Els mots intertextuals dels textos administratius

• Main Author: Heraclia Castellón Alcalá
• Format: Article
• Language: Aragonese
• Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 2003-12-01
• Series: Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
• Online Access: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/472
• ISSN: 0212-5056; 2013-1453

Els textos administratius presenten una identitat discursiva reconeguda, diferenciada, que s’ha explicat a partir d’una sèrie d’elements lingüístics i extralingüístics, contextuals, relacionats amb el seu ús, entre els quals destaquen la identitat institucional de l’emissor, el propòsit normatiu, la necessitat d’elaboració documental del missatge, etc. Tots aquests elements estan associats a l’“oficialitat” de la situació comunicativa. Per aquesta raó cal comprovar que alguns d’aquests elements no són exclusius dels textos administratius, sinó que es comparteixen amb altres missatges i llenguatges amb els quals els textos administratius estarien emparentats. Es tracta de les altres manifestacions que configuren el “llenguatge del poder”: el llenguatge legal, el jurídic o judicial, el llenguatge polític. Les manifestacions textuals administratives estan, d’aquesta manera, impregnades de marques discursives dels altres llenguatges relacionats amb els principis jurídics; fins i tot altres llenguatges, en principi més distanciats, poden aparèixer en els missatges administratius, com ara els llenguatges tècnics. Una de les pràctiques discursives habituals en els textos administratius és sens dubte el recurs a altres missatges previs, formulats per altres enunciadors, que s’incorporen a l’administratiu, per tal de donar legitimitat a aquest nou missatge, per presentar-lo com un derivat i associat necessàriament a allò que hem enunciat abans. Això succeeix amb les referències administratives a textos legals de rang normatiu superior: els textos administratius remeten als textos legals superiors, o els reprodueixen, pel fet de ser l’argument d’autoritat que avala la decisió administrativa adoptada. Per això, en els textos administratius hi ha un eco intertextual, polifònic, d’altres textos anteriors, que pot consistir en la seva simple menció, en la reproducció exacta o en la seva interpretació valorativa. El llenguatge administratiu, d’altra banda, adopta del jurídic certes peculiaritats discursives per a alguns textos de decisió (les resolucions): models estructurals (el de la sentència), lèxic, tendències arcaïtzants. Altres influències discursives apareixen en els textos administratius; en particular, del llenguatge polític, el component ideològic del qual es troba en alguns textos administratius, que no només es limiten a disposar unes mesures concretes, sinó que les presenten valorativament.