| Summary: | Avui, filosofia, ciència i tecnologia ofereixen noves opcions a la recerca artística, però diverses contradiccions en qüestionen la consistència i en comprometen l’autonomia disciplinària. En aquest article, revisarem les limitacions teòriques i metodològiques dels escenaris on l'art sol desenvolupar la seva praxi investigadora. Després, discutirem, sobre la base de la crítica epistemològica d’Eco i Wagensberg i del concepte d'impostura intel·lectual de Sokal i Bricmont, les dificultats de l’artista que pretén sustentar científicament la seva tasca creativa. A la recerca de solucions concretes, ens basarem en la filosofia de la ciència de Lakatos i en els avantatges de les tecnologies digitals. Es conclou que l'art pot aportar al coneixement només si soluciona els problemes estètics pendents i si l'artista actualitza les seves competències interdisciplinàries i tecnològiques.
|
|---|
