Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja

L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòs...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Natxo Sorolla Vidal
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2014-06-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Subjects:
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2561
id doaj-e95e0581bd0447988dc0b981024a6ee3
record_format Article
spelling doaj-e95e0581bd0447988dc0b981024a6ee32020-11-24T21:42:47ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532014-06-010618712210.2436/20.8030.02.562483Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la FranjaNatxo Sorolla VidalL’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2561Sociolingüísticademolingüísticala Franjaconeixements lingüísticsusos lingüísticsgrups sociolingüísticsdiglòssiaàmbits.
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author Natxo Sorolla Vidal
spellingShingle Natxo Sorolla Vidal
Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Sociolingüística
demolingüística
la Franja
coneixements lingüístics
usos lingüístics
grups sociolingüístics
diglòssia
àmbits.
author_facet Natxo Sorolla Vidal
author_sort Natxo Sorolla Vidal
title Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
title_short Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
title_full Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
title_fullStr Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
title_full_unstemmed Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja
title_sort els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. grups sociolingüístics a la franja
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 2014-06-01
description L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.
topic Sociolingüística
demolingüística
la Franja
coneixements lingüístics
usos lingüístics
grups sociolingüístics
diglòssia
àmbits.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/2561
work_keys_str_mv AT natxosorollavidal elscatalanoparlantselsdiglossicsielsmonolinguesgrupssociolinguisticsalafranja
_version_ 1725917086179393536