| Summary: | <p>És habitual quan es fa ús del mètode biogràfic recollir els relats directament d'aquells que van viure els fets narrats, siguin estos tota una vida o alguns aspectes que l'investigador desitgi que siguin destacats. En la investigació duta a terme sobre la recuperació de la memòria dels emigrants valencians als Estats Units d'Amèrica durant les dues primeres dècades del segle XX això es presenta com un fet impossible: els que van viure en primera persona l'emigració ja han desaparegut. Es podria pensar que amb ells desapareixien també les seues històries. Però gràcies a un exhaustiu treball amb els seus descendents (filles i fills, nétes i néts, nebodes i nebots) i fent ús de tècniques que són pròpies d'esta metodologia com entrevistes obertes de tall biogràfic, anàlisi de correspondència i altres documents com ara fotografies, està sent possible recuperar un patrimoni que d'una altra manera hagués acabat esvaint-se.</p><p>El treball que aquí es presenta gira així entorn de diverses qüestions: si les vides són narrades per uns altres: què és el que recorden? com ho recorden? com ho transmeten?</p>
|
|---|
