| Summary: | Aquest article proposa indagar relacions entre mite, llengua i paisatge en alguns poemes del poeta peruà José Watanabe (1946-2007). Pensar en la llengua és també pensar en la llar, però sobretot pensar en la mare, que és la que cria els fills i els nodreix de llengua. Per altra banda, pensar l'espai es pensar el paisatge, i el paisatge du a la terra, el sòl en el que s'assenta la llar. La terra i la llar estan vinculats, i per tant la llengua i el paisatge també ho estan. La poesia s'uneix a tots dos i es desenvolupa a partir d'aquests, però aquesta a la vegada nodreix la llengua i reinventa el paisatge. Mite, paisatge i llengua seran els fils des dels quals il·luminar alguns angles de la poètica de Watanabe.
|
|---|
