Summary: | <p class="Normal1"><span lang="CA">El mite apareix en els inicis de la vida humana com a narració o ficció, com a explicació de l'ordre natural o com mitopoeia o creació conscient d'on la literatura extreu el seu material per a crear una espècie de mitologia “privada”. A partir d’això, aquest treball explora la reformulació crítica dels mites fundacionals en relació a la història llatinoamericana i xilena i la seva refundació heroica o degradada, utòpica i distòpica, real o simbòlica. Des de la reescriptura mític-històrica dels poetes Pablo Neruda i Pablo de Rokha, s'analitzen succintament les representacions que fan de les identitats mitopoètiques altres poetes del segle XX com Nicanor Parra, Enrique Lihn, Jorge Teillier, Efraín Barquero, Gonzalo Millán, Raúl Zurita i Elvira Hernández.</span></p>
|