| Summary: | L'article presenta una revisió de les trajectòries que van seguir una sèrie de pràctiques artístiques produïdes des de Mèxic amb el suport de tecnologies electròniques i digitals, entre la segona meitat de la dècada dels noranta i la primera dels dos mil. Aquestes trajectòries han estat organitzades segons dos itineraris de circulació de l'art; un de condicionat per la presència d'una infraestructura d'alta tecnologia gràcies al Centro Multimedia del Centro Nacional de las Artes, i un altre de nodrit per un ambient cultural d'obsolescència tecnològica. Es revisen primer algunes de les raons que han motivat l'oblit d'aquestes pràctiques en la història de l'art a Mèxic, i a continuació, partint d'una aproximació des dels nous materialismes, s’ofereix una lectura de les lògiques que operen en la seva materialitat. Amb això es busca contribuir als estudis sobre el rol que han tingut les tecnologies de nous mitjans en la reconfiguració de la materialitat de l'art.
|
|---|
