| Summary: | <p>En aquest article analitzem un seguit de discursos que promouen l’“educació emocional” i que inclouen aportacions procedents de la psicologia positiva, les teories de la intel·ligència i les competències emocionals. Aquesta indagació permet explorar el tipus de subjecte que volen formar, els trets i les habilitats que es fomenten en els estudiants, així com la manera com es conceben les emocions i les formes de treballar-hi. Com a hipòtesi, considerem que uns tals discursos s’emmarquen en el que alguns autors anomenen “ethos terapèutic”, el qual postula que per mitjà del coneixement i la gestió de les emocions pròpies és possible treure’n profit de cara a assolir l’èxit i el benestar emocional; alhora, pel fet de posar el focus en l’individu i en el desenvolupament de competències específiques, aquestes perspectives deixen de banda les condicions institucionals, socioeconòmiques i culturals i, doncs, subestimen el caràcter relacional de l’emocionalitat de les persones, tant en general com en els espais educatius. Com a cloenda, plantegem una sèrie d’interrogants respecte a la relació entre aquestes visions i les implicacions que tenen si s’implanten en el treball amb nens i joves, així com la seva relació amb els processos de desigualtat socioeducativa.</p>
|
|---|
