La modernització del llenguatge administratiu: cap a una major personalització del discurs administratiu
Des de fa uns quants anys, s'estudia el llenguatge administratiu amb l'objectiu de modernitzar-lo, d'adaptar-Io als nous temps de transformació social i a la nova concepció de les relacions entre l'Administració i els ciutadans. Una comunicació millor entre l'Administració i...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Aragonese |
Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
1998-07-01
|
Series: | Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/690 |
Summary: | Des de fa uns quants anys, s'estudia el llenguatge administratiu amb l'objectiu de modernitzar-lo, d'adaptar-Io als nous temps de transformació social i a la nova concepció de les relacions entre l'Administració i els ciutadans. Una comunicació millor entre l'Administració i els administrats passa per una simplificació i major eficàcia tant dels procediments com del llenguatge.
Un dels problemes del llenguatge administratiu, conseqüència d'una forta tradició adquirida, és l'abús de l'estil impersonal, el qual, en molts casos, no està justificat. S'ha de replantejar l'operativitat real d'aquesta àrea lingüística en l'actuació cap a la modernització del llenguatge administratiu.
Amb exemples trets de documents escrits per l'Administració del País Basc, l'article examina la impersonalitat dels textos administratius. S'estudia la figura de l'enunciador del text (que no necessàriament correspon a la figura del redactor), la seva identificació i presentació dins del text, així com el tipus i grau d'implicació que hi presenta.
La identificació apareix, normalment, en la signatura, que pot anar acompanyada del càrrec. Quant a la presentació, és important l'ús de les persones gramaticals, que marquen el grau de distanciament que pren l'Administració respecte als destinataris del text.
L'estil impersonal dels textos administratius es caracteritza, sobretot, per l'ús de la tercera persona i de la veu passiva que, sota una aparença d'objectivitat o de cortesia, serveixen per remetre la responsabilitat de les actuacions a una instància abstracta.
Davant aquest abús de formes impersonals, que dificulten la comprensió dels textos, l'autora presenta alternatives per millorar les comunicacions de l'Administració i apropar-les als ciutadans, sempre tenint en compte, però, els diferents tipus de documents i contextos i respectant la imparcialitat i neutralitat que ha de tenir l'Administració. |
---|---|
ISSN: | 0212-5056 2013-1453 |