| Summary: | Durant el curs acadèmic 2013/2014 vaig cursar el màster “Arts visuals i educació: un enfocament construccionista”, a la Universitat de Barcelona. La investigació que vaig realitzar per al treball final de màster (TFM), va partir de les pràctiques dutes a terme a un institut públic de secundària, amb joves que aleshores cursaven 2n d'ESO. Malgrat aquesta es va articular en dos eixos d'investigació, a saber, les relacions pedagògiques i la relació dels joves amb el visual, el viatge es desplegà en moltes més dimensions. El present article exposa una part d'aquesta investigació, posant el focus sobre les tensions i aprenentatges que sorgiren en el trànsit d'espais i subjectivitats. Doncs quan passo d'estudiant de màster en pràctiques a investigadora, dins el mateix espai de classe, tot canvia i cal ser repensat. Així, en aquest escrit, posaré l'èmfasi precisament en aquests aprenentatges sorgits de l'inesperat; del no saber lidiar amb una situació nova que proposo a les i els joves de l'institut; de les tensions i negociacions implícites en els modes de relació (pedagògica en relació amb el visual); i dels trànsits als que no sabíem que hauríem de fer front (totes i tots els que hi van participar, inclosa jo).
|
|---|
