El xoc de les llengües: l'experiència canadenca

L'existència de diverses llengües dins un mateix estat crea sovint relacions de domini semblants als antagonismes de classe. Per tal d'evitar conflictes en aquest sentit, els drets lingüístics regulen i atorguen protecció legal a l'ús d'una o més llengües, i prenen forma per mitj...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: André Braën
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 1993-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1587
id doaj-c9c847b5492946f9a875dbccc0769752
record_format Article
spelling doaj-c9c847b5492946f9a875dbccc07697522020-11-25T03:33:21ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14531993-12-010201480El xoc de les llengües: l'experiència canadencaAndré BraënL'existència de diverses llengües dins un mateix estat crea sovint relacions de domini semblants als antagonismes de classe. Per tal d'evitar conflictes en aquest sentit, els drets lingüístics regulen i atorguen protecció legal a l'ús d'una o més llengües, i prenen forma per mitjà de les polítiques lingüístiques. El reconeixement oficial de dues llengües reflecteix un compromís entre dos grups lingüístics, i mitjançant aquest reconeixement es protegeix jurídicament la llengua per garantir-ne la permanència, l'ús i la promoció en el conjunt d'activitats de l'Estat. Al Canadà, entorn d'una quarta part de la població té el francès com a llengua materna i d'ús. La població francòfona es concentra a la província del Quebec —on hi ha també una important minoria anglòfona—, tot i que hi ha més d'un milió de francòfons repartits a les altres nou províncies. El bilingüisme personal no és gaire comú. La Llei constitucional de 1867 no estableix la cooficialitat de l'anglès i el francès al Canadà, però preveu el bilingüisme en l'àmbit polític i jurídic. No és fins al 1982 que les dues llengües són reconegudes com a oficials, tot i que això només és cert en l'àmbit federal i no provincial. Com que es tracta d'una qüestió delicada, el poder polític no s'hi ha pronunciat de manera gaire directa. Els tribunals, en canvi, han intentat omplir aquest buit i exerceixen una funció cabdal a l'hora de definir i donar contingut als drets lingüístics, com també a l'hora de sancionar-ne les eventuals violacions. Malgrat haver adoptat una actitud força liberal sobre això,  l'intervencionisme dels tribunals canadencs presenta també límits importants, ja que en molts casos els drets lingüístics exigeixen una intervenció política positiva.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1587
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author André Braën
spellingShingle André Braën
El xoc de les llengües: l'experiència canadenca
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
author_facet André Braën
author_sort André Braën
title El xoc de les llengües: l'experiència canadenca
title_short El xoc de les llengües: l'experiència canadenca
title_full El xoc de les llengües: l'experiència canadenca
title_fullStr El xoc de les llengües: l'experiència canadenca
title_full_unstemmed El xoc de les llengües: l'experiència canadenca
title_sort el xoc de les llengües: l'experiència canadenca
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 1993-12-01
description L'existència de diverses llengües dins un mateix estat crea sovint relacions de domini semblants als antagonismes de classe. Per tal d'evitar conflictes en aquest sentit, els drets lingüístics regulen i atorguen protecció legal a l'ús d'una o més llengües, i prenen forma per mitjà de les polítiques lingüístiques. El reconeixement oficial de dues llengües reflecteix un compromís entre dos grups lingüístics, i mitjançant aquest reconeixement es protegeix jurídicament la llengua per garantir-ne la permanència, l'ús i la promoció en el conjunt d'activitats de l'Estat. Al Canadà, entorn d'una quarta part de la població té el francès com a llengua materna i d'ús. La població francòfona es concentra a la província del Quebec —on hi ha també una important minoria anglòfona—, tot i que hi ha més d'un milió de francòfons repartits a les altres nou províncies. El bilingüisme personal no és gaire comú. La Llei constitucional de 1867 no estableix la cooficialitat de l'anglès i el francès al Canadà, però preveu el bilingüisme en l'àmbit polític i jurídic. No és fins al 1982 que les dues llengües són reconegudes com a oficials, tot i que això només és cert en l'àmbit federal i no provincial. Com que es tracta d'una qüestió delicada, el poder polític no s'hi ha pronunciat de manera gaire directa. Els tribunals, en canvi, han intentat omplir aquest buit i exerceixen una funció cabdal a l'hora de definir i donar contingut als drets lingüístics, com també a l'hora de sancionar-ne les eventuals violacions. Malgrat haver adoptat una actitud força liberal sobre això,  l'intervencionisme dels tribunals canadencs presenta també límits importants, ja que en molts casos els drets lingüístics exigeixen una intervenció política positiva.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1587
work_keys_str_mv AT andrebraen elxocdelesllengueslexperienciacanadenca
_version_ 1724563204257873920