Autodidactisme en l’educació d’adults a distància

• Main Author: José Fernández Huerta
• Format: Article
• Language: Catalan
• Published: Universitat Autònoma de Barcelona 1982-02-01
• Series: Educar
• Subjects: autodidacta; educación a distancia; educación no-formal de adultos
• Online Access: https://educar.uab.cat/article/view/601

<p>La didàctica i la pedagogia es troben submergides en opcions antitètiques, antinòmiques i generalment -gairebé sempre- fruit de la lògica binària. Instal·lats en la comoditat del sí o no, ens veiem sorpresos per una realitat en què els dos extrems apareixen invalidats. El "quizasisme" autodidàctic, o l’estratègia per la qual es resolen les antinòmies pedagògiques amb tàctiques contraantinòmiques, trenca aquesta lògica o si més no la desplaça. Aquest autodidactisme -un auto més- és el que té, quan és conscient, autèntic valor formatiu independentment que l'agent normatiu estigui pròxim o llunyà. En tot cas passarem del autodidactisme formal a l'informal, i després al no formal. L'autodidactisme en qualsevol dels seus nivells; puríssim, pur, culturalitzat o escolar, actua com a fil conductor en la formació independentment de la forma, no forma o pseudoforma adoptada pel sistema. L'educació oberta a distància pot reforçar l'autoconsciència del autodidactisme si arriba a nivells alts en 10s diferents autos que formen l'educació autèntica: auto-elecció, -control, -avaluació, -economia, -descobriment,. . . L'únic que un centre a distància no pot deixar lliure és el producte. En el cas de l'ensenyament individualitzat en educació permanent oberta a distància, és de reclamar que les obres contemplin l'autosuficiència, autocomprovació... Dels diferents sistemes individualitzats el sistema d'unitats modulars d'aprenentatge SUMA recull eclècticament als altres. Combina innovació-creativitat amb tecnologia-ciència, les pre-proves llampec amb "potser-proves" són mantenidores de la motivació i estableixen itineraris d'aprenentatge que permeten passar d'un a un altre nivell.</p>