| Summary: | Des de la teoria sociocultural del desenvolupament humà (Vigotsky, 2009; Bruner, 1986, 1989) la interacció situada s’entén com l’espai privilegiat pel desenvolupament del llenguatge. Tot partint del fet que en la interacció les formes lingüístiques estan imbricades amb altres sistemes semiòtics, en aquest treball s’analitza l'ús dels gestos de la mestra en la planificació del joc en una sala de parvulari (4 anys). L’anàlisi segueix una lògica qualitativa que articula el Mètode Comparatiu Constant (Strauss y Corbin, 1991) amb l'ús heurístic de conceptes de l’Anàlisi de la Conversa (Goodwin 2000; Tusón, 1995), el microanàlisi discursiu (Gumperz, 1982) i els estudis de la gestualitat (McNeill, 1985, 1992).Se ha trobat que els gestos assenyalen els aspectes centrals de la consigna i poden, en aquest sentit col·laborar en la comprensió per part dels nens de referents abstractes, vocabulari i les regles de joc.
|
|---|
