que existeix un important paper de la mare, com a model de comportament alimentari, en l'aparició d'un TCA en les noies adolescents. S'observa una associació entre comportaments alimentaris anòmals en mares i filles adolescents, les noies que no conviuen amb la seva mare presenten un elevat risc de patir un TCA i les noies amb una mare amb comportaments alimentaris anòmals, presenten un elevat risc de desenvolupar un TCA als dos anys de seguiment.Introduction: Eating disorders (ED) in adolescents are an important cause of psychological and physical morbidity. Although the cause of eating disorders is complex and hardly understood some biological, psychological, and sociocultural factors have been identified. There have been few studies in Spain, with a population based and representative sample, realized to calculate the prevalence of ED and even less to determine the incidence of these disorders among adolescents.Aims: To estimate: a) the prevalence of abnormal eating attitudes and ED among adolescents enrolled in secondary school (ESO) (12-16 years) ; b) the incidence of ED among adolescents of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years); and to analyze the influence of socio-demographic parental and school factors in the development of ED. Methods: 3,147 adolescents between 12-16 years and their parents were recruited in 20 secondary schools. Socio-demographic variables, weight, height and the Eating Attitudes Test (EAT-26), a test detecting abnormal eating attitudes of adolescents, were collected using a questionnaire. Self-reported weight and height and EAT-26 of the parents were also collected using a questionnaire sent and gathered from the school. In the second study, realized in the year 2003, 2,280 boys and girls of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) were included. The EAT-26 was used as a screening questionnaire and additionally a clinical semi-structured interview was used to diagnose. Socio demographic variables and smoking habits were also collected. Finally, 600 girls who attended both studies (2001 and 2003) were included in a novel analysis to estimate the cumulated incidence of ED and to describe the effect of the variables collected in the year 2001 in the diagnosis of a ED after two years of follow-up.Results: The prevalence of abnormal eating attitudes among the boys of ESO (12-16 years) determined by EAT-26 was 1% and among the girls 12%. The prevalence of ED among the girls of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) determined by clinical interview was 3.5 %. The ED cumulated incidence in two years of folow-up among the girls of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) was 2.2 %. Furthermore this 14-16 year aged girls, who were smokers and were not living with their mothers showed an increased prevalence of ED. The two years follow-up study showed that abnormal eating attitudes of mothers are strongly associated with the development of an ED. Contrariwise body mass index and menarcheal age did not show association with ED. Among the girls of first and second year of ESO (12-14 years) mother's abnormal attitudes are associated with the development of an ED at two years of follow-up.Conclusions: The prevalence of ED among adolescents of 3rd and 4th year of ESO (14-16 years) of Osona county is similar to other international studies. Our results futher suggest that there is an important role of the mother, as a model of eating habits for adolescents, which results in an higher risk for developing an ED. Our results show an association between eating disorders in mothers and daughters, girls who were not living with their mothers show a high risk of eating disorders and girls with eating disordered mother have a high risk to develop ED at two years of follow-up.Universitat Autònoma de BarcelonaPalao Vidal, Diego J.Alonso Caballero, JordiUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva2007-10-04info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/4633urn:isbn:9788469123942TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)catinfo:eu-repo/semantics/openAccessADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.