The agrammat ic comprehens ion of contras t ive focus and clitic left di s locat ion in Catalan

• Main Author: Salmons Llussa, Io
• Other Authors: Gavarró Algueró, Anna
• Format: Doctoral Thesis
• Language: English
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2015
• Subjects: Ciències Socials; 81 - Lingüística i llengües
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/326457; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788449058066

Aquesta tesi tracta la comprensió agramàtica del focus contrastiu, les dislocacions a l'esquerra i les construccions de clític en català. Aquestes estructures gairebé no han estat investigades anteriorment, tot i que presenten algunes propepietats que les fan interessants per testar les hipòtesis sobre el dèficit en comprensió en l'afàsia de Broca. En aquest treball presento els resultats de cinc tasques experimentals –dues tasques de condicions de veritat i tres tasques d'aparellament d'imatges i frases– dissenyades per investigar la comprensió dels pacients d'aquestes estructures. Els resultats d'una tasca preliminar de discriminació de patrons entonatius demostren que els pacients conserven les seves habilitats prosòdiques i, per tant, que el dèficit en comprensió no pot ser conseqüència d'un problema de percepció de l'entonació característica de les construccions examinades. Els resultats de les tasques de comprensió demostren que els afàsics entenen les declaratives, les focalitzacions i topicalitzacions de subjecte, i les construccions amb clítics, però tenen problemes en la interpretació de topicalitzacions i focalitzacions d'objecte. Aquestes dades afavoreixen les hipòtesis sobre el dèficit que es basen en les nocions de moviment i intervenció, és a dir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) i la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Per tal d'avaluar aquestes dues hipòtesis, també examino el rol dels trets morfosintàctics en la comprensió afàsica per determinar si el dèficit afecta només la representació de trets discursius, com prediu Grillo, o la de les còpies, com defensa Grodzinsky. Segons la FUH, una diferència en els trets que provoquen el moviment de constituents hauria de bloquejar l'emergència dels efectes de localitat en les estructures amb l'objecte desplaçat. Els resultats, però, indiquen que la comprensió dels pacients no millora quan aquests trets són diferents. En conseqüència, les dades d'aquest estudi són inconsistents amb la FUH i donen suport a l'assumpció de la TDH que les còpies són eliminades de les representacions sintàctiques dels afàsics de Broca. A més, els resultats aporten evidència experimental a favor de l'anàlisi sintàctica de les dislocacions com a estructures derivades per moviment (López, 2009; Rubio, 2014). === Esta tesis trata sobre la comprensión agramática del foco constrastivo, las dislocaciones a la izquierda y las construcciones de clíticos en catalán. Hay muy pocos estudios sobre la interpretación de estas estructuras en la afasia de Broca, a pesar de que presentan algunas propiedades interesantes para determinar la validez de las hipótesis sobre el déficit en la comprensión agramática. En este trabajo presento los resultados de cinco tareas experimentales –dos tareas de juicios de condiciones de verdad y tres de apareamiento de imágenes y frases– diseñadas para investigar la comprensión de los pacientes de las estructuras mencionadas. Los resultados de un experimento preliminar sobre la discriminación de los patrones entonativos característicos de las estructuras examinadas demuestran que los pacientes los identifican y, por lo tanto, que los problemas en comprensión no pueden atribuirse a un problema de percepción de la prosodia. Por otro lado, los resultados de las tareas de comprensión indican que los afásicos entienden las declarativas, las topicalizaciones y focalizaciones de sujeto, y las construcciones de clíticos; sin embargo, tienen problemas para interpretar las topicalizaciones y focalizaciones de objeto. Estos resultados favorecen las hipótesis sobre el déficit que se basan en las nociones de movimiento e intervención, es decir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) y la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Para poder evaluar estas dos hipótesis, también examino el rol de los rasgos morfosintácticos en la comprensión afàsica para determinar si el déficit concierne la representación de los rasgos discursivos, como predice Grillo, o la de las copias, como defiende Grodzinsky. En el marco de la FUH, una diferencia en los rasgos morfosintácticos que atraen el movimiento de constituyentes debería bloquear la emergencia de los efectos de localidad. Los resultados de este estudio, sin embargo, demuestran que la comprensión de los pacientes no mejora cuando los rasgos son distintos; por lo tanto, los resultados comprometen la FUH y favorecen la asunción de la TDH de que las copias son eliminadas de las representaciones sintácticas de los afásicos. Asimismo, los resultados aportan evidencia a favor del análisis sintáctico por derivación de las dislocaciones a la izquierda (López, 2009; Rubio, 2014). === This dissertation is a study of the comprehension of contrastive focus, clitic left dislocation and clitic constructions in Catalan agrammatism. These structures remain mostly unexplored in agrammatic literature, and present some relevant properties that make them suitable for evaluating current hypotheses on the deficit in agrammatic comprehension. Here I present new data from five experimental tasks –two truth-value judgement tasks and three sentence-picture matching tasks– designed to assess the interpretation of the referred structures by Broca’s aphasics. The findings from a preliminary discrimination task corroborate that agrammatics preserve their ability to distinguish the intonational contours characteristic of these constructions and, therefore, that the impairment in comprehension cannot be attributed to a misperception of prosodical patterns. The results from the comprehension tasks indicate that the agrammatics’ interpretation of declaratives, subject focalisations and topicalisations and clitics is preserved, whereas their performance on object topicalisations and focalisations is compromised. The results also show that the notions of movement and intervention are useful to explain the patterns of loss in agrammatic comprehension and, consequently, provide further support for accounts based on these notions, namely, the Trace-Deletion Hypothesis Grodzinsky (2000a) and the Feature-Underspecification Hypothesis Grillo (2008). For the purpose of testing these two hypotheses, I also examine the role of morphosyntactic features in the comprehension of the referred constructions to learn whether the deficit selectively affects only discourse-scope features, in line with the FUH’s predictions, or copies, as hypothesised by the TDH. A mismatch between relevant features that function as attractors of movement is expected to prevent minimality effects from occurring in object-derived structures under the FUH. The finding that a mismatch of number between the displaced object and the subject does not improve the aphasics’ performance on focalisations and topicalisations shows that agrammatic aphasics cannot use morphosyntactic features to establish syntactic chains, thus strengthening the TDH’s assumption that copies are deleted from aphasics’ representations. Finally, the experimental data reported in this dissertation also provide further evidence in favour of the derivational analysis of clitic left dislocation (López, 2009; Rubio, 2014).