El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.
L'evolució històric-lingüística de la comunitat italiana ha estat ben descrita, en les seves línies generals i en els seus mecanismes fonamentals. Els processos d'unificació i homogeneïtzació lingüística d'Itàlia s'han enfortit en les últimes dècades i les dades sobre la difusió...
Main Author: | |
---|---|
Format: | Article |
Language: | Catalan |
Published: |
Swervei de publicacions
1998-11-01
|
Series: | Quaderns d'Italià |
Subjects: | |
Online Access: | https://revistes.uab.cat/quadernsitalia/article/view/402 |
id |
doaj-874f57fb243a4edfb857d94b48258994 |
---|---|
record_format |
Article |
spelling |
doaj-874f57fb243a4edfb857d94b482589942021-02-16T15:23:09ZcatSwervei de publicacions Quaderns d'Italià1135-97302014-88281998-11-013092810.5565/rev/qdi.402369El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià.Emilio D'Agostino0Università degli Studi di Salerno.L'evolució històric-lingüística de la comunitat italiana ha estat ben descrita, en les seves línies generals i en els seus mecanismes fonamentals. Els processos d'unificació i homogeneïtzació lingüística d'Itàlia s'han enfortit en les últimes dècades i les dades sobre la difusió de la italofonia i el declivi de la dialectofonia exclusiva el confirmen. De Mauro, en aquest sentit, ha tingut l'oportunitat d'argumentar en diverses ocasions que avui, en la comunitat italiana, al voltant del 34% de la població parla exclusivament en italià, el 23% sol parlar només un dels dialectes, mentre que la majoria parla i, sobretot, escriu en italià i, al mateix temps, parla un dialecte. Les indicacions procedents de la major part de la literatura sociolingüística subratllen la tendència (almenys) a consolidar un nou estàndard de l'italià en el qual s'afirmen nous trets, mentre que uns altres desapareixen. En particular, en l'ús escrit, s'haurien consolidat les característiques originals de la parla. La publicació del Lèxic de Freqüència de l'Italià Parlat3 (LIP) ofereix una eina molt estimulant per a la documentació i la recerca, d'una banda, per a poder seguir, amb dades experimentals en mà, els processos que hem esmentat i, per un altre, per a poder aprofundir millor el coneixement de l'estat de la llengua parlada. La nostra contribució representa aquí un intent -més que sintètic- de cridar l'atenció de la pedagogia lingüística sobre alguns mecanismes de l'italià contemporani, ja que és possible definir-los o redefinir-los a la llum de les indicacions del corpus del LIP i dels problemes relacionats amb ell.https://revistes.uab.cat/quadernsitalia/article/view/402lessico di frequenza dell'italiano parlatodidattica dell'italiano |
collection |
DOAJ |
language |
Catalan |
format |
Article |
sources |
DOAJ |
author |
Emilio D'Agostino |
spellingShingle |
Emilio D'Agostino El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. Quaderns d'Italià lessico di frequenza dell'italiano parlato didattica dell'italiano |
author_facet |
Emilio D'Agostino |
author_sort |
Emilio D'Agostino |
title |
El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. |
title_short |
El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. |
title_full |
El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. |
title_fullStr |
El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. |
title_full_unstemmed |
El vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. |
title_sort |
el vocabulari freqüent de l'italià parlat i la didàctica de l'italià. |
publisher |
Swervei de publicacions |
series |
Quaderns d'Italià |
issn |
1135-9730 2014-8828 |
publishDate |
1998-11-01 |
description |
L'evolució històric-lingüística de la comunitat italiana ha estat ben descrita, en les seves línies generals i en els seus mecanismes fonamentals. Els processos d'unificació i homogeneïtzació lingüística d'Itàlia s'han enfortit en les últimes dècades i les dades sobre la difusió de la italofonia i el declivi de la dialectofonia exclusiva el confirmen. De Mauro, en aquest sentit, ha tingut l'oportunitat d'argumentar en diverses ocasions que avui, en la comunitat italiana, al voltant del 34% de la població parla exclusivament en italià, el 23% sol parlar només un dels dialectes, mentre que la majoria parla i, sobretot, escriu en italià i, al mateix temps, parla un dialecte. Les indicacions procedents de la major part de la literatura sociolingüística subratllen la tendència (almenys) a consolidar un nou estàndard de l'italià en el qual s'afirmen nous trets, mentre que uns altres desapareixen. En particular, en l'ús escrit, s'haurien consolidat les característiques originals de la parla. La publicació del Lèxic de Freqüència de l'Italià Parlat3 (LIP) ofereix una eina molt estimulant per a la documentació i la recerca, d'una banda, per a poder seguir, amb dades experimentals en mà, els processos que hem esmentat i, per un altre, per a poder aprofundir millor el coneixement de l'estat de la llengua parlada. La nostra contribució representa aquí un intent -més que sintètic- de cridar l'atenció de la pedagogia lingüística sobre alguns mecanismes de l'italià contemporani, ja que és possible definir-los o redefinir-los a la llum de les indicacions del corpus del LIP i dels problemes relacionats amb ell. |
topic |
lessico di frequenza dell'italiano parlato didattica dell'italiano |
url |
https://revistes.uab.cat/quadernsitalia/article/view/402 |
work_keys_str_mv |
AT emiliodagostino elvocabularifrequentdelitaliaparlatiladidacticadelitalia |
_version_ |
1724267445643902976 |