Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania

Memòria extensament elaborada, en la qual l'autor ens fa una comparació exhaustiva dels drets de les minories lingüístiques en un Quebec sobirà. Aquesta memòria consta de dues parts: una comparació dels drets dels anglòfons amb els dels francòfons i, posteriorment, una comparació dels drets del...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: José Woehrling
Format: Article
Language:Aragonese
Published: Escola d'Administració Pública de Catalunya 1992-12-01
Series:Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
Online Access:http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1094
id doaj-b2252c734f5146b1a8efa4edfeeb524c
record_format Article
spelling doaj-b2252c734f5146b1a8efa4edfeeb524c2020-11-24T21:42:12ZargEscola d'Administració Pública de CatalunyaRevista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law0212-50562013-14531992-12-01018989Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobiraniaJosé WoehrlingMemòria extensament elaborada, en la qual l'autor ens fa una comparació exhaustiva dels drets de les minories lingüístiques en un Quebec sobirà. Aquesta memòria consta de dues parts: una comparació dels drets dels anglòfons amb els dels francòfons i, posteriorment, una comparació dels drets dels francòfons amb els de les altres minories ètniques que parlen llengües diferents de l'anglès o el francès. La Carta de la llengua francesa, ratificada pel Quebec l'any 1977, defensa en primer lloc l'ús del francès, tot i que respecta que les minories mantinguin les seves tradicions i també la seva llengua. De tota manera, però, cal remarcar que l'ensenyament anglès és privat, mentre que el francès és subvencionat per l'Estat. Per què aquestes diferències? El Quebec és partidari d'un bilingüisme sempre que això sigui compatible amb la política de potenciar l'estatus de la llengua francesa. En l'àmbit de l'economia, es demana al ciutadà que tot es faci en francès, encara que la llengua per excel ·lència en aquest camp és l'anglès. En les relacions amb l'Administració, els tribunals, etc, tot es duu a terme també en francès, però l'immigrant coneixedor d'una altra llengua, sigui l'anglès o no, té dret a demanar una traducció dels documents o bé un intèrpret a càrrec de l'Estat en el cas d'un judici. Els anglòfons també poden dirigir-se a una sèrie d'hospitals preparats per atendre'ls en la seva llengua. En resum, al Quebec els francòfons sempre gaudiran de més avantatges, però es reconeix que els anglòfons han de tenir més drets que les altres minories perquè sempre han viscut i viuran amb ells al Canadà.http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1094
collection DOAJ
language Aragonese
format Article
sources DOAJ
author José Woehrling
spellingShingle José Woehrling
Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
author_facet José Woehrling
author_sort José Woehrling
title Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_short Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_full Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_fullStr Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_full_unstemmed Els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del Quebec a la sobirania
title_sort els drets de les minories: la qüestió lingüística i l'eventual accés del quebec a la sobirania
publisher Escola d'Administració Pública de Catalunya
series Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law
issn 0212-5056
2013-1453
publishDate 1992-12-01
description Memòria extensament elaborada, en la qual l'autor ens fa una comparació exhaustiva dels drets de les minories lingüístiques en un Quebec sobirà. Aquesta memòria consta de dues parts: una comparació dels drets dels anglòfons amb els dels francòfons i, posteriorment, una comparació dels drets dels francòfons amb els de les altres minories ètniques que parlen llengües diferents de l'anglès o el francès. La Carta de la llengua francesa, ratificada pel Quebec l'any 1977, defensa en primer lloc l'ús del francès, tot i que respecta que les minories mantinguin les seves tradicions i també la seva llengua. De tota manera, però, cal remarcar que l'ensenyament anglès és privat, mentre que el francès és subvencionat per l'Estat. Per què aquestes diferències? El Quebec és partidari d'un bilingüisme sempre que això sigui compatible amb la política de potenciar l'estatus de la llengua francesa. En l'àmbit de l'economia, es demana al ciutadà que tot es faci en francès, encara que la llengua per excel ·lència en aquest camp és l'anglès. En les relacions amb l'Administració, els tribunals, etc, tot es duu a terme també en francès, però l'immigrant coneixedor d'una altra llengua, sigui l'anglès o no, té dret a demanar una traducció dels documents o bé un intèrpret a càrrec de l'Estat en el cas d'un judici. Els anglòfons també poden dirigir-se a una sèrie d'hospitals preparats per atendre'ls en la seva llengua. En resum, al Quebec els francòfons sempre gaudiran de més avantatges, però es reconeix que els anglòfons han de tenir més drets que les altres minories perquè sempre han viscut i viuran amb ells al Canadà.
url http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1094
work_keys_str_mv AT josewoehrling elsdretsdelesminorieslaquestiolinguisticaileventualaccesdelquebecalasobirania
_version_ 1725918466318270464