Inattention and hyperactivity in children adopted from Eastern Europe Description, causes and implications

• Main Author: Abrines Jaume, Neus
• Other Authors: Marre, Diana
• Format: Doctoral Thesis
• Language: English
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 2012
• Subjects: Ciències de la Salut; 159.9 - Psicologia
• Online Access: http://hdl.handle.net/10803/117613

S’han observat alts nivells de símptomes de TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) en nens/es adoptats internacionalment, però aquests nivells semblen ser encara més alts en nens/es adoptats a Europa de l’Est. No obstant, hi ha una manca d’estudis que comparin directament el nivell de símptomes de TDAH en una mostra de menors adoptats a Europa de l’Est amb mostres de menors adoptats a altres parts del món. Els objectius d’aquesta tesi són comparar els nivells de símptomes de TDAH en una mostra de nens/es adoptats a Europa de l’Est amb una mostra de nens/es adoptats a altres països així com també examinar les interrelacions entre la presència de símptomes de TDAH i determinats factors personals i familiars com el sexe i l’edat del menor, l’edat d’adopció, el patró de vincle, nivell d’ansietat i capacitat cognitiva. Els nostres resultats confirmen que els nens/es adoptats a Europa de l’Est tenen més probabilitats de mostrar símptomes de TDAH que els nens/es adoptats a altres parts del món, segons els seus pares. Valorant els possibles factors relacionats amb l’aparició d’aquests símptomes, es va observar que tant l’edat com el patró de vincle del nen/a estaven relacionats amb el nivell de problemes d’atenció: els nens/es més grans i els que tenien un patró de vincle insegur tenien més probabilitats de mostrar inatenció. També, alts nivells d’ansietat estan relacionats amb alts nivells d’hiperactivitat/impulsivitat. Per altra banda, vam observar que ni el sexe del menor ni la seva edat d’adopció tenien cap efecte sobre l’aparició dels símptomes de TDAH. És important tenir en compte que hi ha altres factors que podrien estar relacionats amb la presència de símptomes de TDAH i que no van ser analitzats durant aquesta investigació, com la existència d’exposició prenatal a l’alcohol, la qualitat de la cura rebuda abans de l’adopció o el patró de vincle i les expectatives dels pares adoptius. Per tant, és necessari portar a terme més recerca per tal d’entendre millor les causes d’aquests majors nivells de símptomes de TDAH en menors adoptats a Europa de l’Est. Tot i així, es suggereixen algunes aplicacions clíniques d’aquests resultats i properes àrees a investigar. És possible que els nens/es adoptats a Europa de l’Est tinguin una elevada predisposició a presentar símptomes de TDAH degut a les seves experiències pre-adoptives, però aquests símptomes poden augmentar o disminuir en funció de les experiències post-adoptives. En aquest sentit, s’hauria de proporcionar més informació i suport tant a les famílies com als mestres, cosa que els permetria entendre millor els símptomes i trobar la millor manera de treballar-los. També es necessita més recerca per avaluar l’efectivitat dels tractaments indicats per a nens/es que presenten inatenció, hiperactivitat i problemes de vincle. Tal cosa permetria la provisió del millor diagnòstic i tractament per aquests nens/es, en funció de les seves necessitats específiques i tenint en compte les característiques i la història vital de cada nen. Un dels trastorns que s’hauria de considerar durant les valoracions d’aquests menors és el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (FASD). Estar més informat dels seus símptomes i del seu tractament ajudaria als nens/es, famílies i mestres a adaptar les seves expectatives, treballar els símptomes i superar les dificultats. Finalment, s’hauria d’explorar millor la interacció entre la història i les característiques del nen/a adoptat i la història i característiques dels pares adoptius per tal d’ajudar millor a aquestes famílies === High levels of Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) symptoms have been observed among internationally adopted children but these levels seem to be even higher among children adopted from Eastern Europe. However, there is a lack of studies directly comparing ADHD symptom levels in a sample of children adopted from Eastern Europe with samples of children adopted from other regions of the world. The objectives of this thesis were to compare the levels of ADHD symptoms in a sample of children adopted from Eastern Europe with a sample of children adopted from other countries and also to examine the interrelations between the display of ADHD symptoms and selected personal and family factors such as sex and age of the child, age at adoption, attachment pattern, anxiety levels and cognitive competence. Our results confirmed that children adopted from Eastern Europe are more likely to show ADHD symptoms than children adopted from other regions of the world, according to their parents’ opinion. When looking at possible factors related to the display of these symptoms, we observed that the age and the attachment pattern of the child were related to the level of attention problems: children who were older or who had an insecure attachment were more likely to show inattention. Also, higher levels of anxiety were related to higher levels of hyperactivity/impulsivity. On the other hand, we found that neither the sex of the children nor their age at adoption had any effect on the display of ADHD symptoms. It is important to consider that there are other factors that might be related to the display of ADHD symptoms and were not analysed in this research, such as the existence of prenatal alcohol exposure, the quality of pre-adoptive care or the attachment pattern and expectations of the adoptive parents. Therefore, further research is required to best understand the causes of higher levels of ADHD symptoms in children adopted from Eastern Europe. Nevertheless, we suggest some clinical applications of these results and further areas of research. Children adopted from Eastern Europe might have a higher predisposition to show ADHD symptoms due to their pre-adoptive experiences but these symptoms can be exacerbated or diminished depending on the post-adoptive experiences. In this regard, more information and support should be provided to adoptive families and teachers, which would allow them to best understand the symptoms and find the best way to manage them. Also, more research assessing the effectiveness of the first line treatments in adopted children who show inattention, hyperactivity and attachment difficulties is required. This will allow for the provision of the best diagnosis and treatment for these children, according to their specific needs and taking the characteristics and their vital history into account. One of the disorders that should be considered when assessing these children is the Fetal Alcohol Spectrum Disorder (FASD). Being more aware of its symptoms and its treatment would help children, families and teachers to adjust expectations, manage the symptoms and overcome the challenges. Finally, the interaction between the story and characteristics of the adopted child and the story and characteristics of adoptive parents should be further explored in order to best help these families