La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixe...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Aragonese |
Published: |
Escola d'Administració Pública de Catalunya
2018-12-01
|
Series: | Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
Subjects: | |
Online Access: | http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/3143 |
id |
doaj-e5572d07df954060b30d8d7ce175efc2 |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-e5572d07df954060b30d8d7ce175efc22020-11-24T21:04:11ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532018-12-01070315110.2436/rld.i70.2018.31432812La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídicaJoan Ridao Martín0Departament de Dret Constitucional, Ciència Política, Dret Eclesiàstic i Filosofia del Dret. Facultat de Dret Universitat de Barcelona Lletrat del Parlament de CatalunyaLa reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/3143plurilingüismellengua oficialllengua pròpianormalització lingüísticaconjunció lingüística |
collection |
DOAJ |
language |
Aragonese |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Joan Ridao Martín |
spellingShingle |
Joan Ridao Martín La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law plurilingüisme llengua oficial llengua pròpia normalització lingüística conjunció lingüística |
author_facet |
Joan Ridao Martín |
author_sort |
Joan Ridao Martín |
title |
La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica |
title_short |
La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica |
title_full |
La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica |
title_fullStr |
La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica |
title_full_unstemmed |
La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica |
title_sort |
la llengua catalana al principat després de quaranta anys d'autonomia política. un balanç des de la perspectiva jurídica |
publisher |
Escola d'Administració Pública de Catalunya |
series |
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law |
issn |
0212-5056 2013-1453 |
publishDate |
2018-12-01 |
description |
La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu. |
topic |
plurilingüisme llengua oficial llengua pròpia normalització lingüística conjunció lingüística |
url |
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/3143 |
work_keys_str_mv |
AT joanridaomartin lallenguacatalanaalprincipatdespresdequarantaanysdautonomiapoliticaunbalancdesdelaperspectivajuridica |
_version_ |
1716771634602311680 |