Dèficit de consciència de trastorn i perfil de memòria en pacients psicòtics

• Main Author: Ruiz Almazán, Isabel
• Other Authors: Ruiz Ripoll, Inmaculada
• Format: Doctoral Thesis
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2013
• Subjects: Ciències de la Salut; 159.9 - Psicologia
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/126527; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788449039539

El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l’esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d’insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l’esquizofrènia, tot i que no s’han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L’alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l’esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s’han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d’exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L’objectiu d’aquest estudi ha estat aportar evidència d’una relació significativa entre el dèficit d’insight i l’alteració de processos de memòria frontal en l’esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l’insight. S’han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l’escala PANSS i l’insight amb l’escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l’insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d’insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l’escala SUMD, aquells amb ‘insight’ (< 3) i ‘no insight’ (>3), per comparar el nivell d’execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l’insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística amb les diferents dimensions. El rendiment neuropsicològic de la mostra no presentava un nivell elevat de deteriorament, les majors alteracions es trobaven en funcions executives i memòria. El dèficit d’insight es distribuïa de la següent forma; 52,8%fallava en reconèixer la presència del trastorn mental, 39,6% no identificava els efectes de la medicació, 47,2% no reconeixia les conseqüències socials associades al trastorn, 39,6%no era conscient de la presència dels símptomes i 45,3%no atribuïa els símptomes a un trastorn mental.Pel que fa a la relació entre l’insight i mesures neuropsicològiques, es va evidenciar una correlació significativa entre la dimensió de consciència de conseqüències socials i la memòria estratègica i es van detectar diferències significatives entre els grups amb ‘insight’ i ‘no insight’ respecte el rendiment en memòria estratègica en les dimensions de consciència de trastorn mental i de conseqüències socials, amb millor rendiment en el grup ‘insight’.D’altra banda, es van detectar diferències significatives entre grups pel que fa ala capacitat d’inhibició en la dimensió d’atribució, amb pitjor capacitat d’inhibició en el grup ‘insight’. Es van poder identificar diferents models explicatius per les diferents dimensions d’insight. Models que van detectar una implicació de la memòria estratègica i prospectivaen la majoria de dimensions com a factors protectors d’insight conservat. La gravetat de la simptomatologia positiva i desorganitzada, així com bon rendiment en una prova de memòria i una visuoespacial, es van identificar com a factors de risc del dèficit d’insight. Aquests resultats indiquen que és necessari l’anàlisi dels perfils de memòria en l’estudi de la relació entre l’insight i variables cognitives en pacients psicòtics, especialment d’aquells amb major implicació frontal (memòria estratègica i prospectiva). També suggereixen que la relació entre l’insight i variables cognitives no és lineal, sino que està moderada per la simptomatologia positiva entre d’altres variables clíniques. Finalment, cal destacar la importància de l’estudi independent de les diferents dimensions de l’insight donat el caràcter multidimensional d’aquest. === Unawareness of mental disorder(insight) and inappropriate symptom attribution are common phenomenon in schizophrenia and they are related to low treatment compliance and worse evolution. It has been postulated that lack of insightis related to neuropsychological alterations in schizophrenia, although consistently related cognitive variables have not been found yet. Memory alteration is a nuclear deficit in schizophrenia while it is essential for appropriateawareness of disorder. However, it has not beenwidely studied and several memoryprocesses have not been considered. Currently, the processes that memory assessment models are able to distinguisharemore dependent of the frontal lobe (strategic and prospective memory) than of the temporal lobe (associative memory). The aim of this study was to provide evidence of the relation between lack of insightand alteration on frontal memory processes in schizophrenia. These findings could contribute to the design of cognitive rehabilitation programs addressed to improve insight. Fifty-four patients diagnosed from psychotic disease according to DSM-IV criteria were studied in already stabilized acute phase. Clinical symptomatology was assessed with PANSS scale and insight with SUMD scale. The administeredneuropsychological battery included the following measures: estimated QI, strategic, prospective and associative memory, executive functions, visuospatial and visuoconstructive functions and control measuresselected considering theirnot related with insight. Correlation analyses were performed between insight and neuropsychological measures. Subjects were divided in two groups depending on SUMD score (‘insight’<3 or ‘no insight’>3) in order to compare cognitive performance (Mann-Whitney U or Student-t). Finally, a logistic regression of the different insight dimensions was conducted in order to analyze which cognitive and clinical variables were involved. The neuropsychological performance of the sample did not show high deterioration level; the main alterations were evident in executive functions and memory. Lack of insightwas distributed as follows: 52.8% failed recognizing the presence of the mental disorder, 39.6% did not identify medication effects, 47.2% did not recognize social consequences related to the disease, 39.6% was not conscious of the presence of symptoms and 45.3% did not attribute symptoms to the mental disorder. Regarding the relation between insight and neuropsychological measures, it was evident a significant correlation between social consequences awareness dimension and strategic memory. In addition, regarding strategic memory, there were differences between ‘insight’ and ’lack of insight’ groups in mental disorder and social consequences dimensions, with better strategic memory on ‘insight’ compared to ‘lack of insight’ groups. Moreover, on attribution dimension, ’insight’ group showed worse inhibition ability than ‘no insight group’on attribution dimension. For insight dimensions, different explicative models could be identified. An involvement of strategic and prospective memory as conserved insight protective factor was detected in the majority of dimensions. The severity of the positive and disorganized symptomatology, as well as great performance in a memory and visuospatial task were identified as insight deficit risk factors. Results demonstrate that the analysis of memory profiles is necessary on the attempt to study the relation between insight and cognitive variables in psychotic patients, especially those with greater frontal implication as strategic and prospective memory. In addition, results suggest that the relation between insight and cognitive variables rather than being lineal, it is modeled by other clinical variables such as positive symptomatology. Finally, due to the multidimensional role of the insight, it is important to note the independent study of the different insight dimensions.