| Summary: | <p>La còpia privada digital ha existit sempre en els sistemes de protecció de la propietat intel·lectual. En el món analògic, la còpia privada no representa -per norma general- un greu perjudici per als interessos econòmics de l'autor; o si més no, no es tracta d'un perill que no s'entengui compensat amb els sistemes de remuneració per còpia privada, donant compliment així al test de les tres etapes. Tanmateix, amb l'aparició de la tecnologia digital (facilitat de còpies de qualitat perfecta), la còpia privada posa en escac els interessos econòmics de l'autor, fins al punt que el mer "ús privat" s'arriba a convertir (per mitjà dels sistemes P2P) en una vertadera "explotació" de l'obra aliena. La normativa i jurisprudència existents en aquesta matèria són divergents, sense que hi hagi una solució uniforme ni en l'àmbit nacional ni internacional. La taula rodona recull les diverses posicions i justificacions exposades a favor i en contra de l'extensió de l'excepció de còpia privada a l'àmbit digital, per part d'alguns representants dels interessos en conflicte: els titulars d'obres (IFPI), les entitats de gestió (CEDRO) i els productors de tecnologia idònia per a efectuar aquestes còpies (Hewlett Packard).</p>
|
|---|
