Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica
Tenint en compte les greus conseqüències del trastorn de joc (TJ) i la seva afectació en població general (1-2%), aquest treball pretén analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament, mitjançant la presentació d’un compendi de sis articles originals d’investigació empíri...
Main Author: | |
---|---|
Other Authors: | |
Format: | Doctoral Thesis |
Language: | Catalan |
Published: |
Universitat Autònoma de Barcelona
2016
|
Subjects: | |
Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/384224 http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788449063145 |
id |
ndltd-TDX_UAB-oai-www.tdx.cat-10803-384224 |
---|---|
record_format |
oai_dc |
collection |
NDLTD |
language |
Catalan |
format |
Doctoral Thesis |
sources |
NDLTD |
topic |
Ciències de la Salut 159.9 - Psicologia |
spellingShingle |
Ciències de la Salut 159.9 - Psicologia Aymamí i Sanromà, M.Neus Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
description |
Tenint en compte les greus conseqüències del trastorn de joc (TJ) i la seva afectació en població general (1-2%), aquest treball pretén analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament, mitjançant la presentació d’un compendi de sis articles originals d’investigació empírica, que s’han fet a la Unitat de Joc Patològic (UJP) del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).
Es fa una revisió de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneïtat del trastorn, factors sociodemogràfics, biològics, psicològics o situacionals) i l’eficàcia dels tractaments.
Els objectius dels sis estudis, permeten obtenir evidència empírica sobre la heterogeneïtat del TJ, determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament, i sobre mecanismes subjacents de mediació. Les mostres utilitzades oscil·len entre 108 i 1470 subjectes (segons l’estudi) que varen acudir a la UJP de l’HUB, entre els anys 2010 i 2015.
Resum de resultats i conclusions:
Estudi 1: Es varen identificar 4 subgrups de jugadors patològics en funció de variables sociodemogràfiques, clíniques i de personalitat: I (“desorganitzat i emocionalment inestable”), II (“esquizoide”), III (“sensible a la recompensa”) i IV (“altament funcional”), segons la gravetat del trastorn i els símptomes associats.
Estudi 2: L’edat d’inici precoç s’associa a més gravetat del TJ. També constitueix una variable rellevant per a comprendre millor l’heterogeneïtat del TJ. La cerca de sensacions podria esdevenir un potent factor de risc per l’inici precoç del TJ.
Estudi 3: Es troba una prevalença de TDAH del 23.2% en pacients amb TJ. Els nivells més elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ més joves, i es va associar a més gravetat del TJ i a més psicopatologia general, així com a trets disfuncionals de personalitat. La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patró de personalitat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gravetat del TJ.
Estudi 4: Determinades dimensions de la ira estan associades als nivells de psicopatologia general, a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patològics, depenent del subtipus diagnòstic.
Estudi 5: L’activitat d’inversió en mercats financers, pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil clínic diferent al d’altres tipus de joc. S’associa a nivell alt d’estudis i a puntuacions elevades en cooperativitat. En relació a les preferències de joc, es podria hipotetitzar que la diferència entre els diversos perfils clínics d’addicció al joc rau més en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual s’adapten al context social.
Estudi 6: El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal és efectiu pel TJ. Els pacients varen mostrar un canvi significatiu (puntuacions més baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ).
Aquests resultats corroboren l’heterogeneïtat del TJ, aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propostes terapèutiques més eficients. Els programes de TCC han demostrat ser eficaços, tot i que s’haurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferències individuals. És essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de detecció precoç i preventius per a poblacions vulnerables, com la dels joves, incidint en el maneig d’estratègies d’autocontrol, resposta a la recompensa, millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira, per minimitzar la simptomatologia associada i la pròpia intensitat del TJ. Així també, resulta fonamental continuar l’estudi sobre altres preferències de joc i els seus correlats clínics. === Given the serious consequences of gambling disorder (GD) and its prevalence in the general population (1-2%), the aim of this work is to analyze the factors associated with GD and response to treatment, by presenting a compendium of six original empirical research articles that have been carried out by the Pathological Gambling Unit (PGU) of the Department of Psychiatry at the University Hospital of Bellvitge (HUB).
The literature has explored factors associated with GD (such as the heterogeneousness of GD, sociodemographic, biological, psychological or situational factors), and its treatment, the most effective of which has proven to be cognitive behavioral therapy (CBT).
The objectives of the six studies were to collect empirical evidence on the heterogeneity of GD, the risk factors involved in its course and treatment outcomes, and the underlying mediating mechanisms. The samples used ranges between 108 and 1470 subjects (depending on the study) and were resulted from the PGU at HUB, between 2010 and 2015.
