Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego

L’obra literària de Fernando Pessoa pot ser llegida com una resposta genial a la situació d’empobriment de l’experiència (Benjamin) i d’indolència anímica (Simmel) a què els entorns urbans aboquen els subjectes. El Livro do Desassossego ofereix un testimoni incomparable de reflexió sobre les condici...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Bernat Padró Nieto
Format: Article
Language:Catalan
Published: Diputació de València 2018-10-01
Series:Debats. Revista de cultura, poder i societat
Subjects:
Online Access:http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.8
id doaj-b23ab1ee0b7d49df93421a7accfe2f9d
record_format Article
spelling doaj-b23ab1ee0b7d49df93421a7accfe2f9d2020-11-25T01:12:08ZcatDiputació de ValènciaDebats. Revista de cultura, poder i societat0212-05852530-30742018-10-011322154Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do DesassossegoBernat Padró Nieto0UNIVERSITAT DE BARCELONAL’obra literària de Fernando Pessoa pot ser llegida com una resposta genial a la situació d’empobriment de l’experiència (Benjamin) i d’indolència anímica (Simmel) a què els entorns urbans aboquen els subjectes. El Livro do Desassossego ofereix un testimoni incomparable de reflexió sobre les condicions de possibilitat d’una representació urbana que obvia la dimensió monumental de la ciutat per dedicar-se a donar sentit a les situacions banals, la vida mediocre i les rutines del mecanisme social que l’animen. Soares desenvolupa tota una teoria estètica a partir de la indiferència, el que anomena «erudició de la sensibilitat», i el treball imaginatiu que opera en la «modalitat interior d’allò exterior». Una teoria estètica que permet obrir clivelles per a l’art en les situacions menys propícies. Davant els processos de desintegració que pateix el subjecte i la impossibilitat de fer una experiència completa de la ciutat, l’escriptura esdevé l’espai de mediació que permet dotar de sentit un subjecte en ruïnes i una ciutat difuminada en la mesura que s’interpel·len mútuament. Aquest exercici permet l’emergència d’una Lisboa personal, al·legoritzada i feta literatura.http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.8Fernando Pessoa, guia turística, sensacionisme, heteronímia i ciutat, Simmel, Escola de Chicago.
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author Bernat Padró Nieto
spellingShingle Bernat Padró Nieto
Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego
Debats. Revista de cultura, poder i societat
Fernando Pessoa, guia turística, sensacionisme, heteronímia i ciutat, Simmel, Escola de Chicago.
author_facet Bernat Padró Nieto
author_sort Bernat Padró Nieto
title Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego
title_short Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego
title_full Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego
title_fullStr Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego
title_full_unstemmed Una Lisboa desassossegada. La representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al Livro do Desassossego
title_sort una lisboa desassossegada. la representació literària com a experiència d’una ciutat invisible al livro do desassossego
publisher Diputació de València
series Debats. Revista de cultura, poder i societat
issn 0212-0585
2530-3074
publishDate 2018-10-01
description L’obra literària de Fernando Pessoa pot ser llegida com una resposta genial a la situació d’empobriment de l’experiència (Benjamin) i d’indolència anímica (Simmel) a què els entorns urbans aboquen els subjectes. El Livro do Desassossego ofereix un testimoni incomparable de reflexió sobre les condicions de possibilitat d’una representació urbana que obvia la dimensió monumental de la ciutat per dedicar-se a donar sentit a les situacions banals, la vida mediocre i les rutines del mecanisme social que l’animen. Soares desenvolupa tota una teoria estètica a partir de la indiferència, el que anomena «erudició de la sensibilitat», i el treball imaginatiu que opera en la «modalitat interior d’allò exterior». Una teoria estètica que permet obrir clivelles per a l’art en les situacions menys propícies. Davant els processos de desintegració que pateix el subjecte i la impossibilitat de fer una experiència completa de la ciutat, l’escriptura esdevé l’espai de mediació que permet dotar de sentit un subjecte en ruïnes i una ciutat difuminada en la mesura que s’interpel·len mútuament. Aquest exercici permet l’emergència d’una Lisboa personal, al·legoritzada i feta literatura.
topic Fernando Pessoa, guia turística, sensacionisme, heteronímia i ciutat, Simmel, Escola de Chicago.
url http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.132-2.8
work_keys_str_mv AT bernatpadronieto unalisboadesassossegadalarepresentacioliterariacomaexperienciadunaciutatinvisibleallivrododesassossego
_version_ 1725168364711575552