| Summary: | L'ésser humà comença a deixar una petjada irreversible al planeta sota una perspectiva aliena a una consciència de totalitat, la consciència de ser una part més de l'ecosistema que destruïm. Aquest article analitzarà les estratègies visuals i conceptuals de Daan Roosegaarde com a exemple d'artista-científic-humanista l'Any Internacional de la Llum, 2015. Des del seu laboratori de disseny social s'han generat projectes «tecnopoètics» que utilitzen tecnologies d'aprofitament d'energia solar de manera sostenible i que recodifiquen els objectes del nostre espai social des d'una perspectiva holística del món. Aquest laboratori assoleix els objectius del Global Net Society Institute i construeix un ecosistema creatiu propi d'acord amb els conceptes ecològics, defensats per Hans Haacke i Joseph Beuys als anys 60 i 70, i per la idea de gathering, de Bruno Latour, com un lloc de trobada entre les persones, la tecnologia i l'entorn, que funciona com una cartografia de la controvèrsia que crea la incertesa sobre el medi ambient.
|
|---|
