| Summary: | <p style="text-align: justify;">Els homenatges que es van celebrar després de la mort d'Eric Hobsbawm, l'octubre del 2012, van obrir de nou un espai de discussió al voltant de la seva obra escrita. Ha estat segurament un dels esperits més avançats del segle XX, segle de fortes evolucions dins del pensament històric, sobretot quan s'ha hagut de formar un concepte vàlid d'aproximació a la història contemporània. Ens proposem plantejar la relació entre el treball específic de l'historiador, examinant la pròpia ideologització del discurs històric i la seva inserció dins d'un aspecte particular de la recerca històrica, la que s'interessa en la història actual. Aquesta posició particular de l'historiador quan tracta d'un temps que coincideix amb la seva biografia personal sotmet la seva interpretació dels fets a un debat o a una controvèrsia permanents. Examinant alguns exemples contemporanis no exhaustius, intentarem saber si aquesta implicació biogràfica ha influenciat la seva determinació a pensar el segle XX. I si la definició global que dóna no tenia fonaments més en criteris personals que científics, principalment quan ho va definir com a segle curt.</p>
|
|---|
