Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica

Aquest article examina alguns conceptes clau sorgits a conseqüència de l'increment, constant i global, de l'atenció a la comunicació política. El primer concepte és storytelling, convertit a la base d'una nova visió narrativa sobre el lideratge polític i analitzat en l'homònim ll...

Full description

Bibliographic Details
Main Author: Stefano Cristante
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Oberta de Catalunya 2011-12-01
Series:Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura
Subjects:
Online Access:https://analisi.cat/article/view/1424
id doaj-8b373351261a45f8b7b7885c88bbe8a5
record_format Article
spelling doaj-8b373351261a45f8b7b7885c88bbe8a52021-09-15T10:25:04ZcatUniversitat Autònoma de Barcelona; Universitat Oberta de CatalunyaAnàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura0211-21752340-52362011-12-014410.7238/a.v0i44.14241027Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològicaStefano CristanteAquest article examina alguns conceptes clau sorgits a conseqüència de l'increment, constant i global, de l'atenció a la comunicació política. El primer concepte és storytelling, convertit a la base d'una nova visió narrativa sobre el lideratge polític i analitzat en l'homònim llibre de Christian Salman (Storytelling, 2007. El segon és autobiography, considerat una potent eina tant en la introducció del significat simbòlic d'una figura política com en la identificació de la imatge d'una nació (per exemple les autobiografies d'Obama. El tercer concepte és charisma, un terme més aviat ambigu i crucial per entendre la diferència entre el poder “dur”, “tou” i “intel·ligent”, definits per Nye (The Powers To Lead, 2008) i Castells (Communication Power, 2009. Mentre Nye suggereix que el carisma és el resultat de l'encreuament entre les formes dura i tova d'exercir l'autoritat, Castells subratlla la creixent rellevància de les relacions entre el poder i la comunicació, el resultat de la qual és un inestable balanç entre les eines dels mitjans tradicionals i les noves tecnologies de la comunicació. Així doncs, mentre que la televisió gira entorn de l'escàndol i la tafaneria, les xarxes socials (i en general la web 2.0) proclamen una espècie d'autocomunicació de masses. En conseqüència, la perícia dels líders a l'hora d'escollir el mitjà “adequat” i el moment “adequat” impliquen la comprensió del rol de la tecnologia en la societat postmoderna.https://analisi.cat/article/view/1424Comunicació políticaObamastorytellingpoder
collection DOAJ
language Catalan
format Article
sources DOAJ
author Stefano Cristante
spellingShingle Stefano Cristante
Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica
Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura
Comunicació política
Obama
storytelling
poder
author_facet Stefano Cristante
author_sort Stefano Cristante
title Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica
title_short Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica
title_full Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica
title_fullStr Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica
title_full_unstemmed Alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'Obama: una lectura sociològica
title_sort alguns estudis sobre comunicació política en l'època d'obama: una lectura sociològica
publisher Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Oberta de Catalunya
series Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura
issn 0211-2175
2340-5236
publishDate 2011-12-01
description Aquest article examina alguns conceptes clau sorgits a conseqüència de l'increment, constant i global, de l'atenció a la comunicació política. El primer concepte és storytelling, convertit a la base d'una nova visió narrativa sobre el lideratge polític i analitzat en l'homònim llibre de Christian Salman (Storytelling, 2007. El segon és autobiography, considerat una potent eina tant en la introducció del significat simbòlic d'una figura política com en la identificació de la imatge d'una nació (per exemple les autobiografies d'Obama. El tercer concepte és charisma, un terme més aviat ambigu i crucial per entendre la diferència entre el poder “dur”, “tou” i “intel·ligent”, definits per Nye (The Powers To Lead, 2008) i Castells (Communication Power, 2009. Mentre Nye suggereix que el carisma és el resultat de l'encreuament entre les formes dura i tova d'exercir l'autoritat, Castells subratlla la creixent rellevància de les relacions entre el poder i la comunicació, el resultat de la qual és un inestable balanç entre les eines dels mitjans tradicionals i les noves tecnologies de la comunicació. Així doncs, mentre que la televisió gira entorn de l'escàndol i la tafaneria, les xarxes socials (i en general la web 2.0) proclamen una espècie d'autocomunicació de masses. En conseqüència, la perícia dels líders a l'hora d'escollir el mitjà “adequat” i el moment “adequat” impliquen la comprensió del rol de la tecnologia en la societat postmoderna.
topic Comunicació política
Obama
storytelling
poder
url https://analisi.cat/article/view/1424
work_keys_str_mv AT stefanocristante algunsestudissobrecomunicaciopoliticaenlepocadobamaunalecturasociologica
_version_ 1717379141290950656