Sense passar-se de la ratlla la normalització dels consums recreatius de drogues

• Main Author: Martínez Oró, David Pere
• Other Authors: Pallarés Gómez, Joan
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2013
• Subjects: Ciències de la Salut; 572 - Antropologia
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/129096; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788449040320

La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l’Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l’actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l’heroïna dels vuitanta canvià l’escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d’èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l’heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers 20 anys, els consums han deixat de generar alarma i s’ha produït un assentament cultural dels consum, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat i que no genera rebuig. L’escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s’entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l’anomenarà el discurs de la regulació. L’acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l’entorn li penjarà l’etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remeten a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d’una interacció opten per una posició “ajustada”, és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l’estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició “autoestigmatitzada”, tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els “transformadors” mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s’ha d’amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l’actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l’actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària. === The normalization of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the last twenty years in Western European countries. This normalization encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among the young at parties, where consumption only played a secondary role in people’s lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the last twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and the consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalization is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had satisfactory contact with drugs. As a result of the process of normalization, ideas about normalization have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. Each individual consumer carries out a subjective interpretation of the idea of normalization in order to consume but avoid undesirable harm. This interpretation has been called the concept of regulation. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes. The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer’s responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalized helps the vast majority of consumers to avoid developing problems. The whole process of the normalization of drug consumption continues to be stigmatized in different formal contexts (workplace, family…) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatization to be out of proportion. Others put themselves in the situation of auto-stigmatization because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the “transformers”, maintain a political commitment aimed at de-stigmatizing the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatization they might suffer. These are the ones who work towards the normalization of drug consumption. In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalization of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalization of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary.