El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat

En els últims temps el pes que la religió té o hauria de tenir , com a conjunt de motivacions i directrius a l'hora de prendre decisions legislatives , està sent objecte d'un intens debat , tant al nostre país com en altres estats del món occidental . Aquest article manté que aquesta discu...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: María Lafont
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia 2011-01-01
Series:Enrahonar: Quaderns de Filosofia
Subjects:
Online Access:https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/192
id doaj-ca3492a727eb40afa4277b0e5ff1fcde
record_format Article
spelling doaj-ca3492a727eb40afa4277b0e5ff1fcde2021-09-07T08:54:24ZcatUniversitat Autònoma de Barcelona. Departament de FilosofiaEnrahonar: Quaderns de Filosofia0211-402X2014-881X2011-01-014610.5565/rev/enrahonar/v46.192158El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitatMaría Lafont0IES Ausiàs March. ValènciaEn els últims temps el pes que la religió té o hauria de tenir , com a conjunt de motivacions i directrius a l'hora de prendre decisions legislatives , està sent objecte d'un intens debat , tant al nostre país com en altres estats del món occidental . Aquest article manté que aquesta discussió en l'esfera de l'opinió pública ha de poder organitzar-se entorn a la pretensió d'aplicació imparcial dels drets i deures fonamentals recollits en una Constitució , de manera que puguem descobrir si hi ha o no raons per aplicar aquesta o aquella llei a casos en conflicte i estendre o retallar amb això els deures d'uns i les obligacions d'altres . Els participants en la deliberació d'aquesta esfera pública poden donar compte de la imparcialitat de les seves posicions amb raons religioses , sempre que estiguin disposats a respondre als arguments de discriminació o d'aplicació parcial que fan els altres . No són només les raons les que han de ser imparcials sinó també les conseqüències de l'aplicació de les normes les que no han de ser discriminatòries . Si algú pot fer valer «el seu cas» com discriminatori no pot no respondre a això perquè ho hagi fet en termes religiosos o , al contrari , perquè no hagin raons religioses suficients.https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/192religióesfera públicademocràcia deliberativaaplicació equitativa dretsimparcialitat.
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author María Lafont
spellingShingle María Lafont
El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
Enrahonar: Quaderns de Filosofia
religió
esfera pública
democràcia deliberativa
aplicació equitativa drets
imparcialitat.
author_facet María Lafont
author_sort María Lafont
title El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
title_short El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
title_full El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
title_fullStr El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
title_full_unstemmed El debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
title_sort el debat sobre la religió en l'esfera pública: problemes d'aplicació i constitució de la identitat
publisher Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
series Enrahonar: Quaderns de Filosofia
issn 0211-402X
2014-881X
publishDate 2011-01-01
description En els últims temps el pes que la religió té o hauria de tenir , com a conjunt de motivacions i directrius a l'hora de prendre decisions legislatives , està sent objecte d'un intens debat , tant al nostre país com en altres estats del món occidental . Aquest article manté que aquesta discussió en l'esfera de l'opinió pública ha de poder organitzar-se entorn a la pretensió d'aplicació imparcial dels drets i deures fonamentals recollits en una Constitució , de manera que puguem descobrir si hi ha o no raons per aplicar aquesta o aquella llei a casos en conflicte i estendre o retallar amb això els deures d'uns i les obligacions d'altres . Els participants en la deliberació d'aquesta esfera pública poden donar compte de la imparcialitat de les seves posicions amb raons religioses , sempre que estiguin disposats a respondre als arguments de discriminació o d'aplicació parcial que fan els altres . No són només les raons les que han de ser imparcials sinó també les conseqüències de l'aplicació de les normes les que no han de ser discriminatòries . Si algú pot fer valer «el seu cas» com discriminatori no pot no respondre a això perquè ho hagi fet en termes religiosos o , al contrari , perquè no hagin raons religioses suficients.
topic religió
esfera pública
democràcia deliberativa
aplicació equitativa drets
imparcialitat.
url https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/192
work_keys_str_mv AT marialafont eldebatsobrelareligioenlesferapublicaproblemesdaplicacioiconstituciodelaidentitat
_version_ 1717764161129152512