| Summary: | Aquest article proposa una aproximació a una estètica musical de Joan Maragall, partint de l’estudi de les fonts –la seva obra
literària i els autors i pensadors que van influir en el seu pensament– i des de la contextualització del poeta en el seu període
històric i artístic. Entenent que Joan Maragall és fill de la seva època –en el sentit més ampli de la paraula– es dedueixen els
«temes» al voltant dels quals pivota la seva estètica musical, que encara no ha estat teoritzada, sinó simplement suggerida. El
drama musical, la música pura, el nacionalisme, la relació entre la poesia (la paraula viva) i la música, i la música i l’espiritualitat,
són els eixos sobre els quals se sosté un pensament que va més enllà dels límits de la teoria de l’art, i que s’endinsa en l’àmbit
de l’ètica.
|
|---|
