El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
En els últims temps el pes que la religió té o hauria de tenir , com a conjunt de motivacions i directrius a l'hora de prendre decisions legislatives , està sent objecte d'un intens debat , tant al nostre país com en altres estats del món occidental . Aquest article manté que aquesta discu...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
2011-01-01
|
Series: | Enrahonar: Quaderns de Filosofia |
Subjects: | |
Online Access: | https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/192 |
id |
doaj-ca3492a727eb40afa4277b0e5ff1fcde |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-ca3492a727eb40afa4277b0e5ff1fcde2021-09-07T08:54:24ZcatUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de FilosofiaEnrahonar: Quaderns de Filosofia0211-402X2014-881X2011-01-014610.5565/rev/enrahonar/v46.192158El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitatMaría Lafont0IES Ausiàs March. ValènciaEn els últims temps el pes que la religió té o hauria de tenir , com a conjunt de motivacions i directrius a l'hora de prendre decisions legislatives , està sent objecte d'un intens debat , tant al nostre país com en altres estats del món occidental . Aquest article manté que aquesta discussió en l'esfera de l'opinió pública ha de poder organitzar-se entorn a la pretensió d'aplicació imparcial dels drets i deures fonamentals recollits en una Constitució , de manera que puguem descobrir si hi ha o no raons per aplicar aquesta o aquella llei a casos en conflicte i estendre o retallar amb això els deures d'uns i les obligacions d'altres . Els participants en la deliberació d'aquesta esfera pública poden donar compte de la imparcialitat de les seves posicions amb raons religioses , sempre que estiguin disposats a respondre als arguments de discriminació o d'aplicació parcial que fan els altres . No són només les raons les que han de ser imparcials sinó també les conseqüències de l'aplicació de les normes les que no han de ser discriminatòries . Si algú pot fer valer «el seu cas» com discriminatori no pot no respondre a això perquè ho hagi fet en termes religiosos o , al contrari , perquè no hagin raons religioses suficients.https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/192religióesfera públicademocràcia deliberativaaplicació equitativa dretsimparcialitat. |
collection |
DOAJ |
language |
Catalan |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
María Lafont |
spellingShingle |
María Lafont El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat Enrahonar: Quaderns de Filosofia religió esfera pública democràcia deliberativa aplicació equitativa drets imparcialitat. |
author_facet |
María Lafont |
author_sort |
María Lafont |
title |
El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat |
title_short |
El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat |
title_full |
El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat |
title_fullStr |
El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat |
title_full_unstemmed |
El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat |
title_sort |
el debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat |
publisher |
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia |
series |
Enrahonar: Quaderns de Filosofia |
issn |
0211-402X 2014-881X |
publishDate |
2011-01-01 |
description |
En els últims temps el pes que la religió té o hauria de tenir , com a conjunt de motivacions i directrius a l'hora de prendre decisions legislatives , està sent objecte d'un intens debat , tant al nostre país com en altres estats del món occidental . Aquest article manté que aquesta discussió en l'esfera de l'opinió pública ha de poder organitzar-se entorn a la pretensió d'aplicació imparcial dels drets i deures fonamentals recollits en una Constitució , de manera que puguem descobrir si hi ha o no raons per aplicar aquesta o aquella llei a casos en conflicte i estendre o retallar amb això els deures d'uns i les obligacions d'altres . Els participants en la deliberació d'aquesta esfera pública poden donar compte de la imparcialitat de les seves posicions amb raons religioses , sempre que estiguin disposats a respondre als arguments de discriminació o d'aplicació parcial que fan els altres . No són només les raons les que han de ser imparcials sinó també les conseqüències de l'aplicació de les normes les que no han de ser discriminatòries . Si algú pot fer valer «el seu cas» com discriminatori no pot no respondre a això perquè ho hagi fet en termes religiosos o , al contrari , perquè no hagin raons religioses suficients. |
topic |
religió esfera pública democràcia deliberativa aplicació equitativa drets imparcialitat. |
url |
https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/192 |
work_keys_str_mv |
AT marialafont eldebatsobrelareligioenlesferapublicaproblemesdaplicacioiconstituciodelaidentitat |
_version_ |
1717764161129152512 |