Troubling ‘race’ and power in preschool: an ethnographic Study of ‘race’ and identity discourses circulating in a Culturally diverse primary school in south africa

• Main Author: Murray, Jaclyn
• Other Authors: Roca Casas, Enric
• Format: Doctoral Thesis
• Language: English
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2012
• Subjects: Ciències Socials; 3 - Ciències socials
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/123361; http://nbn-resolving.de/urn:isbn:9788449033738

El present estudi etnogràfic explora les complexitats de com els nens d’edats compreses entre cinc/sis anys construeixen i exploren les seves identitats racials durant la seva etapa educativa infantil en la Sudàfrica post-apartheid. Aquest estudi està emmarcat en un marc de transformació i integració del sistema educatiu, en el qual els discursos oficials, formals i informals de diversitat, diferència i identitat són examinats per tal d’entendre com el marc discursiu i ideològic dominant serveix per estructurar categories social i proporcionar poder. Gràcies a un intens involucrament amb les pràctiques lingüístiques i corporals del nens, vaig poder explorar un rang ampli de posicions discursives contemporànies pel què fa al tema de la raça, com també nocions com el gènere i la classe social. A traves de la teoria post-estructural i conceptes com poder, posicionament i multiplicitat, aquest estudi examina profundament les diverses percepcions en les quals els nens i els educadors reconstrueixen, negocien, resisteixen i subvertir processos de formació de la seva persona. La tesi enfronta problemàtiques epistemològiques i metodològiques en relació a les pràctiques d’investigació actual dels nens. Contràriament als principis essencialistes deconstructius que han servit per posicionar els nens com entitats passives de la societat, aquesta tesi treballa des de la premissa que els nens són actors socials competents que contribueixen en el desenvolupament de la societat. Per tant, mentre que els adults també tenen la oportunitat de tenir la seva pròpia veu, aquestes veus no són utilitzades per representar els nens. En canvi, aquestes veus estan juxtaposades per aportar una interpretació més integradora de la identitat i del procés discursiu en aquest estudi. La investigació demostra que les relacions inherents de poder a la binària entre nens i adults sovint serveixen per prevenir la percepció dels educadors i famílies que els nens són capaços d’interpretar identitats complexes de ‘raça’ que són més que tan sols descriptives. El meu enfoc com adult sense autoritat durant el meu treball de camp em va permetre guanyar una visió en profunditat de com els nens confronten categories socials i relacions de poder. Els resultats d’aquest estudi ens mostra que el passat radicalment segregat continua influenciant les identitats i relacions en el present. Mentre que el desig de superar i avançar cap a una reconciliació i transformació són evidents, la marca profunda que la ‘raça’ manté en les vides dels educadors és reiterat a través de la referència del colors de la pell, ‘blancor’, nocions de superioritat / inferioritat, silenci en la problemàtica, així com també les pràctiques d’actitud defensiva i agressiva. Els discursos informals que circulen entre els nens són significatius, de manera que donen sentit als seus mons socials i personals. Nocions com ‘raça’, gènere i classe són utilitzats amb regularitat i usats per definir posicions de poder i/o privilegi, així com també excloure. Posant en primer pla el món subjectiu dels neus, demostro aquí com els nens activament contribueixen a, i contesten, definicions dominants de ‘raça’ com ara establint discussions detallades de la seva aparença i diferència física. El joc, les històries i les amistats són instruments a través del qual explorar les nocions d’alteritat amb més detall i posar en relleu com els discursos de raça genera classes socials i llengua que interaccionen de formes que afirma o nega les posicions d’identitat que els nens prenen. ‘Raça’ és, per tant, no pas un concepte abstracte pels nens en aquest estudi. En canvi, és invocat i usat d’una manera concreta en intercanvis socials. Mentre que els nens estan exposats al discurs multicultural, no són ignorants de la naturalesa complexa de la política racial en el conjunt de la societat sud-africana. === This ethnographic study explores the complexities of how young children aged five to six years construct and perform their ‘race’ identities in early schooling in post-apartheid South Africa. Set within the broad framework of transformation and integration within the education system, official, formal and informal discourses of diversity, difference and identity are examined in order to understand how dominant ideological and discursive frameworks serve to structure social categories and imbue them with power. Through intensive engagement with the linguistic and embodied practices of children, I explore the range of contemporary discursive positions available to them with regards to the category of ‘race’, and other notions such as gender and class. Framed by poststructural theory, and concepts of power, positioning and multiplicity, this study takes a close look at the myriad ways in which children and educators (re)construct, negotiate, resist and subvert subject formation processes. An integral epistemological and methodological concern of this thesis pertains to contemporary research practices with children. Deconstructing essentialist principles that have served to position children as passively socialised into society, this thesis works from the premise that children are competent social actors that contribute towards shaping society. Thus, while adults are also given a voice in this thesis, theirs is not used to speak for, and so represent, the children. Instead, these voices are juxtaposed to provide a more holistic interpretation of the identity and discursive processes under study. This research has demonstrated that power relations inherent in the child-adult binary often serve to prevent educators and caregivers from viewing children as capable of taking on complex ‘race’ identities that are more than just descriptive. My approach as a ‘non-sanctioning’ adult during fieldwork allowed me to gain an in-depth look at how children wrestle with social categories and relations of power. The findings from this research show that the ‘racially’ segregated past continues to shape identities and relationships in the present. While the desire to move forward towards reconciliation and transformation is evident, the tight grip that ‘race’ maintains in the lives of educators is reiterated through reference to skin colour, ‘whiteness’, notions of superiority/inferiority, silence on the issue as well as practices of defensiveness and aggressiveness. The informal discourses circulating among the children are significant in giving meaning to their personal and social worlds. Notions of ‘race’, gender and class are taken up with regularity and used to assert positions of power and/or privilege, as well as to exclude. Foregrounding the subjective world of children I have shown how children actively contribute to, and contest, dominant definitions of ‘race’ such as through engaging in detailed discussions of physical appearance and difference. Play, stories and friendship patterns were tools through which to explore children’s notions of ‘race’ and otherness in more detail and highlight how discourses of ‘race’, gender, class, and language intersected in ways that affirmed or negated the identity positions that children took up. ‘Race’ is therefore not an abstract concept for the children in this study; rather, it is invoked and used in concrete ways in social exchanges. While the children were exposed to multicultural discourses they were not ignorant of the more complex nature of ‘race’ politics in the wider South African society.