La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica

La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixe...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Joan Ridao Martín
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2018-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Subjects:
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/3143
id doaj-e5572d07df954060b30d8d7ce175efc2
record_format Article
spelling doaj-e5572d07df954060b30d8d7ce175efc22020-11-24T21:04:11ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14532018-12-01070315110.2436/rld.i70.2018.31432812La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídicaJoan Ridao Martín0Departament de Dret Constitucional, Ciència Política, Dret Eclesiàstic i Filosofia del Dret. Facultat de Dret Universitat de Barcelona Lletrat del Parlament de CatalunyaLa reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/3143plurilingüismellengua oficialllengua pròpianormalització lingüísticaconjunció lingüística
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author Joan Ridao Martín
spellingShingle Joan Ridao Martín
La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
plurilingüisme
llengua oficial
llengua pròpia
normalització lingüística
conjunció lingüística
author_facet Joan Ridao Martín
author_sort Joan Ridao Martín
title La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
title_short La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
title_full La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
title_fullStr La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
title_full_unstemmed La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d'autonomia política. Un balanç des de la perspectiva jurídica
title_sort la llengua catalana al principat després de quaranta anys d'autonomia política. un balanç des de la perspectiva jurídica
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 2018-12-01
description La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu.
topic plurilingüisme
llengua oficial
llengua pròpia
normalització lingüística
conjunció lingüística
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/3143
work_keys_str_mv AT joanridaomartin lallenguacatalanaalprincipatdespresdequarantaanysdautonomiapoliticaunbalancdesdelaperspectivajuridica
_version_ 1716771634602311680