Summary of results and conclusions:
Study 1: Four subgroups of pathological gamblers were identified based on sociodemographic, clinical and personality variables: I ("disorganized and emotionally unstable"), II ("schizoid"), III ("reward sensitive") and IV ("high-functioning"), depending on the severity of the disorder and its associated symptoms.
Study 2: An early age of onset is associated with greater severity of GD. It is also an important variable to better understand the heterogeneity of GD. Novelty seeking could be a potential risk factor for early onset of GD.
Study 3: There is a 23.2% prevalence of ADHD in patients with GD. The highest levels of ADHD were found in younger GD patients, and it was associated with higher GD severity, higher psychopathology, and dysfunctional personality traits. The symptoms of ADHD appear to play a mediating role between a pattern of personality traits characterized by high novelty seeking scores and GD severity.
Study 4: Certain dimensions of anger are associated with levels of general psychopathology, GD severity, and different personality traits of pathological gamblers, depending on the subtype diagnosis.
Study 5: The activity of investing in financial markets can become addictive in certain cases and represents a clinical profile different from other types of gambling. It is associated with high levels of education and high scores in cooperativeness. In relation to gambling preferences, it could be hypothesized that the difference between diverse clinical profiles of gambling lies more with the patients’ motivations and the way they adapt to the social context.
Study 6: Group CBT is effective for treating GD. Patients tend to show a significant change (lower scores in general psychopathology and severity of GD).
These results corroborate the heterogeneity of GD, which is relevant to designing and implementing more efficient therapeutic proposals. CBT programs have proven to be effective, but should be take individual differences into account. It is essential to continue to investigate the factors associated with GD in order to implement early detection and prevention programs for vulnerable populations, such as young people, focusing on self-management strategies, response to reward, improving decision-making processes, or anger management to minimize neurological signs and the impact of GD. Furthermore, it is essential to continue the study of other gamb |
author2 |
Jiménez-Murcia, Susana |
author_facet |
Jiménez-Murcia, Susana Aymamí i Sanromà, M.Neus |
author |
Aymamí i Sanromà, M.Neus |
author_sort |
Aymamí i Sanromà, M.Neus |
title |
Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
title_short |
Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
title_full |
Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
title_fullStr |
Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
title_full_unstemmed |
Factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
title_sort |
factors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínica |
publisher |
Universitat Autònoma de Barcelona |
publishDate |
2016 |
url |
http://hdl.handle.net/10803/384224 http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788449063145 |
work_keys_str_mv |
AT aymamiisanromamneus factorsassociatsiderespostaaltractamenteneltrastorndejocdeterminantsenpoblacioclinica |
_version_ |
1718281819929968640 |
spelling |
ndltd-TDX_UAB-oai-www.tdx.cat-10803-3842242016-05-27T04:06:10ZFactors associats i de resposta al tractament en el trastorn de joc: determinants en població clínicaAymamí i Sanromà, M.NeusCiències de la Salut159.9 - PsicologiaTenint en compte les greus conseqüències del trastorn de joc (TJ) i la seva afectació en població general (1-2%), aquest treball pretén analitzar alguns dels factors associats al TJ i a la resposta al tractament, mitjançant la presentació d’un compendi de sis articles originals d’investigació empírica, que s’han fet a la Unitat de Joc Patològic (UJP) del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Es fa una revisió de la literatura que ha explorat factors associats al TJ (com la heterogeneïtat del trastorn, factors sociodemogràfics, biològics, psicològics o situacionals) i l’eficàcia dels tractaments. Els objectius dels sis estudis, permeten obtenir evidència empírica sobre la heterogeneïtat del TJ, determinats factors implicats en el seu curs i resultats del tractament, i sobre mecanismes subjacents de mediació. Les mostres utilitzades oscil·len entre 108 i 1470 subjectes (segons l’estudi) que varen acudir a la UJP de l’HUB, entre els anys 2010 i 2015. Resum de resultats i conclusions: Estudi 1: Es varen identificar 4 subgrups de jugadors patològics en funció de variables sociodemogràfiques, clíniques i de personalitat: I (“desorganitzat i emocionalment inestable”), II (“esquizoide”), III (“sensible a la recompensa”) i IV (“altament funcional”), segons la gravetat del trastorn i els símptomes associats. Estudi 2: L’edat d’inici precoç s’associa a més gravetat del TJ. També constitueix una variable rellevant per a comprendre millor l’heterogeneïtat del TJ. La cerca de sensacions podria esdevenir un potent factor de risc per l’inici precoç del TJ. Estudi 3: Es troba una prevalença de TDAH del 23.2% en pacients amb TJ. Els nivells més elevats de TDAH es varen trobar en pacients de TJ més joves, i es va associar a més gravetat del TJ i a més psicopatologia general, així com a trets disfuncionals de personalitat. La simptomatologia del TDAH sembla tenir un paper mediador entre un patró de personalitat amb altes puntuacions en cerca de sensacions