El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica

• Main Author: Tous Rovirosa, Anna
• Other Authors: Lacalle Zalduendo, María Rosario
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2008
• Subjects: Recurrència temàtica; Mercat televisiu de ficció; Sèries estatunidenques; Ciències Socials; 65
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/4168; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788469166338

El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica és una investigació sobre cinc sèries estatunidenques: El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-), House (House, Fox: 2004-) i CSI: Las Vegas (CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-). De cadascuna de les sèries del corpus se n'analitza la primera temporada, que en total sumen 114 episodis. Aquestes cinc sèries s'analitzen amb referència als seus contextos (productius, dades d'audiència, repercussió social, estratègies d'interactivitat) i d'acord amb les característiques genèriques, les invariants temàtiques i la presència de la recurrència temàtica i mítica, ja que cadascuna de les sèries és un exponent d'un subgènere concret (polític, aventures, soap-opera, hospitalari i policíac) de la producció televisiva de l'era del drama (Longworth, 2000-2002). Els punts de partida teòrics són la definició del text serial audiovisual i de la recurrència temàtica, així com una fonamentació conceptual del marc teòric en què s'inscriu la recerca (television studies, formalisme, estructuralisme, deconstruccionisme, postestructuralisme i mediologia). A partir de referències bibliogràfiques bàsiques (Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ryan, 1979; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006) s'opta per una metodologia d'anàlisi de les sèries del corpus sincrètica, amb la finalitat de manifestar l'adscripció de les sèries a un gènere concret (perspectiva diacrònica), així com la presència i actualització del mite mitjançant la recurrència temàtica, des d'una perspectiva sincrònica. La pervivència de la recurrència temàtica en les sèries del corpus es la hipòtesi de partida de la recerca. Les diferències entre la recurrència genèrica i la recurrència temàtica s'estableixen d'acord amb l'estudi del gènere de Ryan (1979), i també s'estudia la crisi genèrica que condueix a la hibridació de gènere que caracteritza les sèries del corpus. Prenent com a punt de partida la intertextualitat de la producció cultural occidental, també s'analitza la lògica del mercat audiovisual estatunidenc, així com els contextos en què sorgeixen les sèries del corpus: d'una banda l'estatunidenc, de producció, i de l'altra l'espanyol, referit a la recepció. A més, es tenen en compte els processos d'interactivitat que es produeixen a l'era del drama, així com la influència de les diferents èpoques televisives en la conformació de la serialitat estudiada: paleotelevisió, neotelevisió, metatelevisió, postmodernisme i postcolonialisme. S'hi planteja la revisió del concepte sèries de culte i es proposen els termes must-see TV o sèries de qualitat per als productes analitzats, i s'analitza la influència de programes com Gran Hermano per a la configuració de la programació metatelevisiva de realitat i ficció. La recerca constata, d'una banda, que les sèries analitzades pertanyen a l'era metatelevisiva, que es caracteritza per la hibridació genèrica, la fragmentarietat i l'autoreferencialitat, i, de l'altra, que els trets esmentats fan referència a la maduresa del mitjà televisiu, amb la consegüent obligatorietat de proposar una teoria de la televisió i d'editar els textos audiovisuals. La investigació també permet fer referència a un canvi en l'imaginari col·lectiu, ja que a les recurrències temàtiques tradicionals s'hi ha d'afegir la referencialitat metatelevisiva, que es pot organitzar tal com es duu a terme en aquesta recerca en forma de graella televisiva que fagocita la resta de programes, i d'acord amb la qual s'ha estructurat l'annex que acompanya la tesi doctoral. === This doctoral thesis (The Audiovisual Text: Analysis from a Mediological perspective) starts from the empirical analysis of five drama series: The West Wing, NBC: 1999-2006; Lost, ABC: 2004-; Desperate Housewives, ABC: 2004-; House, M.D., Fox: 2004- and CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-. The first season of each series (114 episodes, in total) were analysed with respect to the production context (the programme's audiences, social repercussion, awards, strategies of interactivity) as well as to generic features, invariant motives and the use of thematic and mythical recurrences. Each of the series analysed pertains to an important genre of drama (politics, adventures, soap-opera, medical and police), within the television production of the era of drama, as defined by Longworth (2000-2002). The theoretical framework consists, on the one hand, of defining both the audiovisual serial text and thematic recurrence and, on the other, of a comprehensive assessment of the various theories related to the research (Television Studies, formalism, structuralism, deconstruccionism, poststructuralism and mediology). The methodology chosen to analyse these series derives from a syncretic selection of bibliographic references such as Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006. The essential purpose is to inscribe each of the series within its own genre (diachronic perspective), as well as the presence and usage of myth through thematic recurrence (synchronic perspective). The main hypothesis is that thematic recurrence is present in quality television series, in addition to the characteristics inherent in industrial television production. In accordance with Ryan's studies of genre (1979), the differences between generic recurrence and thematic recurrence are established, as is the generic crisis, as precedent to the generic hybridization that characterizes these series. Taking intertextuality in western cultural production as a staring point, the thesis also analyses US serial audiovisual production, as well as the televisual context of such series (US, production and reception; Spanish, issues related to reception) and the processes of interactivity that are produced in the era of drama, as well as the influence of the various televisual eras within the series analyzed: paleoTV, neoTV, metaTV, postmodernism. A revision of the term 'cult TV' is proposed, as applied to this corpus, using as preferable concepts 'quality TV' or 'must-see TV'. The influence of reality-shows such as Big Brother on metatelevision programmes has also been analyzed.The research concludes that the analyzed series belong to metatelevisual era, characterized by generic hybridisation, fragmentariness and autoreferenciality; these features are related to the maturity of televisual text, with the consequent need to propose a theory of TV and to edit televisual texts. This research also allows reference to be made to a change that has been produced in the collective imaginary, since the intertextuality of these series comes from traditional thematic recurrences (literary, thematic, mythic) to which metatelevisual and autoreferencial reference must be added. As this research is developed (see annex), these references can be structured as a TV schedule, thus embracing the other TV programmes.