i la gravetat del TJ. Estudi 4: Determinades dimensions de la ira estan associades als nivells de psicopatologia general, a la intensitat del TJ i als diferents trets de personalitat dels jugadors patològics, depenent del subtipus diagnòstic. Estudi 5: L’activitat d’inversió en mercats financers, pot esdevenir un problema addictiu en determinats casos i no genera un perfil clínic diferent al d’altres tipus de joc. S’associa a nivell alt d’estudis i a puntuacions elevades en cooperativitat. En relació a les preferències de joc, es podria hipotetitzar que la diferència entre els diversos perfils clínics d’addicció al joc rau més en les motivacions dels pacients i en la forma en la qual s’adapten al context social. Estudi 6: El tractament cognitivoconductual (TCC) grupal és efectiu pel TJ. Els pacients varen mostrar un canvi significatiu (puntuacions més baixes en psicopatologia general i en la gravetat del TJ). Aquests resultats corroboren l’heterogeneïtat del TJ, aspecte rellevant per tal de dissenyar i aplicar propostes terapèutiques més eficients. Els programes de TCC han demostrat ser eficaços, tot i que s’haurien de poder dissenyar i aplicar tenint en compte les diferències individuals. És essencial seguir investigant sobre els factors associats al TJ per tal de poder implementar programes de detecció precoç i preventius per a poblacions vulnerables, com la dels joves, incidint en el maneig d’estratègies d’autocontrol, resposta a la recompensa, millora dels processos de presa de decisions o maneig de la ira, per minimitzar la simptomatologia associada i la pròpia intensitat del TJ. Així també, resulta fonamental continuar l’estudi sobre altres preferències de joc i els seus correlats clínics.Given the serious consequences of gambling disorder (GD) and its prevalence in the general population (1-2%), the aim of this work is to analyze the factors associated with GD and response to treatment, by presenting a compendium of six original empirical research articles that have been carried out by the Pathological Gambling Unit (PGU) of the Department of Psychiatry at the University Hospital of Bellvitge (HUB). The literature has explored factors associated with GD (such as the heterogeneousness of GD, sociodemographic, biological, psychological or situational factors), and its treatment, the most effective of which has proven to be cognitive behavioral therapy (CBT). The objectives of the six studies were to collect empirical evidence on the heterogeneity of GD, the risk factors involved in its course and treatment outcomes, and the underlying mediating mechanisms. The samples used ranges between 108 and 1470 subjects (depending on the study) and were resulted from the PGU at HUB, between 2010 and 2015. Summary of results and conclusions: Study 1: Four subgroups of pathological gamblers were identified based on sociodemographic, clinical and personality variables: I ("disorganized and emotionally unstable"), II ("schizoid"), III ("reward sensitive") and IV ("high-functioning"), depending on the severity of the disorder and its associated symptoms. Study 2: An early age of onset is associated with greater severity of GD. It is also an important variable to better understand the heterogeneity of GD. Novelty seeking could be a potential risk factor for early onset of GD. Study 3: There is a 23.2% prevalence of ADHD in patients with GD. The highest levels of ADHD were found in younger GD patients, and it was associated with higher GD severity, higher psychopathology, and dysfunctional personality traits. The symptoms of ADHD appear to play a mediating role between a pattern of personality traits characterized by high novelty seeking scores and GD severity. Study 4: Certain dimensions of anger are associated with levels of general psychopathology, GD severity, and different personality traits of pathological gamblers, depending on the subtype diagnosis. Study 5: The activity of investing in financial markets can become addictive in certain cases and represents a clinical profile different from other types of gambling. It is associated with high levels of education and high scores in cooperativeness. In relation to gambling preferences, it could be hypothesized that the difference between diverse clinical profiles of gambling lies more with the patients’ motivations and the way they adapt to the social context. Study 6: Group CBT is effective for treating GD. Patients tend to show a significant change (lower scores in general psychopathology and severity of GD). These results corroborate the heterogeneity of GD, which is relevant to designing and implementing more efficient therapeutic proposals. CBT programs have proven to be effective, but should be take individual differences into account. It is essential to continue to investigate the factors associated with GD in order to implement early detection and prevention programs for vulnerable populations, such as young people, focusing on self-management strategies, response to reward, improving decision-making processes, or anger management to minimize neurological signs and the impact of GD. Furthermore, it is essential to continue the study of other gambUniversitat Autònoma de BarcelonaJiménez-Murcia, SusanaGranero Pérez, RoserUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i de la Salut2016-02-05info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion155 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/384224urn:isbn:9788449063145TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)catADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccess |